1936
De Viquipèdia
Anys: | 1933 1934 1935 - 1936 - 1937 1938 1939 |
Dècades: | 1900 1910 1920 - 1930 - 1940 1950 1960 |
Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1936 |
Calendari gregorià | 1936 MCMXXXVI |
Ab urbe condita | 2689 |
Calendari armeni | 1385 |
Calendari xinès | 4632 – 4633 |
Calendari hebreu | 5696 – 5697 |
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1991 – 1992 1858 – 1859 5037 – 5038 |
Calendari persa | 1314 – 1315 |
Calendari islàmic | 1355 – 1356 |
Calendari rúnic | 2186 |
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 16 de febrer, Espanya: el Front Popular i el Front d'Esquerres guanyen rotundament les eleccions. Restabliment de l'autonomia de Catalunya i de la Generalitat, suspeses indefinidament l'any anterior.
- 17 de juliol, Espanya: Els generals Franco, Mola i Goded inicien una sublevació militar, contra el govern legalment escollit de la Segona República. La revolta no reeixirà en derrocar el govern legítim ni la república serà capaç de controlar els sublevats esclatant la Guerra Civil Espanyola que assotarà el país durant més de dos anys.
- 21 de juliol, Barcelona:
- se suspèn l'Olimpíada Popular que s'havia de fer Barcelona a causa de l'aixecament feixista.
- Lluís Companys, President de la Generalitat, crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes en un intent de controlar, ni que sigui sobre el paper, els nombrosos milicians que s'havien apoderat de les armes dels sublevats.
- 5 de maig, Etiòpia: L'exèrcit italià captura Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. Es completa la conquesta d'Etiòpia per part de l'exèrcit italià establint-s'hi la colònia d'Abissínia.
- 7 d'agost, Formentera: els republicans ocupen l'illa.
- 20 de setembre, Eivissa i Formentera: els feixistes ocupen aquestes illes.
- Publicació del Diccionari de Medicina, de Manuel Corachan.
- Resta del món
- 20 de gener - Regne_Unit: Eduard_VIII_del_Regne_Unit és coronat Rei de la Gran Bretanya, Irlanda i els Dominis Britànics Mars Enllà. El seu mandat durà fins al 11_de_desembre del mateix any.
- 7 de març, Berlín, Tercer Reich: Adolf Hitler ordena ocupar les zones desmilitaritzades de la Renània.
- 18 de març, Turku, Finlàndia: Es descobreix l'asteroide (2020) Ukko
- 7 de setembre, Hobart, Austràlia: mor l'últim exemplar conegut de llop marsupial.
- 1 d'octubre, Burgos, Espanya: Franco és nomenat Cap de l'Estat i Generalísimo a la zona controlada pels nacionals.
- 11 de desembre - Regne_Unit: Jordi VI del Regne Unit és coronat Rei de la Gran Bretanya, Irlanda i els Dominis Britànics Mars Enllà, després de l'abdicació del seu germà Eduard VIII.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 11 de gener - Barcelona: Oriol Regàs i Pagès, promotor cultural, aventurer i empresari català (m. 2011).
- 16 de febrer - València: Joan Piquer i Simón, cineasta valencià (m. 2011).
- 26 d'abril - Santanyí, Mallorca: Llorenç Vidal i Vidal, poeta mallorquí fundador del "Dia Escolar de la No-violència i la Pau", DENIP).
- 27 de juliol - Barcelona: Josep Termes Ardèvol, historiador català (m. 2011).
- 30 d'agost - Barcelona: Esther Tusquets Guillén, escriptora i editora catalana en castellà.
- 21 de setembre - Igualada (Anoia): Teresa Gimpera, model i actriu catalana.
- 8 d'octubre - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà: Ricard Masó i Llunes, geògraf, aparellador, polític i activista cultural (m. 2015).
- 18 d'octubre - València: Joan Monleon, actor, cantant i presentador de ràdio i televisió valencià (m. 2009).
- 3 de desembre - Bonn, Alemanya: Max Cahner, editor, polític i historiador de la literatura catalana (m. 2013).
- Resta del món
- 10 de gener - Houston, Texas (EUA): Robert Woodrow Wilson, físic i astrònom nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1978.
- 20 de gener - Sandringham House, Norfolk: Jordi V del Regne Unit, Rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda (n. 1865).
- 22 de gener - Sioux City, Iowa (EUA): Alan J. Heeger, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2000.
- 27 de gener - Ann Arbor, EUA: Samuel Chao Chung Ting, físic nord-americà, Premi Nobel de Física l'any 1976.
- 17 de febrer - Puerto Bermejo, Argentina: Rodolfo Almirón, policia i activista ultradretà argentí.
- 22 de febrer - York, Pennsilvània (EUA): John Michael Bishop, immunòleg i microbiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1989.
- 7 de març - París (França): Georges Perec, escriptor francès (m. 1982).
- 11 de març - Gelsenkirchen (Alemanya): Harald zur Hausen, metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2008.
- 10 de març - Valais, Suïssa: Joseph Blatter, president de la FIFA.
- 18 de març - Johannesburg, Transvaal: Frederik Willem de Klerk, President del govern sud-africà, Premi Nobel de la Pau de 1993.
- 28 de març - Arequipa (Perú): Mario Vargas Llosa, escriptor peruà, Premi Nobel de Literatura de l'any 2010.
- 21 de maig - Waltersdorf (Alemanya): Günter Blobel, oncòleg i biòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1999.
- 8 de juny - Waltham, Massachusetts (EUA): Kenneth G. Wilson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1982 (m. 2013).
- 5 de juliol - Minnigaff, Escòcia: James Mirrlees, economista, Premi Nobel d'Economia de 1936.
- 1 d'agost - Orà, Algèria: Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francès.
- 20 d'agost - Tòquio (Japó): Hideki Shirakawa, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2000.
- 29 d'agost - Coco Solo, Panamà: John McCain, polític estatunidenc.
- 14 de setembre - Whiting, Indiana (EUA): Ferid Murad, farmacòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1998.
- 29 de setembre - Milà, Regne d'Itàlia: Silvio Berlusconi, polític i empresari italià.
- 5 d'octubre - Praga (Txecoslovàquia): Václav Havel, escriptor i polític txec, President de la República Txeca (1993-2003), Premi Internacional Catalunya 1995 (m. 2011).
- 10 d'octubre - Stuttgart (Alemanya): Gerhard Ertl, físic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 2007.
- 19 de novembre - Hsinchu (Taiwan): Yuan Lee, químic taiwanès, Premi Nobel de Química de l'any 1986.
- 20 de novembre - Nova York: Don DeLillo, escriptor nord-americà.
- 17 de desembre - Buenos Aires (Argentina): Jorge Mario Bergoglio, papa Francesc.
- 25 de desembre - Londres, Regne Unit: Alexandra del Regne Unit, aristòcrata anglesa.
- 31 de desembre - Kolin, Txecoslovàquia: Eva Randová, mezzosoprano txeca.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 21 de març, Sabadell: Joan Sallent i Prat, impressor català.
- 31 de març, Londres: Conxita Supervia, mezzosoprano catalana (n. 1895).
- 28 d'abril, Barcelona:
- Josep Badia i Capell, militant d'Estat Català.
- Miquel Badia i Capell, militant d'Estat Català.
- 15 de juny, Granollers: Francesc Baygual i Bas, industrial tèxtil català.
- 19 de juliol, Barcelona:
- Apel·les Mestres i Oñós, escriptor català.
- Ramon Jové i Brufau, metal·lúrgic, militant sindical, una de les primeres víctimes de la guerra civil.
- 20 de juliol, Barcelona: Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
- 27 de juliol Sabadell, Vallès Occidental: Àngel Rodamilans i Canals, monjo de Montserrat, compositor i músic.
- 3 d'agost, Barcelona: Josep Guardiet i Pujol, sacerdot català assassinat el 1936.
- 6 d'agost, Serra del Guadarrama, Madrid, Espanya: Josep Sunyol i Garriga, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Barça, afusellat per les tropes nacionals (n. 1898).
- 17 d'agost, Sabadell: Josep Germà i Homet, industrial licorer, mecenes de la cultura i l'esport i alcalde de Sabadell.
- 24 d'agost, Manresa, Bages: Josep Maria Planes i Martí, periodista i dramaturg català, fou un dels primers impulsors del periodisme d'investigació a Catalunya.
- 25 d'agost, Martorell, Baix Llobregat: Jaume Ninet i Vallhonrat, fabricant de telers sabadellenc, conegut per haver proclamat la República Catalana a Sabadell el 1931.
- 20 de novembre, Alacant: José Antonio Primo de Rivera, polític ultradretà fundador de Falange Española.
- 10 de desembre, Vallés, Costera: Gonçal Vinyes i Massip, sacerdot, poeta i escriptor valencià.
- Gavà: Bartomeu Fabrés i Anglada, metge i polític català
- Tarragona: Miquel Vilatimó i Costa, filòsof (n. 1890).
- Resta del món
- 18 de gener, Londres: Rudyard Kipling, escriptor britànic (n. 1865).
- 5 de gener, Santiago de Compostel·la, Galícia: Ramón María del Valle-Inclán, escriptor gallec.
- 27 de febrer, Leningrad, URSS: Ivan Pàvlov, fisiòleg i psicòleg rus, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1904 (n. 1849).
- 28 de febrer, Tunis, Tunisia): Charles Nicolle, metge i microbiòleg francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1928 (n. 1866).
- 29 de febrer, Slesvig: Christian Jensen, professor i estudiós de la cultura i de les tradicions de la Frísia septentrional.
- 8 d'abril:
- Praga Božena Benešová, escriptora txeca
- Uppsala, Suècia: Robert Bárány, metge austríac, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1914 (n. 1876).
- 20 de juliol, Estoril, Portugal: José Sanjurjo Sacanell, general espanyol revoltat poques hores abans contra el govern de la Segona República Espanyola.
- 30 de juliol, Madrid: Joaquín Abati y Díaz, llibretista de sarsueles.
- 15 d'agost, Roma, Regne d'Itàlia: Grazia Deledda, novel·lista italiana, Premi Nobel de Literatura de 1926 (n. 1871).
- 18 d'agost, entre Víznar i Alfacar, Granada: Federico García Lorca, escriptor de la Generació del 27.
- 25 d'agost, Sarinyena: Elisa García Sáez, sindicalista, infermera i miliciana durant la guerra civil espanyola.
- 16 de setembre: Mor ofegat a Islàndia, juntament amb 38 dels seus companys, el científic francès Jean-Baptiste Charcot quan naufraga el vaixell Pourquoi Pas.[1]
- 17 de setembre, Miribel-les-Échelles, França: Henry Louis Le Châtelier, químic francès.
- 20 de novembre, Madrid, Espanya: Buenaventura Durruti, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
- 1 de desembre, Madrid, Espanya: Hans Beimler, polític i milicià comunista alemany, militant de les Brigades Internacionals.
- 31 de desembre, Salamanca: Miguel de Unamuno, escriptor i filòsof espanyol (n. 1864).
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2016. [Consulta: 23 desembre 2011].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1936 |