1868
1868 |
|
---|---|
Ans : 1865 1866 1867 1868 1869 1870 1871 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1868 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
Africa[modificar | modificar la font]
Etiopia[modificar | modificar la font]
Arribada de l'expedicion britanica de sir Robert Napier (32 000 òmes). Lei soudats europèus recebèron l'ajuda deis enemics dau negus Tewodros II onte lei fòrças imperialas (5 000-10 000 òmes) foguèron batudas. Tewodros acceptèt de liberar lei presoniers europèus capturats en 1864, enjòc oficiau de l'expedicion, mai refusèt de se sometre a Londres. En plaça, se suicidiguèt lo 13 d'abriu e lei Britanics deguèron se contentar dau pilhatge de la fortalesa de Megdala. Après aqueu succès parciau, lo còrs expedicionari de Napier se retirèt.
En junh, lo governador de Lasta se proclamèt negus sota lo nom de Tekle Giyorgis II. Pasmens, sa posicion foguèt pas reconeguda per leis autrei senhors majors dau país.
Reiaume Merina[modificar | modificar la font]
Mòrt de la rèina Rasoherina que foguèt remplaçada per sa cosina Ranavalona II. Lo Premier Ministre Rainilaiarivony gardèt son pòste e sa maridèt ambé la rèina. La politica dau reiaume demorèt donc la meteissa, centrada sus la modernizacion basada sus lo modèl europèu e la defensa de l'independéncia còntra leis ambicions francesa e britanica.
Asia[modificar | modificar la font]
China[modificar | modificar la font]
Esquichament finau de la Revòuta dei Nian. Pasmens, maugrat sa victòria, lo govèrn chinés deguèt faciar de dificultats importantas en causa de la destruccion d'unei regions ricas de China Centrala per lei combats acarnats còntra l'insureccion dempuei son començament en 1851.
Japon[modificar | modificar la font]
Contuniacion de la crisi politica entre lei partisans dau shogun e de l'emperaire. D'efèct, maugrat la fin dau shogunat prononciada per Tokugawa Yoshinobu, lei relacions entre lei doas faccions èran encara tendudas. La rompedura aguèt finalament luòc au començament de l'annada e la guèrra civila acomencèt rapidament tre lo mes de genier car lei clans pus engatjats, principalament Satsuma e Choshu, dins lo camp de l'emperaire crenhavan que la fin dau shogunat proclamada per Tokugawa Yoshinobu foguèsse solament una manòbra per gardar un poder non oficiau important. Lo 3 de genier de 1868, de tropas dei dos clans ataquèron lo palais imperiau per liberar l'emperaire que proclamèt la restauracion de son poder. Puei, e mai se la majoritat dei senhors desiravan contuniar la collaboracion ambé lei Tokugawa, Saigo Takamori dau clan Satsuma, menacèt de suprimir lo títol de shogun e de sasir lei tèrras Tokugawa.
De son ca. Aquela decision foguèt presa après la destruccion dau castèu d'Edo, una residéncia dau shogun, e l'ataca d'un burèu dau govèrn per de partisans dau clan Satsuma. L'endeman, lei fòrças dau shogun ataquèron donc lo palais dau daimyo Satsuma a Edo. Quauquei personas foguèron capturadas o tuadas. Puei, lo 27 de genier de 1868, 15 000 soudats dei fòrças dau shogunat ataquèron 5 000 combatents dei tropas dei clans Satsuma e Choshu a Toba e Fushimi, vèrs l'intrada sud de Kyoto. Equipats d'armas modèrnas mentre qu'una partida importanta dei tropas Tokugawa avián encara sei materiaus feudaus, lei clans Choshu e Satsuma resistiguèron. De mai, venguèron oficialament l'armada imperiala lo 28. Aprofichant lo cambiament de camp de divèrsei senhors entre lo 5 e lo 6 de febrier, capitèron donc de rebutar l'armada dau shogun. Après aquela desfacha, Tokugawa Yoshinobu, se retirèt a Edo e son prestigi èra entamenat. L'armada imperiala acomencèt d'avançar e prenguèt lo castèu d'Osaka lo 8 en causa de la retirada dei fòrças dau shogun. En revenge, sus lo teatre navau, la flòta imperiala èra pas encara capabla de batre lei naviris shogunaus. Foguèt batuda a Awa lo 28 de genier e perdiguèt un naviri.
Après sei premierei victòrias, Saigo Takamori dirigiguèt lei fòrças imperialas vèrs l'èst e lo nòrd de Japon, ganhant la batalha de Kōshū-Katsunuma lo 29 de març. Sei tropas poguèron donc enceuclar Edo en mai de 1868, entraïnant la reddicion de la vila e dau shogun Tokugawa Yoshinobu. Quauquei grops assaièron de contuniar la lucha mai foguèron vencuts lo 4 de julhet durant la batalha d'Ueno. Pasmens, lo cap de la flòta Tokugawa, Enomoto Takeaki, refusèt la capitulacion. Amb uech naviris sota dotze e 2 000 òmes, capitèt d'anar vers lei territòris dau nòrd, revoutats contra l'emperaire. Foguèt egalament ajudat per un grop de conselhiers militars francés, especialament Jules Brunet.
Après la desfacha e la reddicion de Tokugawa Yoshinobu, la màger part de Japon acceptèt lo govèrn e l'autoritat de l'emperaire. Dins aquò, unei senhors dau nòrd, sostenguts per lo clan Aizu, refusèron l'òrdre novèu e formèron una aliança per combatre lei tropas imperialas. En mai de 1868, l'aliança tenguèt lei clans de Sendai, Yonezawa, Aizu, Shonai e Nagaoka. De mai, un prince imperiau aviá fugit au nòrd ambé de partisans dei Tokugawa. Venguèt lo cap nominau de la coalicion. Enfin, la flòta d'Enomoto arribèt a Sendai lo 26 d'aost. Pasmens, maugrat una superioritat numerica importanta, 50 000 combatents, lei fòrças de la coalicion èran mau equipadas maugrat l'obtencion de 3 canons Gatling e de 2 000 fusius francés modèrnes ambé l'ajuda d'un marchand alemand.
Una campanha relativament corta permetèt de véncer la resisténcia de la coalicion. D'efèct, en mai de 1868, lo daimyo de Nagaoka foguèt atacat. Capitèt d'exercir una resisténcia importanta durant la batalha de Hokuetsu e d'infligir de pèrdas autas ais Imperiaus. Pasmens, son castèu foguèt pres lo 19 de mai. Puei, lei tropas de aigo Takamori capitèron de pertusar lei defensas de la coalicion construchas dins la passa de Bonari per atacar directament lo clan Aizu. Aqueu clan foguèt vencut en octòbre durant la batalha d'Aizu. En consequéncia, la posicion de Sendai èra desenant indefendabla e la flòta d'Enomoto se retirèt a Hokkaido onte proclamèt la formacion de la Republica d'Edo.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Quimia[modificar | modificar la font]
Dins lo corrent d'un eclipsi solar, l'astronòm francés observèt la preséncia d'un gas desconegut dins l'atmosfèra terrèstra. Aquò èra la premiera observacion d'èli que foguèt identificat en 1895.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 20 de febrièr - Pompeu Fabra, filològ catalan (m. 1948)
- 26 de febrièr - Venceslau Braz, president de Brasil (m. 1966)
- 6 de junh - Robert Falcon Scott, amiral anglés, explorador de l'Antarctica (m. 1912)
- 18 de junh - Miklós Horthy, amiral e òme politic ongrés (m. 1957)
- 4 d'octobre - Marcelo Torcuato de Alvear, president d'Argentina (m. 1942)
- 11 d'octobre - Josèp Anglada, filològ e romanista francés de lenga occitana (m. 1930)
- 20 de decembre - Arturo Alessandri Palma, president de Chile (m. 1950)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 19 de febrièr - Venancio Flores, president d'Uruguai (n. 1808)
- 1 de junh - James Buchanam, president dels Estats Units d'America (n. 1791)
- 26 de setembre - August Ferdinand Möbius, matematician e astronòm alemand (m. 1790)