Rol de gènere
Els estereotips i rols de gènere són creences, idees preconcebudes i prejudicis que s'han anat construint i transmetent culturalment en les societats al llarg del temps i que reparteixen atributs de les persones entre homes i dones, limitant les seves respectives expectatives de vida i possibilitats de desenvolupament personal.[1]
La sociologia estudia els rols socials de gènere que hi ha en el comportament dels homes i les dones, així com les importants diferències que hi ha en la repartició dels rols entre ambdós gèneres, que depenen de cada societat, cultura, lloc i època determinats. Estan molt presents en la nostra societat: en els mitjans de comunicació, en la publicitat, en el llenguatge, en l'assignació de responsabilitats i obligacions dins de la família i en el desenvolupament de les relacions afectives. Per exemple, al món occidental, un dels rols assignats tradicionalment als homes és el de ser responsables de les activitats productives i les activitats de representació política, mentre que un dels rols assignats tradicionalment a les dones és el de ser responsables de les relacions afectives i tenir cura de la llar i les persones dependents.[1]
Als anys 70 del segle XX es va començar a parlar del gènere d'una persona referit a la construcció dels diferents rols que la societat associa al sexe, mascle o femella, home o dona, bàsicament substituint la paraula sexe per gènere, cosa que assumia implícitament que dona equivalia a feminitat i home a masculinitat. A partir dels anys 90, el postmodernisme va fer notar que aquesta manera d'entendre la sexualitat i la societat, dual amb els conceptes masculí-femení, era gairebé sempre pròpia d'una societat androcèntrica i patriarcal, que a més considerava inferior allò femení a la masculinitat. Altres models, en canvi, avui consideren que cap persona és únicament femenina ni masculina, que de tota manera aquests dos conceptes són "construccions teòriques de contingut incert" i posen en qüestió els diferents rols de gènere, atribuint-los únicament funcions limitants, condicionants i reduccionistes en la construcció de la pròpia identitat i de la llibertat personal.[2][3][4]
Vegeu també[modifica]
- Desigualtat de gènere, masculinitat i feminitat.
- Divisió sexual del treball, educació diferenciada i educació mixta.
- Biaix cognitiu, terra enganxós, sostre de vidre, síndrome de la barrufeta, taxa rosa, discriminació retributiva.
- Test de Finkbeiner
- Qüestionant (sexualitat i gènere), Fluïdesa sexual
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Estereotips i rols de gènere Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones, Universitat de Lleida (català)
- ↑ Les Fractures de L'Estructura Social, Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. ISBN 9788449025648 (català)
- ↑ Xabier Iturbe, Coeducar a l'escola infantil: Sexualitat, amistat i sentiments, Grao, 2015. ISBN 9788499805894 (català)
- ↑ Neus Carbonell i Camós, Cultura i subjectivitat, Editorial UOC, 2014. ISBN 9788490643327 (català)
|
