Viquipèdia:Articles bons
Articles bons a la Viquipèdia En aquesta pàgina es destaquen aquells articles d'una extensió i qualitat notables. Com que tenim desenes de milers d'articles a la Viquipèdia, ací teniu la possibilitat de fer un seguiment dels que són especialment valuosos. Per a proposar la inclusió d'un article en aquesta pàgina, heu d'afegir-lo en una llista d'articles on el seu contingut serà analitzat i valorat, així com el seu estil, la redacció, la informació que abasta, l'exactitud, i la neutralitat. Si bé els articles de qualitat representen un nivell superior de qualitat en el material de la Viquipèdia, els articles exposats aquí també representen un esforç i una qualitat considerables. No us talleu si voleu editar-los per acabar de dur-los al nivell d'un article de qualitat. A hores d'ara hi ha pocs articles seleccionats, però això no significa necessàriament que la Viquipèdia no disposi d'articles bons, perquè aquest procés de selecció oberta tot just va començar a rutllar fa poc temps. A més a més, si considereu que un dels articles d'aquesta llista no té la qualitat necessària, podeu comentar-ho a la pàgina de discussió. Actualment hi ha 150 articles bons; és a dir, el 0.03% dels articles de la Viquipèdia tenen aquesta distinció. |
Com fer un article bo |
Vegeu també |
Últims articles bons |
|
.jpg) Carles Solà i Ferrando (Xàtiva, la Costera, 28 de novembre de 1945) és un químic especialitzat en enginyeria química i polític valencià, que ha format part de diverses institucions governamentals, culturals i docents a nivell català i valencià, espanyol, europeu i internacional. Destaquen les seves etapes com a rector a la UAB durant 8 anys en dues candidatures consecutives i, posteriorment, a la conselleria del DURSI del govern de la Generalitat de Catalunya de Pasqual Maragall durant tres anys. La seva recerca en el camp de l'enginyeria bioquímica i l'enginyeria de bioprocessos ha derivat entorn a 130 publicacions, 22 tesis doctorals dirigides i a ser director de diversos projectes d'investigació. Molts d'aquests estudis es basen, entre altres, en la caracterització d'enzims i d'estratègies de disseny per a processos com les fermentacions, en què hi estan implicats bioreactors. |
 La temporada d'huracans de l'Atlàntic de 1924 és un conjunt d'huracans que va comptar amb l'huracà de Categoria 5 més antic conegut; un cicló tropical amb vents sostinguts màxims de 250 km/h. El 18 de juny es va detectar al nord-oest del Mar Carib el primer sistema de la temporada, el qual prendria el nom de tempesta tropical u. El darrer sistema de la temporada seria una depressió tropical sense numeració que es va dissipar el 24 de novembre. Ambdues dates són dins del període d'activitat màxima de ciclons tropicals a l'Atlàntic. Van coexistir simultàniament fins a 6 ciclons tropicals dels 13 que es van generar durant la temporada. La temporada de 1924 es troba dins dels paràmetres mitjans, perquè es van generar 11 tempestes tropicals on 5 de les quals es van enfortir fins a esdevenir huracans. A més a més, dos dels cincs ciclons es van intensificar fins a convertir-se en grans huracans, és a dir, van assolir la Categoria 3 o superior en l'Escala d'huracans de Saffir-Simpson. |
 Una bola de carbó és un tipus de concreció que es troba en mines de carbó, i que, tot i el seu nom, no està formada de carbó, sinó que consisteix en residus de plantes (torba) permineralitzats per la calcita. Les boles de carbó poden tenir formes diverses, des d'esferes imperfectes a lloses planes i irregulars. Aquestes concrecions es formaren a causa de la permineralització de la torba per mitjans de la calcita en els pantans i torberes durant el Període Carbonífer, i abans de la seva conversió en carbó. Prenen aquest nom per la seva associació amb el carbó i la seva forma d'esfera imperfecta. Sovint conserven un registre de les estructures de teixits de pantans i plantes del Període Carbonífer, ja que es formaren en torberes prehistòriques en una època anterior a la carbonització; altrament, aquestes restes de teixits s'haurien destruït completament. La seva conservació única de les estructures de teixits de plantes del Carbonífer les fa tremendament valuoses pels científics, els quals tallen i pelen les boles de carbó per investigar el passat geològic |
 El Dia de la Independència, celebrat cada 15 d'agost, és una festa nacional de l'Índia que commemora la independència respecte del domini britànic el 15 d'agost de 1947. L'Índia va obtenir la llibertat seguint un moviment d'independència, encapçalat pel Congrés Nacional Indi (INC) i caracteritzat en gran part per la resistència no-violenta i la desobediència civil. La independència va coincidir amb la partició de l'Índia, en la qual l'Índia britànica es va dividir per criteri de religió en els dominis de l'Índia i el Pakistan; la partició va desembocar en violents disturbis i nombroses morts. El 15 d'agost de 1947 Jawaharlal Nehru, que s'havia convertit en el primer ministre de l'Índia, va hissar la bandera nacional de l'Índia per sobre de la porta de Lahore del Fort Vermell, de Delhi. A partir de llavors, cada dia de la independència el primer ministre hissa la bandera a l'edifici i hi pronuncia un discurs. |
|
Índex de categories
|
