1918
De Viquipèdia
Anys: | 1915 1916 1917 - 1918 - 1919 1920 1921 |
Dècades: | 1880 1890 1900 - 1910 - 1920 1930 1940 |
Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1918 |
Calendari gregorià | 1918 MCMXVIII |
Ab urbe condita | 2671 |
Calendari armeni | 1367 |
Calendari xinès | 4614 – 4615 |
Calendari hebreu | 5678 – 5679 |
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1973 – 1974 1840 – 1841 5019 – 5020 |
Calendari persa | 1296 – 1297 |
Calendari islàmic | 1337 – 1338 |
Calendari rúnic | 2168 |
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- Segon Congrés Universitari Català, continuador de l'esperit del Primer Congrés, on s'acorda la creació dels Estudis Universitaris Catalans, el qual impulsa quinze anys després una universitat catalana autònoma.
- Creació de la Unió Valencianista.
- Catalunya; La Mancomunitat de Catalunya impulsa la campanya en favor de l'Estatut d'Autonomia.
- País Valencià: El 14 de novembre de 1918, el diari “La Correspondencia de Valencia” publicava en primera plana i en lloc preferent la Declaració Valencianista. Precedia a la Declaració un article a tres columnes titulat “Valencianismo”
- Resta del món
- Durant l'any: una gravíssima epidèmia de grip arriba a afectar, en alguns llocs, el 50% de la població i causa una enorme mortalitat.
- 1 de gener, Hollywood, Califòrnia, EUA): l'actor de cinema anglès Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogràfics.
- 8 de gener, Washington: el president Wilson fa públic el missatge en el punt catorzè del qual hi ha el germen de la Societat de Nacions (vegeu els catorze punts de Wilson).
- 24 de gener: Bessaràbia, formada majoritàriament per la República de Moldàvia, s'independitza de l'Imperi Rus. Tot i això, dos mesos després serà annexionada de nou al Regne de Romania.
- 5 de març, Rússia: les autoritats bolxevics traslladen la capital del país de Petrograd a Moscou.
- 27 de març: La República de Moldàvia és annexionada al Regne de Romania, després de 2 mesos d'haver-se independitzat de l'Imperi Rus.
- 7 de maig, Bucarest, Regne de Romania): se signa el Tractat de Bucarest entre Romania i l'imperi Alemany.
- 30 d'octubre
- Lemnos, Grècia): es firma l’Armistici de Mudros, entre l'imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.
- Àustria: Karl Renner és nomenat primer Canceller d'Àustria de la Primera República Austríaca.
- 11 de novembre - Acaba la Primera Guerra Mundial amb l'Armistici de Compiègne.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1 de gener, Maçanet de la Selva, la Selva: Manuel Anglada i Ferran, estudiós de la cultura catalana d'Andorra i del Pirineu (m. 1998).
- 13 de gener, Madrid: Fidel Fita i Colomer, arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
- 18 de gener, Calonge, Baix Empordà: Ricard Viladesau i Caner, músic català (m. 2005).
- 1 de febrer, Tarragona: Montserrat Abelló i Soler, poetessa i traductora catalana.
- 21 de gener, Barcelona: Miquel Asins Arbó, compositor i director de música (m. 1996).
- 13 de març, Daia Nova, Baix Segura: José Rico Pérez, empresari i president de l'Hèrcules Club de Futbol d'Alacant des de 1971 a 1984 (m. 2010).
- 23 de març, Castelló de la Plana, la Plana Alta: Matilde Salvador i Segarra, compositora i pintora valenciana (m. (2007).
- 1 d'abril, l'Aranyó, la Segarra: Manuel de Pedrolo i Molina escriptor català.
- 3 d'agost, Barcelona: Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural.
- 8 d'agost, Santoña, Cantàbria: Josep Lluís Ortega Monasterio, compositor i militar català (m. 2004).
- 3 d'octubre, Berga: Marcel·lí Massana i Bancells, guerriller antifranquista.
- 4 d'octubre, Barberà del Vallès: Josep Maria Arnella i Gallego, periodista català.
- 29 d'octubre, Sabadell, Vallès Occidental: Andreu Castells i Peig, pintor, historiador i editor català.
- 2 de novembre, Barcelona: Raimon Panikkar, pensador (m. 2010).
- 13 de desembre, Barcelona: Teresa Rovira i Comas, bibliotecària catalana, filla d'Antoni Rovira i Virgili.
- Barcelona: Andreu Mercé i Varela, escriptor i periodista català.
- Resta del món
- 26 de gener, Scornicesti, Piteşti, Romania: Nicolae Ceaușescu, polític romanès, 6è President de Romania.
- 22 d'abril: Ibrahim Kodra, pintor albanès.
- 8 de febrer, Madrid, Regne d'Espanya: Enrique Tierno Galván, polític i assagista espanyol.
- 12 de febrer, Nova York, EUA: Julian Schwinger, físic. Premi Nobel de Física el 1965 (m. 1994)
- 5 de març, Champaign, Illinois (EUA): James Tobin, economista, Premi Nobel d'Economia de 1981 (m. 2002).
- 16 de març, Paterson, Nova Jersery (EUA): Frederick Reines, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1995 (m. 1998).
- 20 d'abril, Lund (Suècia): Kai Siegbahn, físic suec, Premi Nobel de Física de l'any 1981 (m. 2007).
- 23 d'abril, París, França: Maurice Druon, polític i escriptor francès. Premi Goncourt 1948 (m. 2009)
- 3 de maig:
- Annelise Pflugbeil, professora i clavecinista alemanya.
- Nova York, EUA: Pete Seeger, cantautor i activista polític nord-americà (m. 2014).
- 11 de maig, Nova York, EUA: Richard Feynman, físic. Premi Nobel de Física el 1965 (m. 1988).
- 20 de maig, Wilkes-Barre, Pennsilvània (EUA): Edward Bok Lewis, biòleg i genetista nord-america, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1995 (m. 2004).
- 6 de juny, Lansing, Iowa (EUA): Edwin Gerhard Krebs, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1992 (m. 2009).
- 10 de juny, Roma (Itàlia): Franco Modigliani, economista, Premi Nobel d'Economia de 1985 (m. 2003).
- 18 de juny, Nova York (EUA): Jerome Karle, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1985 (m. 2013).
- 14 de juliol, Uppsala, Suècia: Ingmar Bergman, director de cinema (m. 2007).
- 15 de juliol, Lethbridge, Alberta (Canadà): Bertram Brockhouse, físic canadenc, Premi Nobel de Física de l'any 1994 (m. 2003).
- 31 de juliol, Provo, Utah (EUA): Paul Delos Boyer, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1997.
- 13 d'agost, Gloucester, Anglaterra: Frederick Sanger, bioquímic anglès, Premi Nobel de Química dels anys 1958 i 1980 (m. 2013).
- 25 d'agost, Lawrence, EUA: Leonard Bernstein, compositor, pianista i director d'orquestra estatunidenc (m. 1990).
- 8 de setembre, Gravesend, Kent, Anglaterra: Derek Harold Richard Barton, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1969 (m. 1998).
- 27 de setembre, Brighton (Anglaterra): Martin Ryle, astrònom anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1974 (m. 1984).
- 4 d'octubre, Nara (Japó): Kenichi Fukui, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 1981 (m. 1998).
- 8 d'octubre, Lemvig (Dinamarca): Jens Christian Skou, químic danès, Premi Nobel de Química de l'any 1997.
- 26 d'octubre, Borås, Suècia: Eric Ericson, director de cor i professor de direcció coral suec (m. 2013).
- 2 de novembre, Barcelona: Carmen Amaya, ballarina i cantant de flamenc catalana (m. 1963).
- 11 de desembre, Kislovodsk, Imperi Rus: Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus, dissident del règim comunista de Stalin, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 1970 (m. 2008).
- 14 de desembre, Bellur, Kolar: B. K. S. Iyengar, fundador del ioga Iyengar.
- 25 de desembre, Mit Abu al-Kalum, Egipte: Ànwar el-Sadat, President d'Egipte (1970-1981), Premi Nobel de la Pau de l'any 1978 (m. 1981).
- 31 de desembre, Gondar, Etiòpia: Yosef Ben-Jochannan, historiador afrocentrista.
- Bhutan: Lopon Tsechu, gran mestre del budisme tibetà.
- Raqqa, Imperi Otomà:Abd al-Salam al-Ugaylí, escriptor i polític sirià.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 25 de maig, Madrid, Espanya: Luis Foglietti Alberola, compositor valencià de sarsuela (40 anys).
- 8 de juliol, Barcelona: Eusebi Güell i Bacigalupi, industrial, polític i mecenes català (n. 1846).
- 16 de juliol, Alcoi: Josep Jordà i Valor, músic i compositor valencià (78 anys).
- 7 d'octubre, València: Santiago Segura i Burguès, marxant i promotor artístic català.
- 22 d'octubre
- Barcelona: Rafael Roldós i Viñolas, pioner de la publicitat a Catalunya (72 anys).
- Barcelona: Lluïsa Vidal i Puig, pintora catalana.
- Resta del món
- 6 de febrer, Viena, Àustria: Gustav Klimt, pintor simbolista austríac (n. 1862).
- 8 de febrer, Barbizon: Louis Renault, jurista francès, Premi Nobel de la Pau de 1907 (n. 1843).
- 10 de febrer: Ernesto Teodoro Moneta, pacifista italià Premi Nobel de la Pau el 1907 (84 anys).
- 15 d'abril, Gries-Quirein, Tirol del Sud: Hermann Ludwig Eichborn, musicògraf i compositor.
- 20 d'abril, Nova York, EUA: Karl Ferdinand Braun, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1909 (n. 1850).
- 21 d'abril, prop de Cappy, Somme, Picardia, França: Manfred von Richthofen, conegut com “el Baró Roig”, aviador alemany, considerat el millor pilot de la Primera Guerra Mundial, en ser abatut el Fokker que pilotava (n. 1892).
- 23 de maig: Oscar de Lagoanère compositor i director d'orquestra francès del Romanticisme.
- 8 de maig, Tribschen: Ernst von Hesse-Wartegg, escriptor austríac conegut pels seus llibres de viatges.
- 7 de setembre, Oslo, Noruega: Peter Ludwig Mejdell Sylow, matemàtic (n. 1832).
- 28 de setembre, Munic: Eduard von Keyserling, novel·lista i dramaturg alemany bàltic, exponent de l'impressionisme literari.
- 1 d'octubre, Brussel·les: Erasme Raway, sacerdot i compositor belga.
- 2 de desembre, París: Edmond Rostand, dramaturg francès.
- 14 de desembre, Lisboa, Portugal: Sidónio Pais, president de la República Portuguesa, conegut com el "President-Rei".
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1918 |