Tierra
De Wikipedia
Carauterístiques orbitales | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Radiu mediu | 149.597.870 km | ||||||
Periheliu | 0,983 UA | ||||||
Afeliu | 1,017 UA | ||||||
Escentricidá | 0,0167 | ||||||
Periodu orbital | 365,2564 díes | ||||||
Enclín | 0° | ||||||
Satélite | 1 | ||||||
Satélite del | Sol | ||||||
Carauterístiques físiques | |||||||
Diámetru ecuatorial | 12.756,270 km | ||||||
Diámetru Polu | 12.713,500 km | ||||||
Diámetru mediu | 12.745,591 km | ||||||
Superficie | 5,10072×108 km2 | ||||||
Masa | 5,974×1024 kg | ||||||
Densidá media | 5,515 g/m3 | ||||||
Gravedá surperficial | 9,78 m/s2 | ||||||
Velocidá d'escape | 11,2 km/s | ||||||
Periodu de rotación | 23,9345 hores | ||||||
Enclín axal | 23,45° | ||||||
Albedu | 37-39% | ||||||
Temperatura surperficial |
|
||||||
Carauterístiques atmosfériques | |||||||
Presión | 101,325 kPa | ||||||
nitróxenu | 78% | ||||||
oxíxenu | 21% | ||||||
argón | 1% | ||||||
dióxidu de carbonu vapor d'agua |
traces |
La Tierra ye'l tercer planeta del sistema solar. Ye l'únicu planeta nel que se conoz qu'esista vida. La Tierra tien un únicu satélite natural, la Lluna.
La Tierra xira alrodiu del Sol describiendo una órbita elíptica a una velocidá media de 29,8 km per segundu.
La distancia media que la separta del Sol ye de 149 600 000 km.
La Tierra fai los movimientos que vienen darréu de forma simultánea:
- Tresllación sobre la so órbita alrodiu del Sol. (Tamién nomáu Periodu orbital).
- Rotación sobre la so propia exa, que determina los díes y les nueches, con una duración de 23 hores, 56 minutos y 3,5 segundos.
- Precesión y nutación.
Estructura[editar | editar la fonte]
La Tierra ta compueta de delles capes con diferentes composiciones químiques y comportamientu reolóxicu:
- Corteya. Ye la capa más superficial y tien un espesor que varía ente los 12 km, nos oceanos, fasta los 80 km en cratones (porciones más antigües de los núcleos continentales). La corteya ta compuesta por basaltu nes cuenques oceániques y por granitu nos continentes.
- Mantu. Ye una capa intermedia ente la corteya y el nucleu'l cual llega fasta una fondura de 2900 km. El mantu ta compuestu por peridotita.
- Litosfera. Ye la parte más superficial que se comporta de manera elástica. Tien un espesor de 250 km y abarca a la corteya y la porción superior del mantu.
- Astenósfera. Ye la porción del mantu que se comporta de manera fluyida.
- Nucleu: Ye la capa más fonda del planeta y tien un espesor de 3475 km. Ta compuestu d'una aleación de fierru y niquel y ye nesta parte onde se xenera'l campu magnéticu terrestre. Ésti subdibídese a la vegada nel nucleu internu, que ye sólidu, y el nucleu esternu, que ye llíquidu.
- Hidrósfera. Son les grandes mases d'agua que cubre'l 71% de la superficie terrestre.
Ver tamién[editar | editar la fonte]
Sistema Solar |
Estrella: Sol Planetes: Mercuriu | Venus | Tierra | Marte | Xúpiter | Saturnu | Uranu | Neptunu Planetes nanos: Ceres | Plutón | Eris Oxetos menores: Asteroides | Centauros | Oxetos tresneptunianos | Cometes | Meteoroides Otros: Lluna | Io | Europa | Ganimedes | Calistu | Titán | Tritón | Cinturón de Kuiper | Nube d'Oort | Fobos | Deimos | Satélites de Xúpiter | Satélites de Saturnu | Satélites d'Uranu | Satélites de Neptunu | Caronte |