Fanerozoic

Fanerozoic

Paleozoic

Cambrià (541 ± 1 Ma)

Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma)

Silurià (443,4 ± 1,5 Ma)

Devonià (419,2 ± 3,2 Ma)

Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma)

Permià (298,9 ± 0,15 Ma)

Mesozoic

Triàsic (252,17 ± 0,06 Ma)

Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma)

Cretaci (~145 Ma)

Paleogen

Paleocè (66 Ma)

Eocè (56 Ma)

Oligocè (33,9 Ma)

Neogen

Miocè (23,03 Ma)

Pliocè (5,333 Ma)

Quaternari

Plistocè (2,588 Ma)

Holocè (0,0117 Ma)

El Fanerozoic és un eó geològic^[1] que es caracteritza pel fet que la vida animal hi ha estat molt abundant. Cobreix uns 545 milions d'anys, començant en els temps en què van aparèixer per primera vegada els animals de closca dura. Avui en dia encara ens trobem en l'eó Fanerozoic. El nom ve dels mots grecs faneros ('visible') i zoo ('vida'), i es refereix al gran nombre d'organismes que hi ha hagut des de l'explosió cambriana. El temps que precedeix el Fanerozoic s'anomena Precambrià (ara subdividit en Hadeà, Arqueà i Proterozoic). El temps exacte del límit entre el Fanerozoic i el Precambrià és lleugerament incert. Al segle XIX, el límit es va situar amb el començament de l'abundància de fòssils metazoics. Però s'han descobert centenars de tàxons de metazous precambrians des que se'n va començar l'estudi sistemàtic als anys 50. Molts geòlegs i paleontòlegs situen el límit Precambrià-Fanerozoic en el punt en què apareixen els primers trilobits i arqueociats.

El Fanerozoic està dividit en tres eres: el Paleozoic, Mesozoic i Cenozoic.

L'espai de temps que ocupa el Fanerozoic inclou la ràpida aparició de diversos fílums animals; l'evolució d'aquests fílums en diverses formes; l'aparició de plantes terrestres; l'evolució de plantes complexes; l'evolució dels peixos; l'aparició dels animals terrestres; i l'aparició de la fauna moderna. Durant aquest període, els continents van derivar, es van unir en una única massa terrestre anomenada Pangea, i eventualment es fragmentà en els sis continents actuals.