1990
De Viquipèdia
Anys: | 1987 1988 1989 - 1990 - 1991 1992 1993 |
Dècades: | 1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020 |
Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1990 |
Calendari gregorià | 1990 MCMXC |
Ab urbe condita | 2743 |
Calendari armeni | 1439 |
Calendari xinès | 4686 – 4687 |
Calendari hebreu | 5750 – 5751 |
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
2045 – 2046 1912 – 1913 5091 – 5092 |
Calendari persa | 1368 – 1369 |
Calendari islàmic | 1411 – 1412 |
Calendari rúnic | 2240 |
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 9 de març: Terra Lliure atempta contra els jutjats de Manresa (Bages), Terrassa (Vallès Occidental) i Badalona (Barcelonès).[1]
- 21 d'abril, Catalunya: Amb protestes d'alguns ciutadans, Felip de Borbó visita Girona -on pren possessió del títol de príncep de Girona-, el monestir de Montserrat (el Bages) i Barcelona.
- 22 d'abril, Catalunya: Felip de Borbó va a Balaguer (la Noguera) i Cervera (la Segarra), on pren possessió dels títols de Senyor de Balaguer i comte de Cervera; després visita Montblanc (la Conca de Barberà).
- Abril, Banyoles: Es descobreix el jaciment arqueològic neolític de La Draga, un dels més conservats a tota Europa, per les excepcionals condicions s'ha pogut recollir estris de fusta preservats en els sediments fangosos de l'estany de Banyoles.
- 18 de juny, Barcelona: Es funda la Universitat Pompeu Fabra.
- 16 de desembre, Camp Nou, Barcelona: Pep Guardiola debuta amb el F. C. Barcelona contra al Cadis.
- Es publica el llibre: “la veïna”, d'Isabel-Clara Simó
- Es constitueix la Banda Simfònica Ciutat d'Eivissa.
- Resta del món
- 11 de febrer, Sud-àfrica: Alliberen Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island, punt d'inflexió en la fi del règim d'apartheid.
- 11 de març: La República Socialista Soviètica de Lituània s'independitza de la Unió Soviètica.
- 15 de març, Brasil: Fernando Collor de Mello és escollit president del país.
- 27 de març, Miami, Estats Units: TV Martí hi comença a emetre propaganda anticastrista envers Cuba.[2]
- 24 d'abril, Cap Canaveral, Estats Units: Llançament a l'espai del telescopi espacial Hubble.
- 15 de maig: El retrat «El doctor Paul Gachet» de Vincent van Gogh és venut per la xifra rècord de 82,5 milions de dòlars.
- 16 de juliol, Kíev, Ucraïna: La Rada Suprema proclama la sobirania estatal d'Ucraïna, separació oficial de l'URSS.
- 2 d'agost: L'Iraq de Saddam Hussein culmina amb èxit la invasió de Kuwait, el Consell de Seguretat de l'ONU condemna els fets.
- 3 d'octubre, Alemanya: Culmina la reunificació del país, la RDA és “absorbida” per la RFA.
- 9 de novembre, Kitt Peak National Observatory, Arizona, EUA: Es descobreix l'asteroide (5590) 1990 VA
- Es crea la Comissió de Venècia, òrgan depenent de la Comissió Europea.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 23 de març, Barcelona: Jaume Alguersuari, pilot de F1 català.
- 28 d'agost, Linyola, Segrià: Bojan Krkic Pérez, futbolista català.
- 21 d'octubre, el Masnou, Maresme: Ricky Rubio, jugador de bàsquet català.
- 10 de novembre, Badalona, Barcelonès: Mireia Belmonte, nedadora catalana.
- Resta del món
- 15 d'abril, París, França: Emma Watson, actriu britànica.
- 26 d'abril, Monterrey, Mèxic: Jonathan dos Santos, futbolista mexicà.
- 11 de juny, Annecy, França: Christophe Lemaitre, atleta francès.
- 1 de juliol, Moscou, Rússia: Lukas Geniušas, pianista russo-lituà
- 8 de juliol, Buenos Aires, Argentina: Nicolás Colazo, futbolista argentí
- 15 d'agost, Louisville, Kentucky, Estats Units: Jennifer Lawrence, actriu estatunidenca.
- 10 d'octubre: Rafael Tolói, futbolista brasiler
- 6 de novembre, Ludwigshafen am Rhein, Renània-Palatinat: André Schürrle, futbolista alemany.
- 26 de novembre, Pristina, República Federal de Iugoslàvia: Rita Ora, cantant, compositora i actriu kosovar.
- 10 de desembre, Chiba, Japó: Shoyo Tomizawa pilot de motociclisme japonès
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 8 de gener, Barcelona: Jaime Gil de Biedma, poeta català en llengua castellana (60 anys).
- 1 de març, Barcelona: Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, fotògraf i periodista català (69 anys).
- 17 de maig - Barcelona: Antoni Puigvert i Gorro, uròleg català (n. 1905).
- 26 de juny, Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor català (72 anys).
- 27 d'octubre, Barcelona: Xavier Cugat, músic català (90 anys).
- 12 de desembre, Madrid: Concha Piquer, cupletista i actriu valenciana (82 anys).
- 15 de desembre, Barcelona: Miquel Coll i Alentorn, polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya entre 1984 i 1988 (86 anys).
- 19 de desembre, Barcelona: Xavier Benguerel i Llobet, escriptor català. (85 anys).
- Josep Maria Lamaña i Coll, musicòleg i enginyer industrial barceloní. (n. 1899).
- València: Maria Àngels Belda Soler, cronista oficial d'Aielo de Malferit i una de les primeres dones a accedir a la Universitat a la ciutat de València.
- Resta del món
- 20 de gener, Santa Monica, Califòrnia, EUA: Barbara Stanwyck, actriu estatunidenca (82 anys).
- 23 de gener: Raúl Kaplún, violinista, compositor i director d'orquestra alemany nacionalitzat argentí.
- 25 de gener, Londres: Ava Gardner, actriu nord-americana (67 anys).
- 16 de febrer, Nova York, EUA: Keith Haring, artista plàstic i activista social nord-americà (38 anys).
- 11 de març: Alfonso Sánchez Portela, fotògraf espanyol (87 anys).
- 22 de març, Moscou: Lev Iaixin, porter de futbol rus (n. 1929).
- 15 d'abril, Nova York, EUA: Greta Garbo, actriu sueca (84 anys).
- 7 de setembre: Clara Eleonore Stinnes, corredora de cotxe coneguda per ser la primera dona a donar la volta a món en cotxe
- 26 de setembre, Roma, Itàlia: Alberto Moravia, escriptor italià (82 anys).
- 14 d'octubre, Lawrence (Massachusetts): Leonard Bernstein, pianista, compositor i director d'orquestra estatunidenc (72 anys).
- 30 de setembre, Sydney, Austràlia: Patrick White, escriptor australià, Premi Nobel de Literatura 1973 (78 anys).
- 2 de novembre, Sleepy Hollow, els EUA: Aaron Copland, compositor nord-americà (n. 1900).
- 8 de novembre, Sommières, França: Lawrence Durrell, escriptor britànic (78 anys).
- 23 de novembre, Great Missenden, Buckinghamshire, Anglaterra: Roald Dahl, novel·lista, escriptor de contes i guionista gal·lèsn (74 anys).
- 14 de desembre, Neuchâtel, Suïssa: Friedrich Dürrenmatt, dramaturg suís en llengua alemanya (n. 1921).
- Marcel Légaut, filòsof francès
Líders internacionals[modifica | modifica el codi]
- Alemanya: Helmut Kohl
- Espanya: Felipe González
- Estats Units: George Bush
- França: François Mitterrand
- Regne Unit: Margaret Thatcher / John Major
- Itàlia: Giulio Andreotti
- Unió Soviètica: Mikhaïl Gorbatxov
- Ciutat del Vaticà: Papa Joan Pau II
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Cronologia (7)». Homenatge de Terra Lliure. [Consulta: 22 març 2011].
- ↑ Snyder, Alvin A. Warriors of Disinformation: American Propaganda, Soviet Lies, and the Winning of the Cold War (en anglès). Arcade Publishing, 1997, p.237. ISBN 155970389X.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1990 |