Hyaenodon

Hyaenodon (Eocè superior – Miocè inferior)
H. cayluxi
Accediu al Portal:Mamífers
Estat de conservació
Fòssil
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Creodonta Família: Hyaenodontidae Gènere: Hyaenodon Leidy, 1869
Espècies
H. bavaricus H. brevirostris H. chunkhtensis H. crucians H. eminus H. exicuus H. gigas H. horridus H. incertus H. leptorhynchus H. megaloides H. microdon H. milloquensis H. mongoliensis H. montanus H. mustelinus H. pervagus H. raineyi H. venturae H. vetus H. weilini H. yuanchensis

Hyaenodon (dents de hiena) és un gènere de mamífer creodont extint de la família dels hienodòntids. Se n'han trobat fòssils a Nord-amèrica, l'Àfrica, l'Àsia i Europa.

Il·lustració de Heinrich Harder

Aquests animals aparegueren fa uns 40 milions d'anys i van perdurar fins fa uns 20 milions d'anys. Tenien unes grans mandíbules molt indicades per triturar. Els Hyaenodons tenien un cap llarg amb un musell estret i uns canins llargs en comparació amb els cap. Tenien un coll més curt que el cap, i un cos gran i robust acabat en una cua llarga.

Per la seva estructura cranial és molt possible que tinguessin un molt bon sentit de l'olfacte, alguns creodonts eren carronyaires encara que d'altres eren depredadors.

La mida dels Hyaenodons varia dels 30 cm a l'altura de l'espatlla en les espècies més petites fins a tenir la grandària d'un rinoceront modern. Les espècies més grans com Hyaenodon gigas, que feien 1,5 metres a l'altura de les espatlles, mesuraven 3 metres de llarg i pesaven mitja tona.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hyaenodon