1914
De Viquipèdia
| Anys: | 1911 1912 1913 - 1914 - 1915 1916 1917 |
| Dècades: | 1880 1890 1900 - 1910 - 1920 1930 1940 |
| Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
| Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1914 |
|
| Calendari gregorià | 1914 MCMXIV |
| Ab urbe condita | 2667 |
| Calendari armeni | 1363 |
| Calendari xinès | 4610 – 4611 |
| Calendari hebreu | 5674 – 5675 |
| Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1969 – 1970 1836 – 1837 5015 – 5016 |
| Calendari persa | 1292 – 1293 |
| Calendari islàmic | 1332 – 1333 |
| Calendari rúnic | 2164 |
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 6 d'abril - Barcelona: s'hi constitueix la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba.
- 8 de maig - Barcelona: s'hi inaugura l'Escola del Bosc, dirigida per Rosa Sensat.
- 28 de maig - Barcelona: s'hi inaugura i s'obre al públic la Biblioteca de Catalunya.
- 27 de novembre - Barcelona: s'hi fa públic el manifests dels Amics de la Unitat Moral d'Europa, promogut per Eugeni d'Ors i Miquel dels Sants Oliver i contrari a la guerra.
- Barcelona: es va fundar la companyia de perfumeria i moda Puig.
- Resta del món
- 28 de juny - Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina): hi assassinen l'hereu de la corona austrohongaresa, fet que acabarà desencadenant la Primera Guerra Mundial.
- 28 de juliol - Imperi Austrohongarès: aquest estat declara la guerra a Sèrbia, amb la qual cosa comença la Primera Guerra Mundial.
- 3 d'agost - Alemanya declara la guerra a França (Primera Guerra Mundial).
- 15 d'agost - Panamà: s'obre a la navegació el canal de Panamà.
- 18 d'agost - Morhange (la Lorena, França): des dels voltants de Lunéville, a mitja tarda, les tropes franceses emprenen una potent ofensiva per conquerir aquest poble, en poder dels alemanys, que durarà fins al dia 20 d'agost i que acabarà amb la derrota dels francesos, que duien pantalons vermells i eren un blanc fàcil.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 4 de febrer, Dosrius, Maresme: Esteve Albert i Corp, poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural català.
- 11 de març, Madrid: Álvaro del Portillo, bisbe catòlic (m. 1994).
- 22 d'abril, Sabadell: Jaume Girabau, polític comunista català, executat per la dictadura franquista.
- 29 d'abril, València: Beatriu Civera, novel·lista valenciana (m. 1995).
- 3 de maig, Barcelona, Barcelonès: Martí de Riquer i Morera, humanista, especialista en literatura medieval i trobadoresca i expert en el segle d'or espanyol i El Quixot.
- 24 de maig, València: Lluís Lúcia i Mingarro, advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià (m. 1984).
- 11 de juny, Tauste, Aragó: Gregorio López Raimundo, polític d'esquerres català d'origen aragonès (m. 2007).
- 22 de juny, Barcelona: Alexandre Cirici i Pellicer, crític d'art, escriptor, polític i pedagog català (m. 1983).
- 3 de juliol, Barcelona: Joan Vinyoli, escriptor (m. 1984).
- 13 de setembre, Palma, Illes Balears: Gaspar Sabater, escriptor mallorquí (m. 1987).
- 30 de setembre, Sabadell: Antoni Llonch i Gambús, industrial tèxtil i alcalde sabadellenc
- 29 de desembre, Girona: Domènec Balmanya, futbolista català (m. 2002).
- Llucmajor, Mallorca: Miquel Llompart Roig, ciclista de pista mallorquí.
- Resta del món
- 9 de gener, Pittsburgh, EUA: Kenny Clarke, bateria de jazz estatunidenc, inventor de la bateria moderna (m. 1985).
- 5 de febrer, Oxfordshire, Anglaterra: Alan Lloyd Hodgkin, neurofisiòleg anglès, guardonat amb el premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1963, conjuntament amb John Eccles i Andrew Huxley, per les seves descobertes sobre els mecanismes químics implicats en la transmissió nerviosa.
- 22 de febrer, Catanzaro, Regne d'Itàlia: Renato Dulbecco, biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1975 (m. 2012).
- 25 de març, Cresco, EUA: Norman Borlaug, enginyer agrònom estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1970 (m. 2009).
- 31 de març, Ciutat de Mèxic: Octavio Paz, escriptor mexicà, Premi Nobel de Literatura de l'any 1990 (m. 1998).
- 4 d'abril, Saigon, Vietnam: Marguerite Duras, escriptora francesa (m. 1996).
- 6 d'abril, Montevideo, Uruguai: Washington Beltrán Mullin, President de l'Uruguai.
- 5 de maig, Cincinnati, Ohio, EUA: Tyrone Power, productor i actor estatunidenc. (m. 1958).
- 13 de maig:
- Ourense: Antonia Ferrín Moreiras, matemàtica, professora i astrònoma gallega.
- La Fayette (Alabama), EUA: Joe Louis, boxador estatunidenc, campió del món.[1]
- 15 de maig, Khumbu, Nepal: Tenzing Norgay, xerpa que va pujar per primera vegada a l'Everest, juntament amb Edmund Hillary. (m. 1986)
- 19 de maig, Viena, Imperi Austrohongarès: Max Ferdinand Perutz, químic, Premi Nobel de Química de l'0any 1962 (m. 2002).
- 7 de juny, Szczecin, actualment Polònia: Ernst Bader, actor, cantautor i compositor alemany.
- 21 de juny, Victoria (Colúmbia Britànica): William Vickrey, economista canadenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1996.
- 31 de juliol, Courbevoie, França: Louis de Funès, còmic francès (m. 1983).
- 26 d'agost, Brussel·les, Bèlgica: Julio Cortázar, escriptor i traductor argentí (m. 1984).
- 9 de setembre, Londres, Regne Unit: Leonard Feather, pianista de jazz, compositor, periodista i escriptor anglès i nacionalitzat estatunidenc
- 15 de setembre, Buenos Aires, Argentina: Adolfo Bioy Casares, escriptor argentí (m. 1999).
- 14 d'octubre, Washington DC, EUA: Raymond Davis Jr., químic i físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2002.
- 21 d'octubre, Tulsa, EUA: Martin Gardner, matemàtic i divulgador científic estatunidenc (m. 2010).
- 27 d'octubre, Swansea, Gal·les, Regne Unit: Dylan Thomas, escriptor gal·lès (m. 1953).
- 14 de desembre, Bremen, Estat de Bremen, Imperi Alemany: Karl Carstens, cinquè president de la República Federal Alemanya entre els anys 1979 i 1984.
- 30 de desembre, Leningrad Ígor Mikhàïlovitx Diàkonov, historiador, lingüista i traductor rus.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 2 de gener - Utiel, Plana d'Utiel: Fidel García Berlanga, advocat, polític i terratinent valencià (n. 1859).
- Resta del món
- 26 de gener, Mödling, Baixa Àustria: Nina Stollewerk, compositora austríaca.
- 3 de març, Vejrum, Dinamarca: Asger Jorn, artista danès.
- 16 de març, Berna, Suïssa: Charles Albert Gobat, polític suís, Premi Nobel de la Pau 1902 (n.1843).
- 25 de març, Malhana, Provença, França: Frederic Mistral, escriptor occità guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (n. 1830).
- 2 d'abril, Munic, Alemanya: Paul Heyse, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura de l'any 1910 (n,. 1853).
- 26 d'abril, Viena, Imperi Austrohongarès: Eduard Suess, geòleg austríac (n. 1831).
- 21 de juny, Viena: Bertha von Suttner, novel·lista austríaca, pacifista radical, que obtingué el Premi Nobel de la Pau l'any 1905.
- 2 de juliol, Londres, Anglaterra: Joseph Chamberlain, empresari i polític anglès (n.1836)
- 6 de juliol, Montevideo, Uruguai: Delmira Agustini, poetessa uruguaiana (n. 1886).
- 31 de juliol, París, França: Jean Jaurès, dirigent i polític francès (n. 1859).
- 5 de novembre, Friburg de Brisgòvia, Baden-Württemberg, Imperi Alemany: August Weismann, biòleg alemany, un dels fundadors de la genètica.[2]
- 4 de setembre, Madrid (Espanya): José Echegaray y Eizaguirre, matemàtic, enginyer, polític i escriptor espanyol, Premi Nobel de Literatura de 1904 (n. 1832).
- 15 de setembre: Jacobus Herculaas de la Rey, conegut com a Koos de la Rey, general durant la Segona Guerra Bòer.
- 30 de setembre: Yu Gil-jun, polític i filòsof coreà.
- Prop d'al-Hamra (Oman): Abu Muhammad Abd Allah al-Salimi, restaurador de l'imamat a Oman de 1913 a 1955.
- Madrid: Esteve Sacrest, filòsof i moralista català.
- Praga: Jakub Arbes, novel·lista, crític i periodista txec.
- Balcarce: Higinio Cazón, poeta i compositor argentí.
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1914  |
- ↑ Reef, Catherine. African Americans in the military (en anglès). Infobase Publishing, 2004, p.145. ISBN 0816049017.
- ↑ Weismann, Friedrich Leopold August; Thompson, John Arthur; Mayr, Ernst Walter. Evolution in Modern Thought (en anglès). Forgotten Books, 1936, p.viii. ISBN 160620212X.
