Ruanda

Repubulika y'u Rwanda République Rwandaise Republic of Rwanda
Bandera Escut
Lema nacional: Ubumwe, Umurimo, Gukunda Igihugu (Llibertat, Cooperació, Progrés)
Himne: Rwanda Nziza (La nostra Rwanda)
Capital (i major ciutat)		Kigali 01° 57′ S, 30° 04′ E
Idiomes oficials		Francès, kinyarwanda, anglès i suahili
Gentilici		Ruandès, ruandesa
Govern		República
	President Primer Ministre	Paul Kagame Pierre Habumuremyi
Independència
	de Bèlgica	1 de juliol del 1962
Superfície
-	Total	26,338 km2
-	Aigua (%)	5,3%
Població
-	Est. jul. 2010	11.055.976  (74è)
-	Cens	-
-	Densitat	281 /km2 (33è)
Moneda		Franc de Rwanda (RWF)
Fus horari		(UTC+2)
-	Estiu (DST)	no canvia (UTC)
Domini internet		.rw
Codi telefònic		250

Ruanda, o Rwanda, és un país de l'Àfrica Central sense sortida al mar o Estat sense litoral. Limita al nord amb Uganda, al sud amb Burundi, a l'est amb Tanzània i a l'oest amb la República Democràtica del Congo (en bona part la frontera la marca el llac Kivu). És un petit país situat a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica; conegut com les "boires d'Àfrica", també per la seva fauna salvatge, principalment pels seus goril·les de muntanya, per les seves ciutats típiques i pels parcs nacionals i paratges naturals que ofereix el seu paisatge muntanyenc. El seu terreny fèrtil i muntanyenc que li dóna el títol de "Terra dels mil pujols" (en francès: Pays des Mille Collines /pei de mil kɔ.lin/) ha de suportar les poblacions més denses del continent africà.

La dependència de l'agricultura de subsistència, la densitat demogràfica alta i en augment, la disminució de la fertilitat del sòl i el clima incert fan de Rwanda un país on la desnutrició crònica és estesa i la pobresa endèmica. És recordat avui dia per les sagnants guerres que el van assotar recentment i particularment pel genocidi ocorregut el 1994, en el qual les morts van superar el milió de persones.

Història

Reconstrucció del palau del Rei de Rwanda a Nyanza.

Els primers pobladors coneguts varen ser els pigmeus twa, fins que al segle XI arribaren els hutus. Al segle XVI, procedents de l'actual Etiòpia arribaren els tutsis, que dominaren el país i hi imposaren un sistema feudal.

Dones Twa amb ceràmica tradicional.

Les muntanyes del que és avui la República de Ruanda van ser habitades per pigmeus Twa fins a l'arribada dels hutus al segle XI, en l'actualitat els pigmeus constitueixen l'1% de la població del país. Al segle XVI el poble ramader watutsi, més conegut com a tutsi, venint de la banya africana, l'actual Etiòpia, van subjugar als hutus hi van establir un sistema feudal encapçalat pel Mwami (rei) i una noblesa tutsi. Els hutus feien un contracte de serveis per generacions, ubujaik, a canvi d'usar les terres i els ramats dels senyors feudals tutsis.

Rwanda va començar a ser coneguda a Europa quan el comte alemany Von Goetzen hi va arribar el 1894, seguit pels missioners Pares blancs.

El 1899 el Mwami (rei) tutsi es va sotmetre al protectorat alemany.

El 1990 el Front Patriòtic Ruandès, controlat pels tutsis, va envair el país des d'Uganda, cosa que posà en perill el govern de Juvenal Habyarimana, que es va mantenir al poder amb l'ajut militar francès.

Aquest enfrontament va ocasionar una guerra civil que va durar fins al 1992, quan es va firmar un acord a Arusha (Tanzània), però l'acord només va durar fins que el 6 d'abril de 1994 l'avió en què viatjava el president Habyarimana va ser destruït per un míssil.

Juvénal Habyarimana durant una visita als Estats Units, 1980.

L'atemptat que va costar la vida a Habyarimana era el senyal per iniciar l'eliminació física de la població tutsi (15%). La matança sistemàtica havia estat dissenyada durant anys per la coalició de partits hutus i el clan de l'Akazu, al qual pertanyien membres del govern i importants figures públiques del país. La matança va ser dirigida pels militars i les milícies interahamwe. Els mitjans de comunicació prohutus van contribuir a fer que la població civil participés en la matança. Les tropes del FPR (tutsis) van envair el país per aturar la massacre. A pesar de la presència dels Cascos Blaus de l'ONU, els organismes internacionals es van inhibir. Els càlculs oficials eleven la xifra de tutsis i hutus moderats assassinats a més d'un milió, però mitjans independents asseguren que en van ser 800.000. Van ser sis setmanes des d'abril fins al juny de 1994, fins que el FPR, comandat per Paul Kagame, va ocupar tot el país. Milers d'hutus van fugir de Rwanda per temor a les represàlies tutsis. Després del genocidi es va instaurar el Tribunal Penal Internacional per jutjar els crims comesos. La seu és a Arusha (Tanzània). Ja s'han jutjat 27 persones per genocidi i crims contra la humanitat. Entre els convictes hi ha periodistes, polítics, religiosos i militars. Un nombre similar de persones estan sota ordre de crida i cerca. 400.000 civils esperen judici per delictes menors i complicitat en la matança al llarg del país.

Govern i política

Paul Kagame, actual president de Ruanda.

Després de la victòria militar del juliol de 1994, el Front Patriòtic Ruandès va organitzar una coalició similar a l'establerta per Juvénal Habyarimana el 1992, basada en els acords d'Arusha. No obstant això, el partit de Habyarimana va ser prohibit.

Les organitzacions polítiques van estar prohibides fins al 2003.

Al setembre d'aquest any es van celebrar eleccions legislatives. Segons un informe de l'ONU de l'any 2005 que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandès és el parlament més equilibrat, amb un 48,8% de dones (la mitjana està en el 15,9%).

Organització territorial

Mapa de Rwanda.

Rwanda està dividida en 5 províncies, que des de l'1 de gener de l'any 2006 substitueixen a les anteriors 12:

Província del Nord Província del Sud Província de l'Est Província de l'Oest Província de Kigali

Geografia

Llac de les muntanyes Virunga.

Rwanda és un país interior que es troba a l'est de l'Àfrica. Limita al nord amb Uganda, al sud amb Burundi, a l'est amb Tanzània i a l'oest amb la República Democràtica del Congo. La frontera amb la República Democràtica del Congo està establerta en gran part pel llac Kivu (vegeu República Democràtica del Congo).

És un país molt accidentat, amb moltes muntanyes i valls, per la qual cosa se'l coneix com el país dels mil pujols. Al nord-oest del país es troben les Muntanyes Virunga que s'estenen des del límit amb la República Democràtica del Congo des de l'oest fins al nord, en el límit amb Uganda. En aquestes muntanyes es troba el punt més alt del país, la Muntanya Karisimbi, un volcà amb 4.507 msnm, a més d'altres muntanyes volcàniques amb més de 3.000 metres d'altitud.

Clima

Rwanda té un clima temperat, això a causa de la seva altitud, té temperatures més baixes a les típiques als països equatorials. A les muntanyes, es presenten gelades i nevades. Kigali, al centre del país, té una temperatura mitjana diària que ronda els 12° C i 27° C, amb poca variació al llarg de l'any. Al llarg del país la temperatura varia una mica, a l'oest i el nord on predominen les muntanyes, el clima és més fred que a l'est que és de menor altitud. La temperatura mitjana a la zona del Llac Kivu, a una altura de 1.463 metres, és de 23 graus celsius. Hi ha dues temporades plujoses per any, la primera va de febrer a juny i la segona de setembre a desembre. Aquestes temporades estan separades per dues estacions seques, la primera i més important va de juny a setembre, en la qual pràcticament no plou. Un altre període menys sec va de desembre a febrer. Les precipitacions varien geogràficament, sent que a l'oest i al nord-oest plou més que a l'est i al sud-est. Rwanda és considerada la capital mundial de les tempestes elèctriques a causa de la intensitat amb què es presenten durant les seves dues temporades de pluges. Les precipitacions anuals promitgen els 830 mil·límetres.

Ecologia

Goril·les de muntanya en el Parc Nacional dels Volcans, al nord-oest de Rwanda.

El Fons Mundial per la Natura (WWF) divideix Rwanda entre tres ecoregions:

• Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria, a l'est.
• Selva de muntanya de la falla Albertina, a l'oest.
• Erm de les muntanyes Ruwenzori i Virunga, a les zones més altes del nord-oest.

Economia

Cultiu de cafè a Ruanda.

Rwanda es basa en una economia de subsistència que ocupa al 90% de la població. El país manca de recursos naturals i minerals d'importància, a més de sofrir constantment de sequeres i un pobre desenvolupament tecnològic. Tot això fa que tingui una dependència econòmica significativa de Bèlgica. Les principals exportacions són el cafè aràbic i el te. La mineria és la segona activitat del país, destacant la cassiterita, d'on s'extreu estany, a més de petites quantitats de beril·li.

La unitat monetària del país és el franc ruandès.

El genocidi del 1994 ha destruït la fràgil base de l'economia, va augmentar la pobresa especialment de les dones, i temporalment va crear dificultats per atreure capitals externs. No obstant això, el país va fer grans progressos en el sentit d'estabilitzar i rehabilitar l'economia a nivells anteriors al 1994.

Infraestructura

Transport

Una petita flota d'autobusos en un departament de transports a Kigali.

El sistema de transport a Ruanda se centra principalment al voltant de la xarxa de carreteres, amb camins pavimentats construïts per obrers xinesos entre la capital, Kigali i la major part d'altres ciutats del país. Rwanda també està unida per carretera amb altres països d'Àfrica, via per la qual es realitzen la majoria d'importacions i exportacions del país. Compta amb un aeroport internacional a Kigali, servint una línia nacional i diverses internacionals, i també ha limitat el transport d'aigua entre els ports sobre el Llac Kivu. S'han realitzat grans inversions en la infraestructura de transport des del genocidi de 1994, amb l'ajuda de la Unió Europea, Xina, Japó i uns altres.

La forma principal de transport públic al país són els autobusos, amb rutes expresses que uneixen les ciutats principals i serveis locals que serveixen a la major part de pobles al llarg de les carreteres principals del país. Els serveis d'òmnibus estan disponibles a diverses destinacions als països veïns. El 2006 els xinesos van proposar finançar un estudi per a la construcció d'un ferrocarril que unís des de Bujumbura a Burundi, amb Kigali a Ruanda i Isaka a Tanzània.

Demografia

Evolució demogràfica de Rwanda

Segons l'anàlisi dels primers colons arribats a Ruanda i a Burundi, alemanys i després belgues, els pobladors de Ruanda i de Burundi estaven dividits en tres grups «ètnics»: els hutus, els tutsis i els twas.

Mapa de Rwanda (en anglès).

La densitat de població de Rwanda, fins i tot després del genocidi, està entre les més altes de l'Àfrica Subsahariana, amb 230 hab/km².

La població indígena consisteix en tres grups ètnics. Els hutus, que són majoria (85%), són grangers d'origen bantú. Els tutsis (14%) són pastors que van arribar a la regió al segle XV. Fins al 1959 eren la casta dominant d'un sistema feudal. Els twa (pigmeus) (1%) es creu que són el que queda dels primers habitants de la regió. Molts ruandesos han emigrat a altres països per buscar millors condicions de vida, sobretot després de la guerra. França i l'antiga metròpoli, Bèlgica, són les dues destinacions principals dels ruandesos a l'exterior.

Més de la meitat de la població està alfabetitzada, encara que no més del 5% ha rebut educació secundària. Durant el 1994-95, es van reobrir la majoria d'escoles primàries i més de la meitat de les escoles secundàries. La universitat nacional de Butare, a la qual acudeixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seves portes a l'abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu segueix sent una prioritat del govern de Rwanda.

La distribució de les creences religioses a Ruanda el 2001 era d'un 56,5% de catòlics, un 26% de protestants, un 11,1% d'adventistes, un 4,6% de musulmans, 0,1% de creences indígenes i un 1,7% sense religió.

Rwanda és, oficialment, un país trilingüe. El kinyarwanda, l'anglès i el francès són els idiomes oficials. El kinyarwanda és l'idioma del govern i l'anglès és el mitjà educatiu primari. El suajili, la lingua franca de l'Àfrica de l'Est, també es parla molt, sobretot a les zones rurals.

Educació

Nens ruandesos d'una zona rural.

El govern de Rwanda ofereix educació gratuïta a les escoles durant nou anys, sis de primària i tres de secundària. El president Paul Kagame va anunciar durant la seva campanya de reelecció el 2010 que pretenia ampliar l'educació gratuïta per també cobrir els últims tres anys de secundària. Molts nens pobres no assisteixen a classes a causa que han de comprar uniformes i materials escolars. Hi ha moltes escoles privades al país, sent que algunes són administrades per l'església. Des de 1994 fins a l'any 2009 l'educació secundària s'oferia en anglès o francès, però a causa de l'augment dels llaços amb la Comunitat d'Àfrica Oriental i la Commonwealth ara només s'utilitza l'anglès. La taxa d'alfabetització del país, per a majors de 15 anys, era del 71% el 2009, sent el 1991 del 58% i el 1978 del 38%.

Salut

La qualitat de salut a Ruanda és baixa; un de cada cinc nens mor abans de complir 5 anys, principalment a causa de la malària. Hi ha una gran escassetat de metges professionals qualificats, a més alguns medicaments són escassos o no estan disponibles. El 87% de la població té accés als serveis de salut però només hi ha dos metges i dos parametges per cada 100.000 persones.

Un altre greu problema de salut que enfronta Rwanda és el VIH/sida. L'epidèmia del VIH al país s'ha mantingut amb una prevalença d'al voltant del 3% en els últims set anys.

Vegeu també

• Genocidi de Ruanda
• Llista de peixos de Rwanda
• Parc Nacional dels Volcans

Enllaços externs

• Pàgina web oficial del govern de Rwanda (en anglès)
• Directori
• ASSIST a.s.b.l. (en alemany i anglès)