1886
1886 |
|
---|---|
Ans : 1883 1884 1885 1886 1887 1888 1889 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1886 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
Africa[modificar | modificar la font]
Etiopia[modificar | modificar la font]
En fàcia deis avançadas italianas en direccion dau nòrd dau Plan Etiopian, lo negus Yohannes IV ordonèt de defendre la region.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Fisica[modificar | modificar la font]
Descubèrta dau proton per lo fisician alemand Eugen Goldstein (1850-1930) que postulèt l'existéncia de rais de particulas de carga electrica positiva per explicar de fenomèns observats sus un tube de Crookes. Pasmens, la particula novèla foguèt pas identificada coma un constituent dau nuclèu atomic avans 1919.
Transpòrt[modificar | modificar la font]
Brevet de l'engenhaire alemand Carl Benz (1844-1929) regardant una automobila que capitèt de realizar un trajècte de 104 km en 1888 (amb una velocitat mejana d'aperaquí 15 km/h).
Dins lo domeni dau comèrci maritim, intrada en servici dau Glückauf que foguèt lo premier petrolier de concepcion modèrna. D'efèct, lo premier tipe de petrolier, aparegut en 1861, èra un naviri fòrça perilhós car utilizava dei sèrvas intèrnas per transpòrtar lo petròli, çò que podiá entraïnar un acampament de vapors explosivas dins l'espaci liure entre lei sèrvas e la còca. Per resòuvre aqueu problema, lo Glückauf foguèt concebut ambé de cistèrnas delimitadas dirèctament per la còca, çò que permetiá de suprimir l'espaci liure. Relativament segur regardant lo risc d'explosion, aqueu tipe de petrolier venguèt la nòrma fins ais annadas 1980 — mai la talha aumentèt d'un biais fòrça important — e l'aparicion dau petrolier de còca dobla per respòndre ai problemas de pollucion.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 8 de març - Edward Calvin Kendall, quimista american, Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina (m.1972)
- 17 de mai - Rei Anfós XIII d'Espanha (m.1941)
- 26 de mai - Al Jolson, actor american (m.1950)
- 28 de mai - José Linhares, president de Brasil (m.1957)
- 29 junh - Robert Schuman, òme politic francoalemand, fondator de l'Union Europèa (m.1963)
- 13 de setembre - Robert Robinson, quimista britanic, Prèmi Nobel de Quimia (m.1975)
- 28 d'octobre - Loís Abric, poèta provençal (m.1953)
- 3 de decembre - Karl Manne Georg Siegbahn, fisician suedés, Prèmi Nobel de Fisica (m.1978)
- 8 de decembre - Diego Rivera, pintor mexican (m.1957)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 13 de junh - Rei Loís II de Bavièra (n.1845)
- 31 de julhet - Franz Liszt, pianista ongrés (n.1811)
- 21 d'octobre - José Hernández, poèta e jornalista argentin (n.1836)
- 2 de novembre - Teodòr Aubanèu, poèta provençal (n.1829)
- 18 de novembre - Chester Arthur, president dels Estats Units d'America (n.1829)