Hyaenodon

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Hienodont)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Hyaenodon
(Eocè superiorMiocè inferior)
H. cayluxi
H. cayluxi

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Creodonta
Família: Hyaenodontidae
Gènere: Hyaenodon
Leidy, 1869
Espècies[1]

H. bavaricus
H. brevirostris
H. chunkhtensis
H. crucians
H. eminus
H. exicuus
H. gigas
H. horridus
H. incertus
H. leptorhynchus
H. megaloides
H. microdon
H. milloquensis
H. mongoliensis
H. montanus
H. mustelinus
H. pervagus
H. raineyi
H. venturae
H. vetus
H. weilini
H. yuanchensis

Hyaenodon (dents de hiena) és un gènere de mamífer creodont extint de la família dels hienodòntids. Se n'han trobat fòssils a Nord-amèrica, l'Àfrica, l'Àsia i Europa.

Il·lustració de Heinrich Harder

Aquests animals aparegueren fa uns 40 milions d'anys i van perdurar fins fa uns 20 milions d'anys. Tenien unes grans mandíbules molt indicades per triturar. Els Hyaenodons tenien un cap llarg amb un musell estret i uns canins llargs en comparació amb els cap. Tenien un coll més curt que el cap, i un cos gran i robust acabat en una cua llarga.

Per la seva estructura cranial és molt possible que tinguessin un molt bon sentit de l'olfacte, alguns creodonts eren carronyaires encara que d'altres eren depredadors.

La mida dels Hyaenodons varia dels 30 cm a l'altura de l'espatlla en les espècies més petites fins a tenir la grandària d'un rinoceront modern. Les espècies més grans com Hyaenodon gigas, que feien 1,5 metres a l'altura de les espatlles, mesuraven 3 metres de llarg i pesaven mitja tona.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hyaenodon Modifica l'enllaç a Wikidata