1905
1905 |
|
---|---|
Ans : 1902 1903 1904 1905 1906 1907 1908 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1905 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
- 9 de decembre : Vòte de la lèi de separacion de l'Estat e de la Glèisa.
Euròpa[modificar | modificar la font]
Mond[modificar | modificar la font]
- 2 de genièr - Guèrra Russojaponesa: rendicion de las tropas de l'Empèri Rus en Japon a Pòrt Arthur.
- 28 de mai : la flòta russa es esquichada per lei Japonés pendent la batalha de Tsuhima.
- 5 de setembre : signatura dau tractat de patz de Portsmouth entre Russia e Japon que marca la victòria japonesa dins la guèrra entre lei dos país.
Arts[modificar | modificar la font]
Arquitectura[modificar | modificar la font]
Acabament dei trabalhs decidits per lo chah Nasser al-Din Shah Qajar (1848-1896) dins lo Sanctuari d'Al-Askari (ò Mosqueta d'Aur). Donèron sa fòrma actuala au bastiment ambé la construccion dau dòme d'aur e de l'encencha blava.
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Energia[modificar | modificar la font]
Invencion dau turboalternator per l'engenhaire soís Charles Carroll Brown (1859-1946) que capitèt de coplar una turbina amb un alternator. Aquò permetèt de trobar dei fònts d'energia capablas de produrre de poissanças largament superioras ai turbinas de vapor existentas e favorizèt l'electrificacion de l'industria.
Fisica[modificar | modificar la font]
A partir de la teoria quantica publicada en 1900, Albert Einstein demostrèt lei naturas ondulatoria e corpuscularia de la lutz. Expliquèt tanben lo desplaçament de la lutz per quantitats definidas que foguèron dichs fotons. Enfin, establiguèt l'invariància de la velocitat de propagacion deis ondas electromagneticas.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 14 de genièr - Takeo Fukuda, primièr ministre de Japon (m. 1995)
- 1èr de febrièr - Emilio Gino Segrè, fisician italian, Prèmi Nobel (m.1989)
- 4 de febrièr - Andrés Rivero Agüero, primièr ministre de Cuba (m. 1996)
- 6 de febrièr - Ayn Rand, filosòf e escrivan rus-american (m. 1982)
- 6 de febrièr - Władysław Gomułka, cap comunista de Polonha (m. 1982)
- 7 de febrièr - Ulf von Euler, bioquimista suedés, Prèmi Nobel (m. 1983)
- 2 de març - Roberto Francisco Chiari Remón, president de Panamà (m. 1981)
- 19 de març - Albert Speer, militar alemand (m. 1981)
- 25 de març - Pote Sarasin, primièr ministre de Tailàndia (m. 2000)
- 21 de març - Joan Coromines, filològ catalan (m.1997)
- 18 d'abril - George H. Hitchings, bioquimista american, Prèmi Nobel (m. 1998)
- 26 d'abril - Raúl Leoni Otero, president de Veneçuèla (m. 1972)
- 26 d'abril Jean Vigo, realizator francés (m. 1934)
- 11 de mai - Augusto Hamann Rademaker Grünewald, membre de la junta militara en 1969 (m. 1985)
- 16 de mai - Henry Fonda, actor american (m. 1982)
- 24 de mai - Mikhaïl Aleksandrovich Sholokhov, escrivan sovietic, Prèmi Nobel (m. 1984)
- 21 de junh - Jean-Paul Sartre, filosòf e escrivan francés, Prèmi Nobel (refusèt) (m. 1980)
- 13 de julhet - Edvin Laine, realizator finés (m. 1989)
- 25 de julhet - Elias Canetti, escrivan bulgar-britanic, Prèmi Nobel (m. 1994)
- 29 de julhet - Dag Hammarskjöld, diplomata suedés e Secretari General de l'ONU, Prèmi Nobel de la Patz (m. 1961)
- 5 d'agost - Wassily Leontief, economista rus, Prèmi Nobel (m. 1999)
- 20 d'agost - Naruse Mikio, realizator japonés (m. 1969)
- 22 d'agost - John Lyng, primièr ministre de Norvègia (m. 1978)
- 24 d'agost - Siaka Stevens, president de Sierra Leone (m. 1988)
- 3 de setembre - Carl David Anderson, fisician american, Prèmi Nobel (m. 1991)
- 18 de setembre - Greta Gustafsson, coneguda jos lo pseudonim de Greta Garbo, actritz suedesa (m. 1990)
- 24 de setembre - Severo Ochoa, bioquimista espanhòl-american, Prèmi Nobel (m. 1993)
- 30 de setembre - Nevill Francis Mott, fisician britanic, Prèmi Nobel (m. 1996)
- 23 d'octobre - Felix Bloch, fisician soís, Prèmi Nobel (m. 1983)
- 7 de novembre - Aurélio de Lira Tavares, militar brasilièr, membre de la junta militara (m. 1998)
- 4 de decembre - Emílio Garrastazu Médici, president de Brasil (m. 1985)
- 11 de decembre - Erskine Hamilton Childers, president d'Irlanda (m. 1974)
- 17 de decembre - Érico Veríssimo, escrivan brasilièr (m. 1975)
- Jigme Wangchuck, rei de Botan (m. 1952)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 5 de febrièr - Antoine Alphonse Chassepot, militar francés (n. 1833)
- 9 de febrièr - Adolph von Menzel, pintor alemand (n. 1815)
- 24 de març - Jules Verne, escrivan francés (n. 1828)
- 25 de mai - Maxime Lisbonne, comandant militar de la Comuna de París (n. 1839)
- 29 de mai - Francisco Silvela y de Le Vielleuze, primièr ministre d'Espanha (n. 1843)
- 21 de junh - Juan Lindolfo Cuestas, president d'Uruguai (n. 1837)
- 15 de julhet - Raimundo Fernández Villaverde, primièr ministre d'Espanha (n. 1848)
- 21 de setembre - Francisco García Calderón Landa, militar e president de Peró (n. 1834)
- 7 d'octobre - Pedro Américo de Figueiredo e Melo, pintor brasilièr (n. 1843)
- Jules Bergeret, membre de la Comuna de París (1871) (n. 1830)