2006

2006 en altres calendaris

Calendari gregorià	2006 MMVI
Ab urbe condita	2759
Calendari armeni	1455
Calendari xinès	4702 – 4703
Calendari hebreu	5766 – 5767
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga	2061 – 2062 1928 – 1929 5107 – 5108
Calendari persa	1384 – 1385
Calendari islàmic	1427 – 1428
Calendari rúnic	2256

L'any 2006 fou declarat l'Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Mapa del món indicant l'Índex de Desenvolupament Humà al 2006

0,950 i per sobre  0,900–0,949  0,850–0,899  0,800–0,849  0,750–0,799

0,700–0,749  0,650–0,699  0,600–0,649  0,550–0,599  0,500–0,549

0,450–0,499  0,400–0,449  0,350–0,399  per sota de 0,350  Dades no disponibles

La llibertat al món el 2006 segons la Freedom House

•  Lliure
•  Parcialment lliure
•  No lliure

Esdeveniments

Països Catalans

Gener

• 12 de gener, Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès: Explosió de gas a la Rambla del Fondo.

Febrer

• 13 de febrer, Barcelona: S'obre el congrés mundial de telefonia mòbil 3GSM, que és el primer cop que se celebra a la ciutat.

Març

• 17 de març, Barcelona: Greus disturbis entre els joves que celebraven un 'macro-botellón' clandestí al barri del Raval i la policia.
• 27 de març, València: Les Corts Valencianes aproven el nou Estatut valencià.

Maig

• 11 de maig, Barcelona: El president de la Generalitat Pasqual Maragall anuncia el cessament dels consellers d'ERC a causa del suport del partit al vot negatiu de cara al referèndum de ratificació del nou Estatut d'Autonomia

Juny

• 1 de juny, Catalunya: Comença la campanya pel Referèndum de ratificació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
• 3 de juny, Tarragona: El Gimnàstic de Tarragona aconsegueix l'ascens a la Primera divisió de la lliga espanyola de futbol després d'empatar a zero al camp del Xerez.
• 13 de juny, Palma: El Parlament de les Illes Balears aprova la reforma de l'Estatut d'Autonomia amb el suport de PP, PSOE i UM.
• 15 de juny, Ciutadella, Menorca: Una rissaga causa danys greus al port.
• 18 de juny, Catalunya: Se celebra el Referèndum estatutari a Catalunya de 2006. Guanya el sí per un 73,4% dels sufragis, mentre que el no ha obtingut un 20%. L'abstenció supera el 50% del cens.

Juliol

• 3 de juliol, València: Descarrilament d'un comboi de la línia 1 del metro, entre les estacions de Jesús i de Plaça d'Espanya. Segons la Generalitat hi ha 41 morts i una trentena de ferits de diversa consideració. Aquest incident és considerat com el pitjor desastre ferroviari ocorregut a l'Estat Espanyol fins al moment.
• 8 i 9 de juliol, València: visita del papa Benet XVI a la ciutat amb motiu del cinquè Encontre Mundial de les Famílies.
• 24 de juliol va sortir a la venda el joc LOL o també conegut com a league of legens.
• 28 de juliol, El Prat de Llobregat, Baix Llobregat: Una vaga no convocada oficialment del personal de terra de la companyia aèria espanyola Iberia provoca el col·lapse de l'aeroport del Prat durant alguns dies.

Agost

• 9 d'agost, Catalunya: entrada en vigor de l'Estatut de Miravet. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ho celebra amb un acte institucional a Sant Jaume de Frontanyà (el Berguedà)
• 19 d'agost, Son Servera, Mallorca: dues manifestacions de signe oposat a causa del Conflicte de la piscina de Son Servera.

Setembre

• 8 de setembre, Madrid i Barcelona: José Montilla renuncià al càrrec de ministre espanyol d'Indústria en favor de l'actual alcalde de Barcelona, Joan Clos, que al seu torn serà succeït per l'actual portaveu de l'Ajuntament, Jordi Hereu. D'aquesta manera, Montilla pot presentar-se com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
• 11 de setembre, Palma: Televisió de Mallorca començà les seves emissions regulars.

Octubre

• 10 d'octubre, Martorell, Baix Llobregat: Altercats a la finalització d'un míting del Partit Popular a la ciutat. Tant dirigents del PP com de les Joventuts Socialistes de Catalunya s'hi veuen implicats.
• 29 d'octubre, Xest, Foia de Bunyol: El motorista mallorquí Jorge Lorenzo es proclama campió del món de 250cc.

Novembre

• 1 de novembre, Catalunya: Eleccions al Parlament. Tant CiU com PSC necessiten unir-se en coalició post-electoral amb altres partits minoritaris si volen formar govern a la Generalitat.
• 7 de novembre, Barcelona: Es presenta a la premsa l'Acord nacional de l'entesa de progrés, pel que PSC, ERC i ICV-EUiA formaran govern a la Generalitat de Catalunya amb el socialista José Montilla al capdavant.
• 16 de novembre, Girona: S'hi celebra una cimera d'alts mandataris dels governs espanyol i francès.
• 17 de novembre, Barcelona: Es constitueix el Parlament de Catalunya de la VIII Legislatura. Ernest Benach i Pascual, ERC) n'és reelegit president.
• 24 de novembre, Barcelona: José Montilla i Aguilera, PSC) és investit com a 128è President de la Generalitat de Catalunya.
• 27 de novembre, Andratx, Mallorca: El batle Eugenio Hidalgo Garcés, PP) és detingut acusat de corrupció.
• 29 de novembre, Barcelona: Presa de possessió dels consellers de la Generalitat de Catalunya de la VIII Legislatura.

Desembre

• 17 de desembre, Sant Joan Despí, Baix Llobregat: TV3 celebra la seva Marató anual, aquest cop contra les malalties cròniques.

Resta del món

Gener

• 15 de gener: Va ser elegida presidenta de Xile Michelle Bachelet, PS). Era la primera vegada que una dona ocupava aquest càrrec.
• 15 de gener: Primera ronda de les eleccions presidencials de Finlàndia.
• 19 de gener, Salamanca, Espanya: Surt la primera remesa d'una part de la documentació confiscada per la dictadura franquista cap a Catalunya, amb parada a Madrid.
• 21 de gener, Madrid: El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de CIU, Artur Mas es reuneixen a la Moncloa per pactar les modificacions que patiria el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.
• 25 de gener: Eleccions parlamentàries a Palestina, que són guanyades pel partit islamista nacionalista Hamàs.
• 29 de gener:
  • Any Nou Xinès: Començà l'any del gos.
  • Segona ronda de les eleccions presidencials fineses.

Febrer

• 5 de febrer: eleccions presidencials a Costa Rica.
• 10 de febrer al 26 de febrer: XX Joc Olímpics d'Hivern a Torí, (Itàlia).

Març

• 1 de març: La Viquipèdia en anglès crea el seu article número 1.000.0000.
• 15 de març, Madrid: El Tribunal Suprem no admet a tràmit el recurs presentat del 2 de novembre del 2005 contra el projecte de Nou Estatut de Catalunya.
• 18 de març, Burgos: Es dóna a una veïna de la ciutat el primer DNI electrònic a Espanya.
• 21 de març, San Francisco, Estats Units: El cofundador del Twitter (aleshores Twttr) envia el primer tweet o piulada amb el missatge just setting up my twttr. (simplement configurant el meu twttr.)
• 22 de març, Euskadi: ETA anuncia un alto el foc permanent.
• 28 de març, Israel: eleccions legislatives, que són guanyades pel Kadima.
• 28 de març, França: Es calcula que almenys 1 milió de treballadors, estudiants i aturats prenen els carrers en protesta per la proposta del govern de Dominique de Villepin de Llei del Contracte de Primer Treball. Aquesta proposta serà retirada pel president Jacques Chirac i el primer ministre Villepin el dia 10 d'abril.
• 29 de març: Eclipsi de Sol total visible al Brasil, Oceà Atlàntic, Sàhara, Turquia, Geòrgia, Rússia, Kazakhstan i Mongòlia. A Catalunya es va poder veure de forma parcial.
• 30 de març, Madrid: el Congrés dels Diputats aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 per 189 vots a favor, 154 en contra i dues abstencions.

Abril

• 1 d'abril al 3 d'abril: La Final Four de bàsquet masculí de la NCAA es celebrà al RCA Dome d'Indianapolis, a Indiana, Estats Units d'Amèrica).
• 4 d'abril: Segons el diari The Guardian el Regne Unit hauria mantingut centres de tortura a Alemanya al final dels anys 40.
• 7 d'abril: Els ciutadans de la Unió Europea poden ara registrar els noms de domini .eu, que substituiran els antics eu.int TLD el 7 de desembre.
• 10 d'abril, Itàlia: eleccions legislatives, on es produeix un empat tècnic entre les dues forces aspirants a guanyar el govern. L'Unione de l'opositor Romano Prodi guanya per un estret marge.
• 10 d'abril, França: El president Jacques Chirac i el primer ministre Dominique de Villepin retiren la proposta de Llei del Contracte de Primer Treball, a causa del grau de protestes que va provocar, especialment el dia 28 de març, en què es calcula que almenys 1 milió de treballadors, estudiants i aturats van prendre els carrers.
• 11 d'abril, Madrid, Espanya: Es fa efectiva la renúncia de José Bono al càrrec de ministre espanyol de defensa i la sortida de la ministra espanyola d'ensenyament, María Jesús Sansegundo del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i hi entren Alfredo Pérez Rubalcaba, interior) i Mercedes Cabrera ( ensenyament). José Antonio Alonso passa de ser ministre de l'interior a ministre espanyol de defensa.
• 11 d'abril, Mahmud Ahmadinejad, president de l'Iran anuncia que l'Iran ha aconseguit enriquir urani.
• 16 d'abril: Pasqua, Cristianisme de l'Oest).
• 23 d'abril: Pasqua, Cristianisme de l'Est).
• 30 d'abril, Almonacid de Zorita, Guadalajara, Espanya: Es tanca per primer cop en la història d'Espanya una central nuclear de manera definitiva: la José Cabrera.

Maig

• 3 de maig, Vigo, Pontevedra, Espanya: El FC Barcelona es proclama matemàticament campió de la Lliga espanyola de futbol professional després de guanyar 0-1 al Celta de Vigo.
• 4 de maig: Eleccions locals a Anglaterra, on el Partit Laborista britànic pateix una forta davallada front els partits conservadors i d'ultra-dreta. Aquest fet obliga al primer ministre Tony Blair a fer una remodelació del seu govern.
• 10 de maig, Roma: Giorgio Napolitano, del Partit dels Demòcrates d'Esquerra, és elegit President de la República Italiana a la quarta volta de votació. És el primer cop que un ex-comunista ocupa aquest càrrec.
• 15 de maig, Itàlia: Giorgio Napolitano, comença al mandat com a President d'Itàlia, càrrec que continua ocupant en l'actualitat.
• 17 de maig, París, França: final de la lliga de campions, a la que s'enfrontaren el FC Barcelona i l'Arsenal Football Club. Guanya el primer per 2 gols a 1.
• 20 de maig: El Festival d'Eurovisió se celebrà a Atenes, Grècia. Finlàndia resultà guanyadora amb la cançó Hard Rock Hallelujah, mentre que Andorra, amb la cançó Sense tu, no passà de la semifinal.
• 20 de maig: Al Festival Internacional de Cinema de Canes s'estrena la pel·lícula Shortbus.
• 21 de maig, Montenegro: referèndum en el que assoleix la independència de Sèrbia i Montenegro.
• 24 de maig, Istanbul, Turquia: es declara un gran incendi a l'aeroport Internacional d'Atatürk.

Juny

• 3 de juny, Podgorica, Montenegro: El Parlament de Montenegro declara la independència del país de Sèrbia i Montenegro.
• 3 de juny, Jerez de la Frontera: El Nàstic de Tarragona empata a 0 contra el Xerez a Chapín i l'equip català puja a Primera Divisió.
• 6 de juny: Data que és considerada per molts el dia de l'anticrist. Això és degut al fet que a la numerologia el 666 és el nombre de la bèstia (6 del 6 del 6).
• 9 de juny al 9 de juliol: Celebració de la Copa del Món de Futbol (Mundial) 2006 a Alemanya. Itàlia guanya França als penals a la final de Berlín, proclamant-se campiona del món per quarta vegada en la història.

Juliol

• 9 de juliol, Londres: Rafael Nadal queda com a subcampió del torneig de tennis de Wimbledon després de perdre la final davant el número u del món, el suís Roger Federer.
• 11 de juliol, Bombai, Índia: atemptat terrorista al ferrocarril, atribuït a islamistes radicals de la regió del Caixmir que reivindiquen l'annexió al Pakistan.
• 30 de juliol, República Democràtica del Congo: se celebren eleccions presidencials i parlamentàries per primer cop en quaranta anys.
• 31 de juliol, Madrid: El PP posa un recurs d'inconstitucionalitat a l'Estatut de Miravet davant el Tribunal Constitucional.

Agost

• 1 d'agost, L'Havana, Cuba: s'anuncia que el president Fidel Castro cedeix els seus poders temporalment al seu germà Raúl Castro Ruz per sotmetre's a una operació.
• 6 d'agost, Budapest, Hongria: Pedro Martínez de la Rosa es converteix en el primer pilot català de Fórmula 1 en pujar al podi d'un gran premi.
• 10 d'agost, Londres, Regne Unit: L'alarma antiterrorista puja al nivell màxim (perill d'atac terrorista imminent) qual l'Scotland Yard desarticula una banda terrorista islàmica que tenia la intenció de fer explotar diversos avions en ruta entre aquest país i els EUA amb explosius líquids camuflats entre l'equipatge de mà. L'aeroport de Heathrow és clausurat durant unes quantes hores i s'extremen les mesures de seguretat als vols amb origen o destí a la Gran Bretanya.
• 22 d'agost, Villada, Palència, Espanya: descarrilament d'un tren Intercity, que provoca 6 morts i 36 ferits.
• 23 d'agost, Milà (la Llombardia, Itàlia: La Viquipèdia en llombard assoleix 2000 articles.
• 24 d'agost, Praga, República Txeca: La Unió Astronòmica Internacional acorda una redefinició del terme planeta que considera vuit els planetes que configuren el sistema solar: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Plutó, Ceres i Xena són considerats planetes nans.

Setembre

• 12 de setembre, Madrid, Espanya: El Congrés dels Diputats aprova amb 307 vots a favor (PSOE, PP, CiU, ERC, PNB, Coalició Canària, BNG, CHA i EA) i 6 abstencions (EU i ICV) l'admissió a tràmit parlamentari del nou Estatut de les Illes Balears.
• 14 de setembre, Dresden, Saxònia, Alemanya: Per primer cop des de la Segona Guerra Mundial s'ordenen rabins al país.
• 18 de setembre, Budapest, Hongria: Manifestants que protestaven per les mentides deliberades recentment descobertes del primer ministre socialista Ferenc Gyurcsány durant les darreres eleccions legislatives assalten el Parlament i la seu central de la televisió pública.
• 19 de setembre, Bangkok, Tailàndia: cop d'estat contra el govern democràtic del primer ministre Thaksin Shinawatra.

Octubre

• 9 d'octubre, Corea del Nord: El govern estalinista del país anuncia que ha realitzat proves amb armes nuclears malgrat la desaprovació unànime de la comunitat internacional.
• 12 d'octubre: El Premi Nobel de Literatura és concedit a l'escriptor turc Orhan Pamuk.
• 13 d'octubre: El Premi Nobel de la Pau és concedit a l'economista bengalí Muhammad Yunus i al Banc Grameen.
• 15 d'octubre, Equador: El dretà Álvaro Noboa i l'esquerrà Rafael Correa queden primers a la primera volta de les eleccions presidencials de l'Equador, amb un 27% i un 22% dels vots, respectivament.
• 17 d'octubre, Roma, Laci, Itàlia: Greu accident al metro, que causa un mort i un centenar de ferits.
• 22 d'octubre, São Paulo, Brasil): Michael Schumacher es retira com a pilot de Fórmula 1 i Fernando Alonso aconsegueix el seu segon campionat del món de pilots.
• 30 d'octubre, Brasil): Luiz Inácio Lula da Silva guanya la segona volta de les eleccions presidencials de 2006 amb el 60,83% dels vots.

Novembre

• 3 de novembre, Nagoya, Japó: Comença el 2006 Nintendo World Tour
• 5 de novembre, Bagdad, Iraq: Un tribunal condemna a mort l'exdictador del país Saddam Hussein per delictes contra la humanitat.
• 7 de novembre, EUA: Eleccions a la Cambra de Representants i al Senat. Els demòcrates recuperen la majoria a les dues cambres, provocant una crisi al govern republicà del president George Bush, on el secretari de defensa, Donald Rumsfeld, dimiteix.
• 16 de novembre, França: A les eleccions primàries per a la candidatura a la presidència de la República Francesa del Partit Socialista de 2007 Ségolène Royal guanya per un 60% de vots respecte als seus contrincants, Dominique Strauss-Kahn i Laurent Fabius, amb un 20% cadascun.
• 27 de novembre, Ottawa, Canadà): El Parlament federal aprova una moció que defineix el Quebec com a una nació dins d'un Canadà unit.

Desembre

• 3 de desembre, Santiago de Xile: El que fou dictador del país Augusto Pinochet és operat d'urgència en un hospital militar de la ciutat per un infart de miocardi.
• 8 de desembre, Europa: es posa en venda la Nintendo Wii
• 13 de desembre, Bèlgica: La cadena de televisió francòfona RTBF emet un programa especial per anunciar una fictícia independència de Flandes. Molts espectadors es van creure la notícia.
• 17 de desembre, Yokohama, Japó: Final del Campionat del Món de Clubs de futbol. L'Internacional de Porto Alegre guanya al FC Barcelona per 1 gol a 0.
• 21 de desembre, Madrid: El Congrés dels Diputats aprova l'Estatut d'Autonomia de Balears.
• 24 de desembre, Nova York, EUA: L'ONU sanciona l'Iran pel seu programa nuclear.
• 28 de desembre, Mogadiscio, Somàlia: Tropes governamentals i d'Etiòpia ocupen la ciutat, pel que els islamistes han de fugir cap al sud del país.
• 30 de desembre, Madrid: ETA atempta contra l'aeroport de Barajas provocant 2 morts i 26 ferits. És el primer atemptat etarra des de la declaració de l'alto el foc feta el març.
• Es funda l'empresa Delta Partners Group
• S'estrena la pel·lícula Anjos do Sol

Naixements

Països Catalans

Resta del món

Necrològiques

Països Catalans

• 26 d'abril, Barcelona: Agustí Chalaux i de Subirà, teòric polític, econòmic i social.
• 27 de juny, Barcelona: Marta Mata, pedagoga i diputada socialista al Parlament, les Corts Espanyoles i el Senat.
• 28 de juliol, València: Toni Mestre, periodista valencià
• 2 d'agost, Perpinyà, Rosselló: Max Havart, compositor de sardanes.
• 17 d'agost, Barcelona: Agustí de Semir i Rovira, advocat català que participà en la lluita anti-franquista i fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona.
• 22 d'agost, Palma: Claudio Boada Villalonga, banquer.
• 17 de setembre, Barcelona: Xavier Valls i Subirà, pintor català, pare de Manuel Valls i Galfetti.
• 22 de setembre, Palma: Francesc Quetglas i Rosanes, conseller de transports, obres públiques i habitatge del Govern de les Illes Balears durant l'etapa del Pacte de Progrés.
• 6 d'octubre, Terrassa: Antoni Gutiérrez Díaz, “Guti”, dirigent del PSUC.
• 16 de novembre, Barcelona:
  • Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i polític català d'UDC que fou president del Parlament de Catalunya i Conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya.
  • Jordi Sarsanedas i Vives, escriptor i activista cultural.

Resta del món

• 7 de febrer: Ibrahim Kodra, pintor albanès.
• 5 de març, Bratislava: Vladimír Valach, economista, diplomàtic i escriptor eslovac.
• 11 de març, La Haia, Països Baixos: Slobodan Milošević, president de Sèrbia (1989-1997) i de Iugoslàvia (1997-2000),
• 29 d'abril, Cambridge, Massachusetts, Estats Units: John Kenneth Galbraith, economista
• 1 de juny, Madrid, Espanya: Rocío Jurado, cantant de flamenc i cobla.
• 6 de juny, Scottsdale (Arizona), EUA: Billy Preston, compositor i teclista.
• 12 de juny, Viena, Àustria: György Ligeti, compositor jueu hongarès.
• 11 de juliol, Ingúixia: Xamil Bassàiev, líder separatista de Txetxènia.
• 3 d'agost, Schurns, Àustria: Elisabeth Schwarzkopf, soprano.
• 16 d'agost, Brasília, Brasil: Alfredo Stroessner, militar i dictador paraguaià, exiliat al Brasil en el moment de la seva mort.
• 29 d'agost, El Caire, Egipte: Naguib Mahfuz, escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
• 4 de setembre, Cairns, Austràlia: Steve Irwin, aventurer Australià, és conegut perquè feia el programa, El caçador de cocodrils).
• 15 de setembre, Florència, Itàlia: Oriana Fallaci, escriptora i periodista italiana (n. 1929).
• 23 de setembre, Norfolk, Anglaterra: Malcolm Arnold, compositor britànic.
• 7 d'octubre, Moscou, Rússia: Anna Politkóvskaia, periodista russa coneguda per les seves crítiques al govern de Vladímir Putin, tirotejada.
• 12 d'octubre, Roma, Itàlia: Gillo Pontecorvo, director de les pel·lícules La battaglia di Algeri i Operación Ogro.
• 6 de novembre, Cercedilla, Madrid: Francisco Fernández Ochoa, esquiador espanyol, medalla d'or als Jocs Olímpics d'hivern de 1972.
• 16 de novembre:
  • Budapest, Hongria: Ferenc Puskas, futbolista.
  • San Francisco, Estats Units: Milton Friedman, economista liberal i Premi Nobel d'Economia.
• 20 de novembre, Gant, Bèlgica: Isaac Gàlvez López, ciclista català (n. 1975).
• 23 de novembre:
  • Londres, Anglaterra: Aleksandr Litvinenko, antic agent del KGB, crític amb les institucions russes, mor durant el seu exili per enverinament.
  • Anita O'Day, cantant de jazz estatunidenca.
• 10 de desembre, Santiago de Xile, Xile: Augusto Pinochet Ugarte, militar i ex-dictador i president de Xile.
• 13 de desembre:
  • Anvers, Bèlgica: Robert Long cantautor.
  • Madrid: Loyola de Palacio de Vallelersundi, política espanyola del Partit Popular i Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya.
• 18 de desembre, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Joseph Barbera, dibuixant.
• 25 de desembre, Atlanta, Geòrgia (EUA): James Brown, cantant de soul
• 27 de desembre, Califòrnia, Estats Units: Gerald Ford, 38è President dels Estats Units d'Amèrica
• 30 de desembre, Bagdad, Iraq: Saddam Hussein, militar i president de l'Iraq entre 1979 i 2003 executat a la forca (n. 1937).

• Abd al-Salam al-Ugaylí, escriptor i polític sirià.

Premis Nobel

• Física, John C. Mather i George Smoot, Estats Units), pels seus descobriments sobre la forma dels cossos negres i l'anisotropia de la radiació de microones còsmiques.
• Química, Roger D. Kornberg, Estats Units), pels seus estudis sobre el procés de transcripció genètica de les cèl·lules eucariotes.
• Medicina - Andrew Z. Fire y Craig C. Mello, Estats Units), pel descobriment de la Ribointerferència.
• Literatura, Orhan Pamuk, Turquia), per haver trobat nous símbols per reflectir el xoc entre cultures.
• Pau, Muhammad Yunus, Bangladesh), pels seus esforços per crear desenvolupament econòmic i social a través de la concessió de microcrèdits i la creació del Grameen Bank.
• Economia, Edmund S. Phelps, Estats Units), per les seves anàlisis sobre compensacions internacionals en la política macroeconòmica.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2006