MDMA

MDMA

Dades clíniques
Risc per l'embaràs	C
Via	Sublingual salla
Estat legal
R. dispensació	AU: CA: RU: EUA:
Dades farmacocinètiques
Metabolisme	Hepàtic, CYP molt implicat
Vida mitjana	La seva vida mitjana depèn de la dosi, incrementant-se amb dosis més altes, és d'aproximadament de 6 a 10 hores en dosis de 40 a 125 mg
Excreció	Renal
Identificadors
Nom IUPAC 1-(benzo[d][1,3]dioxol-5-il)-N-metilpropan-2-amina
Número CAS	42542-10-9 66142-89-0 69610-10-2 81262-70-6
PubChem (CID)	1615
Dades químiques i físiques
Fórmula	C11H15NO2
Massa molecular	193.25 g/mol
Model 3D (Jmol)	Imatge interactiva
SMILES CC(NC)CC1=CC=C(OCO2)C2=C1

L'MDMA o metilendioximetanfetamina, també coneguda com a èxtasi (no s'ha de confondre amb l'èxtasi líquid) és una droga psicoactiva d'origen sintètic, amb propietats estimulants que va ser sintetitzada pel doctor alemany Anton Köllisch el 24 de desembre del 1912. La seva via d'administració és oral.

No s'ha demostrat que produeixi una dependència física, però si psicològica.

Efectes del consum de MDMA

Estructura química tridimensional.

Els primers efectes es produeixen aproximadament 30 minuts després de prendre'n, i són:

• Tensió mandibular
• Boca seca
• Sudoració
• Eufòria i ganes de ballar
• Desaparició del cansament

Passades unes 6 hores els efectes de l'MDMA desapareixen i es manifesten per:

• Cansament físic i mental
• Insomni
• Disminució de la gana
• Baix estat d'ànim

El Servei de Medicina Interna de l'Hospital Clínic de Barcelona ha constatat que un consum recreatiu d'aquesta substància els caps de setmana durant dos o tres anys pot provocar un deteriorament cognitiu per a la resta de la vida. Això significa que aquests consumidors perden capacitat d'atenció i de concentració a causa d'una degeneració neuronal. A més, aquest equip de professionals ha constatat que aquestes conseqüències són irreversibles a llarg termini.

Enllaços externs

• MDMA

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: MDMA