1975
De Viquipèdia
| Anys: | 1972 1973 1974 - 1975 - 1976 1977 1978 |
| Dècades: | 1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 |
| Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
| Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1975 |
|
| Calendari gregorià | 1975 MCMLXXV |
| Ab urbe condita | 2728 |
| Calendari armeni | 1424 |
| Calendari xinès | 4671 – 4672 |
| Calendari hebreu | 5735 – 5736 |
| Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
2030 – 2031 1897 – 1898 5076 – 5077 |
| Calendari persa | 1353 – 1354 |
| Calendari islàmic | 1395 – 1396 |
| Calendari rúnic | 2225 |
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- Barcelona - Primera observació registrada de cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) en llibertat.
- maig, Espanya: Comissions Obreres guanya les eleccions sindicals en la majoria dels grans centres industrials.
- 10 de juny: S'inaugura la Fundació Joan Miró a Barcelona
- 23 de desembre: onze partits catalans formen el Consell de Forces Polítiques de Catalunya
- Resta del món
- 4 de març, Londres (el Regne Unit: la reina Isabel II nomena cavaller Charles Chaplin.
- 24 de març, Madrid, Espanya: Fernando Herrero Tejedor, ministre secretari general del Movimiento, nomena Adolfo Suárez vicesecretari general del Movimiento.
- 4 d'abril, Califòrnia, Estats Units) Bill Gates i Paul Allen funden l'empresa Microsoft.
- 9 de maig, Madrid, Espanya: el govern aprova un decret llei que regula la vaga laboral.
- 11 de juny, Madrid, Espanya: un grup de forces polítiques, entre les quals destaca el PSOE, creen la Plataforma de Convergencia Democrática.
- 18 de juny: un discurs de Joan de Borbó pronunciat davant representants de l'oposició democràtica provoca que el govern li prohibeixi l'entrada a l'estat.
- 22 d'agost, Madrid, Espanya: el govern aprova un dur decret llei antiterrorista, que comporta la restricció d'encara més llibertats.
- 27 de setembre, Madrid i Burgos, Espanya); Barcelona: hi afusellen tres membres del FRAP i dos d'ETA.
- 1 d'octubre, Madrid, Espanya: per contrarestar la pressió internacional contrària, el règim convoca una gran manifestació de suport a Franco en la plaza de Oriente.
- 12 d'octubre, Madrid, Espanya: Franco apareix en públic per darrera vegada, en un acte a l'Instituto de Cultura Hispánica.
- 17 d'octubre, Madrid, Espanya: s'hi celebra el darrer consell de ministres presidit per Franco.
- 23 d'octubre, Madrid, Espanya: una setmana després de patir el primer infart, s'emet el primer comunicat oficial en què es reconeix la malaltia de Franco.
- 28 d'octubre, Espanya: per segona vegada, el príncep Joan Carles n'esdevé cap de l'estat interinament.
- 2 de novembre, Sàhara Occidental: el príncep Joan Carles visita les tropes espanyoles que hi ha destacades.
- 9 de novembre, Rabat (el Marroc: Hassan II anuncia la retirada de la Marxa Verda sobre el Sàhara.
- 12 de novembre, Madrid, Espanya: Arias Navarro presenta en privat la dimissió al príncep a causa d'una reunió que aquest va mantenir amb els ministres militars sense el seu coneixement.
- 25 de novembre, Surinam: aquest país s'independitza del Regne dels Països Baixos.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 24 de març, València: Arturo Valls, actor i presentador de televisió valencià.
- 29 d'abril, Barcelona: Betsabé García Álvarez, filòloga i escriptora catalana, especialista en la història del discurs feminista contemporani a Catalunya i Espanya.
- 3 de maig, Xàtiva, Costera: Ximo Cerdà, científic, escriptor i il·lustrador valencià.
- 20 de maig, Vilanova i la Geltrú, Garraf: Isaac Gàlvez López, ciclista català
- 25 de juny, Mar del Plata, Argentina: Chenoa, cantant mallorquina nascuda a l'Argentina.
- Resta del món
- 23 de gener, Montevideo: Cecilia Curbelo, comunicadora, columnista, escriptora, guionista i editora uruguaiana.
- 22 de febrer, Culver City, Califòrnia, EUA: Drew Barrymore, actriu i productora estatunidenca.
- 27 de març, Whittier (Califòrnia), EUA: Fergie, cantant i actriu estatunidenca.
- 5 d'abril, Brighton, Regne Unit: Caitlin Moran, periodista, escriptora i columnista anglesa.[1]
- 24 d'abril, Sacramento, Califòrnia, EUA: Sam Doumit, actriu estatunidenca.
- 27 d'abril, Memphis, Tennessee: Koopsta Knicca, raper estatunidenc, membre del grup de rap Three 6 Mafia.
- 29 d'abril, Bangkok: Eric Koston, patinador de monopatí tailandès resident als Estats Units
- 2 de maig, Leytonstone, Londres: David Beckham, futbolista anglès.
- 4 de juny, Los Angeles (Califòrnia), EUA: Angelina Jolie, actriu estatunidenca.
- 25 de juny, Tuapse, URSS: Vladímir Kràmnik, jugador d'escacs rus.
- 15 de juliol, Leningrad, URSS: Margarita Meklina, contista i novel·lista que resideix entre Europa i els Estats Units
- 1 d'agost, Gabon: Jonas Ogandaga, futbolista gabonès
- 7 d'agost, Benoni, Gauteng, Sud-àfrica: Charlize Theron, actriu i productora de cinema sud-africana i estatunidenca.
- 5 d'octubre, Reading, Anglaterra: Kate Winslet, actriu anglesa.
- 24 d'octubre, Springfield (Missouri): Melissa Hutchison, actriu de veu estatunidenca coneguda pel seu doblatge al videojoc The Walking Dead.[2][3]
- 12 de novembre, Tirana: Edvin Murati, futbolista albanès.
- 24 de desembre: Maria Zakharova, diplomàtica i periodista russa directora del Departament d'Informació i Premsa del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia des del 2015
- Montevideo: Sebastián Bednarik, productor i director de cinema, empresari, professor, artista, autor, guionista i documentalista uruguaià
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1 de febrer, Cubelles: Manuel Humbert i Esteve, pintor i dibuixant català.
- 29 d'abril, Barcelona: Agustí Duran i Sanpere, historiador, arxiver i arqueòleg català (n. 1887).
- 15 de setembre, Barcelona: Carlos Conti Alcántara, guionista i dibuixant de còmics català.
- Resta del món
- 9 de març, Edegem, Bèlgica: Marie Gevers, novel·lista.
- 13 de març, Belgrad, Iugoslàvia: Ivo Andrić, escriptor bosnià, Premi Nobel de Literatura 1961 (n. 1892).
- 12 d'abril, París: Joséphine Baker, cantant, ballarina i vedet.
- 14 d'abril, Los Angeles (Califòrnia): Fredric March, actor de teatre i cinema estatunidenc.
- 20 de maig, Cornualles: Barbara Hepworth, escultora britànica (n. 1903).
- 8 de juny: Elizabeth Hirsh Fleisher, arquitecta estatunidenca.
- 26 de juny, Roma: Josepmaria Escrivà de Balaguer, sacerdot aragonès i fundador de l'Opus Dei.
- 5 de setembre: Dominick Elwes, pintor de retrats anglès.
- 10 de setembre, Cambridge, Anglaterra: George Paget Thomson, físic anglès i Premi Nobel de Física, 1937).
- 22 d'octubre, Londres, Regne Unit: Arnold Joseph Toynbee, historiador i professor britànic, que va intentar sintetitzar la història universal.
- 27 d'octubre, Ferrol, Espanya: Ángela Ruiz Robles, mestra, escriptora i inventora, precursora del llibre electrònic.
- 30 d'octubre, Berlín: Gustav Ludwig Hertz, físic alemany i Premi Nobel de Física, 1925.
- 1 de novembre, Southampton (Nova York): Philip James, organista, compositor i director d’orquestra estatunidenc.
- 2 de novembre, Roma: Pier Paolo Pasolini, director de cinema, escriptor i poeta italià.
- 20 de novembre, Madrid, Espanya: Francisco Franco Bahamonde, dictador i militar espanyol, cap d'Estat.
- 29 de novembre, Anglaterra: Graham Hill, pilot de curses automobilístiques anglès, bicampió de la Fórmula 1.
- 4 de desembre, Nova York: Hannah Arendt, politòloga alemanya d'origen jueu.
- 28 de desembre, San Jacinto (Califòrnia): Theodosius Dobzhansky, genetista ucraïnès i un dels fundadors de la Teoria Sintètica de l'Evolució.
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1975  |
- ↑ Rollman, Hans. «Caitlin Moran: Lady Sex Pirate and Working Class Hero». PopMatters, 12-11-2014.
- ↑ «Best Performance By a Human Female». Spike.
- ↑ J. Lang, Derrik «'Walking Dead' wins game of the year at Spike VGAs». Yahoo, 08-12-2012.
