La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans. És objecte de protecció per les lleis internacionals i pels principis de l'ètica. La història del concepte està lligada tant a l'antropocentrisme clàssic i renaixentista com al lloc que ocupa l'home per a les religions monoteistes, ja que és una criatura divina i posseeix ànima, a diferència d'altres éssers vius. És el centre de la Declaració Universal dels Drets Humans, el principi del qual es deriven tots els altres. La dignitat humana pot veure's amenaçada pel tracte vexatori, sigui en el cas de la discriminació, de la tortura, l'esclavatge o les condicions físiques que impedeixin la vida amb un mínim benestar. Igualment es qüestiona en els dilemes de la bioètica, on funciona com a límit per a les intervencions científiques i en el paper de l'Estat sobre l'individu.
