Antiga colònia francesa amb el nom de Dahomey (per un antic regne local), va obtenir la independència l'1 d'agost de 1960, com a República de Dahomey. L'any 1975 prengué el nom actual de República de Benín. De 1975 a 1990 la forma de govern fou la república popular.
Durant el període colonial, el territori va rebre el nom de Dahomey, que corresponia a un dels regnes anteriors a la colonització, que ocupava una tercera part del territori. Aquest nom es va mantenir amb la independència (República de Dahomey), fins que l'any 1975 es va canviar per l'actual de República de Benín, considerat més neutral perquè fa referència al golf de Benín i no a cap part del país. Ara bé, la república de Benín no té relació amb l'antic regne de Benín ni la ciutat de Benín, situades a l'actual Nigèria, ni amb els famosos bronzes de Benín.
La llengua nacional o oficial de la República de Benín és el francès. El SIL International ha llistat un total de 54 llengües a Benín. Totes són vives:[1]
Aguna: 3.470 parlants al Benín. Es parla a la província Zou, a la sotsprefectura de Djidja, a prop del poble d'Agouna. També s'anomena Awuna i Agunaco. És parlat pels agunes.
Aja: 588.100 parlants al Benín. Es parla al sud-oest de benín, a la zona del riu Mono, sobretot a la província de Kouffo a la de Mono. També hi ha població Aja que viu barrejada amb altres grups a la província Zou. També es troben parlants d'aja a Cotonou i a moltes ciutats del sud del Benín. La parlen els aja.
Anii: 33.600 parlants al Benín. Es parla a les dues bandes de la frontera entre Togo i Benín. A Benín es parla al sud de la província d'Atakora, a la sotsprefectura Bassila.
Anufo: 13.800 parlants al Benín. Es parla a alguns pobles del departament d'Atakora, a les sots-prefectures de Cobly i Boukombe.
Baatonum: 460.000 parlants al Benín. Es parla al centre i al nord del país. Sobretot a la província Borgou.
Biali: 64.500 parlants al Benín. Es parla al departament d'Atakora, a la sots-prefectura de Materi. També hi ha parlants a la sotsprefectura de Ouessi, al departament de Borgou.
Boko: 70.000 parlants al Benín. Es parla al departament de Borgou
Dendi: 30.000 parlants al Benín. Es parla als departaments d'Atakora i de Borgou, a la ribera del riu Níger, des del riu Medru fins a la frontera amb Nigèria. Al nord del Benín.
Ditammari: 20.000 parlants al Benín. Es parla al departament d'Atakora, a les sotsprefectures de Boukombe i Natitingou, al llarg de la carretera entre Djougou i Parakou.
Ede Cabe: 69.000 parlants al Benín. Es parla a la sotsprefectura Tchaourou, del departament de Borgou i a les sots-prefectures de Savè i Ouèssè, a la província Zou.
Ede Nago: 200.000 parlants al Benín. Es parla al sud-est del Benín, al departament de Plateu, a les sotsprefectures de Ketou, Pobe, Adja-Ouere, Ifangni i Sakete.
Ede Nago, Kura: 25.000 parlants al Benín. Es parla a la sotsprefectura de Bassila, al departament de Donga.
Ede Nago, Manigri-Kambolé: 30.000 parlants al Benín. es parla al departament de Donga (actualment sud del departament d'Atakora).
Fon (llengua): 1.700.000 parlants al Benín. Es parla a la província Zou, al departament Atlantique i al departament Littoral (Cotonou) També hi ha molts fon dispersos a les ciutats del nord del Benín.
Foodo: 24.500 parlants al Benín. Es parla a la sotsprefectura d'Ouake, al departament d'Atakora.
Francès: 16.700 persones el tenen com a llengua materna.
Fulfulbe, Borgu (Fulbe): 280.000 parlants al Benín. Es parla als departaments d'Atakora i de Borgou. També hi té variants dialectals que es parlen a la província Zou. És una llengua Ful. També se l'anomena peul.
Fulfulbe, Gorgal (Fulbe): 30.000 parlants al Benín. Es parla al nord del departament de Borgou. També se l'anomena peul.
Gbe, ayizo: 328.000 parlants al Benín. Es parla a les províncies Mono i Atlantique.
Gbe, Ci: 25.000 parlants al Benín. es parla a la sots-prefectura Lalo, a la província Mono. Els membres del grup ètnic que la parlen són els gbe, cis.
Gbe, Eastern Xwla: 80.000 parlants al Benín. Al sud-est del Benín, al llarg de la costa. A la província Oueme. La parlen els Xwlas orientals.
Gbe, Gbesi: 65.000 parlants al Benín. es parla a la província Atlàntica, a les sotsprefectures de Kpomasse, Alada i Tori-Bossito; i al voltant del llac Aheme, a la província Mono. La parlen els gbesis.
Gbe, kotafon: 100.000 parlants a la província Mono, sobretot a les sotsprefectures de Lokassa i Athieme. També hi ha alguns poblats a les sots-prefectures Bopa, a prop del llac Aheme i a la de Grand-Popo. Els kotafons són els membres del grup humà que la parlen.
Gbe, maxi:66.000 parlants al Benín. Viuen a l'antiga província Collines (actual meitat nord de la província Zou), a les sotsprefectures Dassa-Zoume, Savalou, Bante, Glazoue i Ouessi.
Gbe, saxwe: 170.000 parlants, a la província Mono. Segons el joshuaproject, hi ha 244.000 saxwes que la parlen.[2]
Gbe, tofin: 90.000 parlants a la província Atlàntica, a la sotsprefectura So-Ava.
Gbe, waci: 110.000 parlants a la província Mono. El parlen els watxis.
Gbe, weme:60.000 parlants a les províncies Atlàntica i Weme: 50.000 parlants al Benín. Viuen a la costa occidental de la província Mono i a lea província Littoral.
Waama: 50.000 parlants a la província Atakora. 20.000 d'ells són monolíngües. El seu centre cultural és Natitingou. També hi ha parlants a Cotonou i a l'oest de Nigèria.
Yom: 74.000 parlants a la zona de Djougou, a la província Atakora.
Ioruba: 465.000 parlants al Benín. Es parla a Porto-Novo i a les principals ciutats del país.
Benín té una forta dependència de l'agricultura i la seva economia és en via de desenvolupament. El producte més exportat és el cotó, al voltant del qual hi ha observació internacional per les sospites de treball infantil. El país fa part de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental i té previstos projectes energètics amb els països veïns per millorar les infraestructures i així atreure més turisme.
AGBOTON, Agnès. Eté Utú: cuentos de tradición oral: de por qué en África las cosas son lo que son. José J. de Olañeta, 2009. 157 p. - (Biblioteca de cuentos maravillosos). ISBN 978-84-9716-613-3.
Nota: Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent criteris diferents. Vegeu Llista d'estats independents i territoris dependents
Benín 
