1920
De Viquipèdia
| Anys: | 1917 1918 1919 - 1920 - 1921 1922 1923 |
| Dècades: | 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 |
| Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
| Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1920 |
|
| Calendari gregorià | 1920 MCMXX |
| Ab urbe condita | 2673 |
| Calendari armeni | 1369 |
| Calendari xinès | 4616 – 4617 |
| Calendari hebreu | 5680 – 5681 |
| Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1975 – 1976 1842 – 1843 5021 – 5022 |
| Calendari persa | 1298 – 1299 |
| Calendari islàmic | 1339 – 1340 |
| Calendari rúnic | 2170 |
L'Estació del Nord de Terrassa el 1920
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 23 de juny, Barcelona: Creació del Banc de Catalunya.[1]
- 27 de desembre, Barcelona: Fallida del Banc de Barcelona.[1]
- Resta del món
- 10 de gener: Entra en vigor el Tractat de Versalles.
- 6 d'agost, Londres, Anglaterra: els escoltes reunits en el primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell “cap escolta mundial”.
- 16 de setembre: Moren unes 30 persones en un atemptat amb bomba al districte financer de Wall Street, a Nova York.[2]
- Els bolxevics conquereixen l’Emirat de Bukharà instaurant la República Popular de Bukharà.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 9 de gener, Barcelona: Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, periodista i escriptor mallorquí (n. 1864).
- 8 de febrer, Barcelona: Josep Maria Ballarín i Monset, capellà i escriptor. Popularment conegut com a "Mossèn Tronxo" (m. 2016).
- 10 de febrer, Figueres, Empordà: Josep Pallach i Carolà, mestre, pedagog i polític català.
- 6 de març, Sabadell: Josep Capmany i Casamitjana, bisbe auxiliar de Barcelona.
- 7 d'abril, Argelers, Rosselló: Jordi Barre, cantautor nord-català.
- 14 d'abril, Cervera, Província de Lleida: Josep Benet i Morell, historiador, editor i polític clau en la lluita antifranquista i en la transició.
- 30 de maig, Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català (m. 2014).
- 3 de juny, Sabadell: Joan Vilacasas, pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català.
- 8 de juliol, Gilmore City, Iowa, Mary Ellen Solt,poetessa nord-americana
- 17 de juliol, Barcelona: Joan Antoni Samaranch i Torelló, president del Comitè Olímpic Internacional, 1980, 2001) i de la Diputació de Barcelona, 1973, 1977).
- 22 de juliol, Sabadell: Mercè Sorribas i Elias, locutora de ràdio i actriu catalana.
- 15 d'agost, València: Vicente Aguilera Cerni, crític d'art i assagista valencià (m. 2005).
- 10 de setembre, Barcelona: Miquel Arimany i Coma, escriptor i editor català.
- 9 d'octubre, Barcelona: Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, fotògraf i periodista català.
- 2 de novembre, Sabadell, província de Barcelona: Enric Casassas i Simó, químic català.
- 7 de novembre, Barcelona: Joan Perucho, novel·lista, poeta i crític d'art català.
- Resta del món
- 9 de gener, Madrid, Espanya: José Luis de Vilallonga, escriptor, periodista, actor i aristòcrata.
- 20 de gener, Rímini, Regne d'Itàlia: Federico Fellini, director de cinema i guionista italià (m. 1993).
- 10 de març, Ville-d'Avray, Hauts-de-Seine, França: Boris Vian, músic i escriptor francès.
- 11 de març, Dordrecht, Països Baixos: Nicolaas Bloembergen, físic nord-americà d'origen neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1981.
- 15 de març, Mart (Texas), EUA: Edward Donnall Thomas, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1990 (m. 2012).
- 16 de març, Santarcangelo di Romagna, Itàlia: Tonino Guerra, escriptor i guionista italià (m. 2012).
- 17 de març, Toay, La Pampa, Argentina: Olga Orozco, poetessa argentina.
- 4 d'abril, Nancy, França: Éric Rohmer, crític i director de cinema francès (m. 2010).
- 6 d'abril, Xangai, Xina: Edmond Henri Fischer, bioquímic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1992.
- 15 d'abril, Stuttgart (Alemanya): Richard von Weizsäcker, polític alemany, alcalde de Berlín (1981-1984), President d'Alemanya (1984-1994), Premi Internacional Catalunya 1995 (m. 2015).
- 28 d'abril, Venècia, Regne d'Itàlia: Bruno Maderna, compositor i director d'orquestra italià (m. 1973).
- 12 de maig, Praga: Vilém Flusser, filòsof.
- 18 de maig, Wadowice, Polònia: Karol Wojtyla, cap de l'església catòlica que prengué el nom de Joan Pau II.
- 29 de maig, Budapest, Hongria: John Harsanyi, economista hongarès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1994 (m. 2000).
- 17 de juny, Nancy, França: François Jacob, metge i biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 2013).
- 20 de juny, Abeokuta, Nigèria: Amos Tutuola, escriptor nigerià.
- 10 de juliol, San Francisco, EUA: Owen Chamberlain, físic, Premi Nobel de Física de 1959 (m. 2006).
- 23 de juliol, Lisboa, Portugal: Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu portuguesa.
- 25 de juliol, Londres, Anglaterra: Rosalind Franklin, científica britànica (m. 1958).
- 16 d'agost, Andernach, Alemanya: Charles Bukowski, escriptor nord-americà (m. 1994).
- 14 de setembre, Omaha, Nebraska, EUA: Lawrence Klein, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1980 (m. 2013).
- 23 de setembre, Brooklyn, Nova York, EUA: Mickey Rooney, actor i director estatunidenc.
- 29 de setembre, Mitcham, Surrey, Anglaterra: Peter D. Mitchell, bioquímic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1978 (m. 1992).
- 17 d'octubre, Valladolid, Espanya: Miguel Delibes Setién, novel·lista i periodista en castellà (m. 2010).
- 18 d'octubre, Atenes, Grècia: Melina Merkuri, actriu, cantant i política grega.
- 23 d'octubre, Omegna, Regne d'Itàlia: Gianni Rodari, mestre, escriptor, pedagog i periodista italià (m. 1980).
- 29 d'octubre, Caracas, Veneçuela: Baruj Benacerraf, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1980 (m. 2011).
- 5 de novembre, Cambridge, Massachusetts, EUA: Douglass North, economista i historiador nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1993 (m. 2015).
- 6 de desembre, Stainforth, South Yorkshire, Anglaterra: George Porter, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (m. 2002).
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 21 d'abril, València, l'Horta: Josep Aixa Íñigo, escultor valencià (n. 1844).
- 12 d'agost, València: Francesc Martí Grajales, periodista, assagista i erudit valencià (n. 1862).
- 30 de setembre, València: Josep Aguirre Matiol, poeta valencià (n. 1842).
- 30 d'octubre, València: Lluís Tramoyeres i Blasco, historiador de l'art valencià (n. 1854).
- 30 de novembre, Barcelona: Francesc Layret, polític i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure (n. 1880).
- Barcelona: Artur Gallard i Tresens, empresari, poeta, i polític barceloní.
- Resta del món
- 4 de gener, Madrid, Espanya: Benito Pérez Galdós, escriptor espanyol (n. 1843).
- 24 de gener, París, França: Amedeo Modigliani, pintor i escultor italià (n. 1884).
- 12 de febrer, Londres, Regne Unit: Émile Sauret, violinista i compositor francès.
- 8 d'abril, Nova York: Charles Griffes, pianista i compositor nord-americà (n. 1884).
- 1 de maig: Hanuš Wihan, violoncel·lista i compositor txec.
- 25 d'octubre, Brixton, Lambeth, Londres, Anglaterra: Terence MacSwiney, patriota irlandès, després de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les autoritats britàniques (n. 1879).[3]
- 22 de novembre, Montevideo, Uruguai, Manuel Pérez y Curis, escriptor i poeta uruguaià.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Vallès, Edmon. Història Gràfica de la Catalunya Contemporània 1888-1931. segona (en català). Barcelona: Ed. 62, 1977. ISBN 84-297-1220-8.
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2016. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ Keogh, Dermot. The Vatican, the Bishops and Irish Politics 1919-39 (en anglès). Cambridge University Press, 2005, p.54. ISBN 0521530520.
