Universitat de Lleida
|
|||||
L'edifici del rectorat, el Seminari de Lleida
|
|||||
| Dades base | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Abreviació | UdL | ||||
| Tipus entitat | universitat pública | ||||
| Història | |||||
| Fundació | 1300 | ||||
| Fundadors | Jaume el Just | ||||
| Activitat | |||||
| Alumnat | 10.901 (2012-2013[1]) | ||||
| PDI | 922 (2012-2013[1]) | ||||
| PAS | 437 (2012-2013[1]) | ||||
| Organització i govern | |||||
Seu central  |
|
||||
| Rector | Roberto Fernández Díaz | ||||
| Campus | Rectorat, Campus de Cappont, Complex de la Caparrella, Campus de l'ETSEA, Campus de Ciències de la Salut, Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida | ||||
| Afiliacions | Xarxa Vives d'Universitats | ||||
| Xifres destacables | |||||
| Finançament | Públic (Departament d'Innovació Universitat i Empresa, Generalitat de Catalunya) | ||||
| Pressupost | 72.253.046 € (2014[1]) | ||||
|
|
|||||
| Web | www.udl.cat | ||||
|
|
|||||
 |
|||||
La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida. Es tracta de la universitat més antiga tant de Catalunya com de la desapareguda Corona d'Aragó, i és una de les universitats més antigues d'Europa.[2] Forma part del Campus d’Excel·lència Internacional Iberus.[3] També és membre de la Xarxa Vives d'Universitats i participa en el projecte Cultur Pro (Llengua i cultura professional).
Contingut
Història[modifica | modifica el codi]
Els orígens de la Universitat de Lleida es troben en l'antic Estudi General de Lleida, creat l'1 de setembre 1300, mitjançant el privilegi fundacional atorgat pel rei Jaume II a petició dels estaments municipals. Prèviament, i a sol·licitud del rei, el papa Bonifaci VIII havia atorgat, l'1 d'abril de 1297, la butlla que aprovava la creació d'un Estudi General' en les terres del rei d'Aragó i Catalunya.
La incorporació de Lleida al món universitari en les darreries del segle XIII va implicar l'arribada d'estudiants dels territoris de la Corona d'Aragó i d'altres, així com de tota una població vinculada a les noves possibilitats culturals i econòmiques del nou centre: increment del comerç i la manufactura, especialment d'aquells oficis relacionats amb el món del pergamí, el paper i el llibre. Així mateix, la universitat convertia la ciutat en centre d'intercanvis i difusió de les idees i els avenços científics. D'altra banda, estudiants i professors formaven una comunitat dotada d'un barri específic amb llocs emblemàtics per a les celebracions solemnes com la mateixa Catedral o l'església de Sant Martí, i distingida amb beneficis tributaris, immunitats i privilegis diversos.
L'Estudi General entrà en un període de declivi important, a mitjan segle XVII, producte, entre altres causes, de les guerres entre França i Espanya; una decadència que continuaria fins al regnat de Felip V, ja al segle XVIII. En aquesta època, i un cop finalitzada la Guerra de Successió, els reformadors borbònics decidiren implantar un nou model d'universitat. L'11 de maig de 1717, es fundà a Cervera, en agraïment al suport ofert per aquesta ciutat emplaçada a uns 70 km a l'est de Lleida, un nou centre universitari que unificava i per tant tancava la resta de centres del Principat de Catalunya. Pel que fa a l'Estudi General de Lleida, una Reial Cèdula del 9 d'octubre n'ordenava el tancament definitiu, després de 417 anys de perllongada existència. Finia, així, la primera etapa de vida de la Universitat catalana que ha desenvolupat l'activitat acadèmica durant un període més llarg.
El 12 de desembre de 1991, el Parlament de Catalunya aprovà la Llei de creació de la Universitat de Lleida. La institució es constituïa a partir de tots els estudis universitaris de la ciutat de Lleida. El Dr. Víctor Siurana Zaragoza en fou President (DOGC 1750) de la Comissió Gestora fins a l'elecció del Dr. Jaume Porta Casanellas com a Rector en maig de 1993. El procés de constitució de la universitat va conclure amb l'aprovació, pel Claustre Constituent, dels Estatuts de la Universitat de Lleida, el 27 d'octubre de 1994.
Campus[4][modifica | modifica el codi]
Campus de Cappont[modifica | modifica el codi]
- Facultat de Dret i Economia.
- Escola Politècnica Superior.
- Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social.
Campus de l'ETSEA[modifica | modifica el codi]
Campus del Rectorat[modifica | modifica el codi]
- Facultat de Lletres.
Campus de Ciències de la Salut[modifica | modifica el codi]
- Facultat de Medicina.
- Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia.
Campus de la Caparrella[modifica | modifica el codi]
Amb centres adscrits a la UdL:
- Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya - INEFC.
- Escola Universitària de Relacions Laborals.
- Escola Universitària de Turisme Terres de Lleida.
Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida - PCiTAL[modifica | modifica el codi]
- Consorci format per la UdL i l'Ajuntament de Lleida amb l'objecte de promocionar les activitats d'R+D+I conjuntes universitat-empresa i la creació de noves empreses basades en el coneixement.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
- Institut de Recerca Biomèdica de Lleida
- Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida
- Arborètum de Lleida
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «La UdL en xifres». Universitat de Lleida.
- ↑ «Guia UdL 2015-2016» (pdf). Universitat de Lleida, 2015. [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ «Universitat de Lleida». Xarxa Vives d'Universitats.
- ↑ «Ubicació dels Campus». Universitat de Lleida, 23-06-2015. [Consulta: 8 febrer 2016].
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Lleida |
|
||||||
