Kenya
L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules o títols d'obres que no corresponguin al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
Republic of Kenya
|
||||||
---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||
Lema nacional: Harambee ("cooperativa" en suahili, sovint traduït com a "treballem plegats") | ||||||
Himne: Ee Mungu Nguvu Yetu (Oh Déu nostra força) |
||||||
Capital (i major ciutat) |
Nairobi 01° 16′ S, 30° 53′ E / 1.267°S,30.883°ECoord.: 01° 16′ S, 30° 53′ E / 1.267°S,30.883°E |
|||||
Idiomes oficials | anglès i suahili | |||||
Gentilici | Kenyà, kenyana | |||||
Govern | República descentralitzada | |||||
President | Uhuru Kenyatta | |||||
Independència | ||||||
-Date |
Del Regne Unit 12 de desembre de 1963 |
|||||
Superfície | ||||||
- | Total | 582,650 km2 | ||||
- | Aigua (%) | 2,3% | ||||
Població | ||||||
- | Est. jul. 2010 | 40.046.566 (33è)[nb 1] | ||||
- | Cens 2002 | 31.138.735 | ||||
- | Densitat | 53 /km2 (113è) | ||||
Moneda | xíling kenyà (KES ) |
|||||
Fus horari | (UTC+3) | |||||
- | Estiu (DST) | no obs (UTC+3) | ||||
Domini internet | .ke | |||||
Codi telefònic | 254 (005 des de Tanzània i Uganda) | |||||
Kenya és un estat de l'Àfrica oriental, limitat al nord pel Sudan del Sud i Etiòpia, a l'est per Somàlia i per l'oceà Índic, al sud per Tanzània i a l'oest per Uganda. La capital n'és Nairobi.
Contingut
Etimologia[modifica | modifica el codi]
La pronúncia correcta del nom del país, Kenya, no és pas /'kɛnia/, ni /'kɛnja/, ni s'escriu Kènia sinó que és: /'kɛɲa/, ja que en suahili el dígraf ny es pronuncia igual que en català. Això ho confirma l'Institut d'Estudis Catalans: en el seu Diccionari de la llengua catalana, apareix l'entrada kenyà: "Natural de Kenya" / "Relatiu o pertanyent a Kenya o als seus habitants";[1] i també la Gran Enciclopèdia Catalana, que només admet Kenya com a nom català per a l'esmentat país.[2]
Història[modifica | modifica el codi]
La història colonial de Kenya va començar amb la creació d'un protectorat alemany sobre possessions del soldà del Zanzíbar, després de l'arribada de la Companyia Imperial britànica de l'Àfrica oriental el 1888. Les rivalitats entre aquests dos països van cessar quan Alemanya va renunciar a les seves possessions costaneres en favor del Regne Unit el 1890.
El govern britànic hi estableix el 1895 el British East Africa, i el 1902 permet als colons blancs accedir als alts plans fèrtils. Aquests colons van tenir una influència en el govern abans mateix que la colònia, oficialment, fos declarada de la corona el 1920, però va excloure els africans de la participació política directa fins al 1944. D'octubre del 1952 a desembre del 1959, la rebel·lió de Mau Mau combaté la llei colonial britànica. Els responsables britànics van fer, llavors, participar cada vegada més els africans en els processos governamentals, amb la finalitat de tallar als rebels el seu suport.
Les primeres eleccions directes per a la gent autòctona en el Consell legislatiu van tenir lloc el 1957. Encara que els britànics van esperar transmetre el poder a un grup moderat, va ser Kenya African National Union (KANU) de Jomo Kenyatta, membre de la tribu dels kikuyu i antic pres sota la llei marcial, qui formà el primer govern poc després de la independència del país, el 12 de desembre del 1963. Un any més tard, Kenyatta esdevenia el primer president de la república.
El 1964, el partit minoritari Kenya African Democratic Union (KADU), coalició de petites tribus, tement la sobirania de la més gran, s'autodissolgué i s'incorporà a la KANU. El 1966, es creà Kenya People's Union (KPU), un partit petit però de gran rellevància. Fou dirigit per Jaramogi Oginga Odinga. Després d'una visita de Kenyatta a la província de Nyanza, el KPU fou prohibit i el seu cap empresonat. A la mort de Kenyatta, el 22 d'agost de 1978, el vicepresident Daniel Arap es converteix en president provisionalment, i després president oficialment el 14 d'octubre, després d'haver estat triat cap del KANU i designat com el seu sol candidat.
Al juny de 1982, l'Assemblea nacional inscriu la Constitució en el Parlament el desembre de 1991. Rebutja l'únic partit, però aquesta clàusula el desembre de 1992 de les eleccions multipartidistes donen al KANU i al seu cap la majoria dels escons, i és reelegit per a un mandat de cinc anys, mentre que els partits d'oposició s'apoderen d'un 45% aproximadament dels escons parlamentaris. El nombre de partits polítics va passar d'11 a 26 arran d'una liberalització al novembre de 1997. Després d'una curta victòria en les eleccions de desembre de 1997, el KANU va conservar la seva majoria parlamentària, i es va triar de nou. No podent constitucionalment tornar a presentar-se al desembre de 2002, va intentar sense èxit fer d'Uhuru Kenyatta, fill del primer president de Kenya, el seu successor. Una coalició dispar de partits d'oposició va guanyar les eleccions, i la seva cúpula, va triar Mwai Kibaki, antic vicepresident, per a president per una àmplia majoria.
Política[modifica | modifica el codi]
Article principal: Política de Kenya
Kenya és una república unitària multipartidista dins l'àmbit del Commonwealth. Segons la Constitució del 1963 (esmenada nou vegades fins al 2001), el cap d'estat i de govern és el president, el qual, dotat d'amplis poders, és elegit cada cinc anys per sufragi universal directe i nomena el govern. El poder legislatiu consta d'un parlament unicameral (Assemblea Nacional o Bunge) de 224 membres, elegits per sufragi universal per un període de cinc anys, llevat de 12 membres directament designats pel president. Kenya és membre de l'ONU, de l'OUA (des del 2002, Unió Africana) i del Commonwealth, a més d'altres organitzacions. Del 1982 al 1992, la Kenya African National Union (KANU) fou l'únic partit autoritzat.
Divisions administratives[modifica | modifica el codi]
Kenya es divideix en vuit províncies. Al capdavant de cadascuna, es troba un comissari provincial nomenat pel president. Les províncies (Mkoa) se subdivideixen en districtes (Wilaya), i aquests en divisions (Tarafa). Cada divisió consta de localitats (Mtaa) i sublocalitats (Kijiji). La zona de Nairobi està dotada amb un estatut especial i no s'inclou en cap districte o província. El govern supervisa l'administració dels districtes i les províncies, que són:
- Província central
- Província de la costa
- Província oriental
- Província de Nairobi
- Província del Nord-est
- Província de Nyanza
- Província de Rift Valley
- Província occidental
Vegeu també la llista de districtes de Kenya.
Geografia[modifica | modifica el codi]
El país comprèn diverses regions:
- Una zona costanera baixa, relativament estreta i de 420 km de llargada.
- La regió del Rift Valley (part de la gran fossa tectònica africana que s'estén des de la mar Roja fins al llac Malawi), de 50 a 80 km d'amplària, ocupada en part pels llacs Turkana (Rodolf), Baringo, Victòria, Nakuru, Nivasha i Magadi.
- Un altiplà al nord-centre, que puja suaument fins als 2.000 metres i en el qual hi ha el desert de Chalbi.
- Un altre altiplà, a l'oest, separat de l'anterior per la fossa tectònica que s'estén entre els llacs Turkana i Victòria. També, a banda i banda d'aquesta fossa tectònica, s'alcen els cims volcànics dels monts Kenya (5.199 m) i Elgon (4.321 m).
Les diferències climàtiques són considerables, a causa de les diferències de relleu; la major part de les regions situades al nord de l'equador tenen clima càlid i sec, i al sector del llac Turkana la pluviositat és molt escassa; a la meitat sud es diferencien tres zones: la costanera, càlida i humida, la de les terres altes (que concentren la major part de la població), de clima temperat, i la del llac Victòria, típicament tropical. El riu de major cabal és el Tana.
La vegetació és tropical amb extenses sabanes i amb denses galeries de selva humida. A les regions del nord, la sabana es transforma progressivament en un espinar àrid. A les altes muntanyes hi ha selva densa; més amunt, grans extensions de bosc de bruc boal i, després, una vegetació especial d'ermot, amb predomini de plantes herbàcies.
Destaca la reserva nacional Masai Mara al sud-oest del país, a la regió del Serengueti.
Clima[modifica | modifica el codi]
El clima de Kenya és tropical. És calent i humit a la costa i a l'interior, i molt sec i temperat en les parts del nord i nord-est.
Ciutat | Elevació (m) | Màx (°C) | Min (°C) | |
---|---|---|---|---|
Mombasa | Capital prov. Costa | 17 | 30,3 | 22,4 |
Nairobi | Capital del país | 1.661 | 25,2 | 13,6 |
Eldoret | Ciutat de la prov. R. Valley | 3.085 | 23,6 | 9,5 |
Lodwar | Ciutat de la prov. R. Valley | 506 | 34,8 | 23,7 |
Mandera | Ciutat de la prov. Nord-est | 506 | 34,8 | 25,7 |
El país rep molta insolació durant tot l'any, i les robes d'estiu s'utilitzen tot l'any. Tot i això, les temperatures són fresques a la nit i temperades al matí.
L'estació llarga de la pluja és des d'abril al juny. L'estació curta de la pluja és des d'octubre fins al desembre. La pluja sol caure a la tarda. El període més calent és a partir del febrer, i el més fred de juliol a agost.
Els animals en solen migrar entre juny i setembre.
Economia[modifica | modifica el codi]
Demografia[modifica | modifica el codi]
La població es concentra sobretot al sud-est (on la mitjana és de 250 h/km², i arriba a 2.450 h/km² a la província de Nairobi). Gairebé s'ha triplicat en trenta anys (10.942.705 habitants el 1969, 19.536.300 el 1984 i 28.686.607 el 1999), conseqüència del molt elevat índex de natalitat (55‰ anual el 1980-85), que ha tendit, però, a reduir-se considerablement (29,4‰ l'any 2000). La mortalitat és elevada (14‰; mitjana mundial: 9‰), agreujada per l'alta incidència de la sida (l'any 2000 hom calculava que gairebé el 8% de la població estava infectada), que també redueix l'esperança de vida (48 anys el 2000). La població és rural en el 67% (2000), però, com en altres estats d'Àfrica, la urbanització té una clara tendència a augmentar (el 1979 era del 13%). A més de la capital, Nairobi, altres ciutats importants en són Nakuru i Kisumu, al Rift Valley, i sobretot Mombasa, a la costa, principal port del país. La població de Kenya, africana en el 98,5%, pertany a tres grups lingüístics diferents: bantu, afroasiàtic i niloticosaharià. Són de llengua bantu els luhyas (12,4%), els kambes (9,8%) i els kikuius (17%); els massais, els turkanes, els suks i els nandis pertanyen al grup niloticosaharià; i els somalis, boranes i ormes són del grup afroasiàtic.
Llengües[modifica | modifica el codi]
Les llengües oficials són el swahili i l'anglès. El SIL Internacional ha enumerat un total de 61 llengües a Kenya, totes vives:[3]
- Àrab omaní: 15.000 parlants a Kenya. Es parla sobretot a la costa.
- Boni: 3.500 parlants a la zona forestal del Districte de Lamu i del riu Tana, a la Província Costanera.
- Borana: 152.000 parlants a la província oriental, als districtes de Marsabit i Isiolo.
- Bukusu: 565.000 parlants a la província occidental.
- Burji: 7.000 parlants a la zona de Moyale.
- Chonyi: 121.000 parlants a la província costanera, al districte de Kilifi.
- Chuka: 70.000 parlants al districte de Meru meridional, a la província oriental.
- Cutchi-swahili: 46.003 parlants a Kenya. També es parla a Tanzània.
- Daasanach: 2.500 parlants al nord-est del llac Turkana, al districte de Marsabit, a la província oriental.
- Dahalo: 400 parlants, a prop de la boca del riu Tana, a la província costanera.
- Digo: 217.000 parlants al districte de Kwale, a la província Costera, al sud de Mombasa. També es parla a Tanzània.
- Duruma: 247.000 parlants al districte de Kale occidental, a la província costanera, al sud de Mombasa, fins a la frontera amb Tanzània.
- El molo: pocs parlants, d'una població ètnica de 400 persones. Viuen al sud-est del llac Turkana, al districte de Marsabit, a la província oriental.
- Embu: 429.000 parlants, al districte d'Embu, a la província oriental.
- Endo: 80.000 parlants a la província de Rift Valley, al districte d'Elgeyo Marakwet.
- Garreh-ajuran: 128.000 parlants als districtes de Mandera i Wajr, a la província del Nord-est.
- Gikuyu: 5.347.000 parlants al centre occidental de Kenya, als districtes de Kiambu, Muran'a, Nyeri i Kirinyaga, a la província central.
- Giryama: 623.000 parlants al nord de Mombasa, als districtes de Kilifi i Kwale, a la província costanera.
- Gujarati: 50.000 parlants a Kenya, sobretot a Nairobi.
- Gusili: 1.582.000 parlants al districte de Kisii, a la província de Nyanza.
- Idakho-isukha-tiriki: 306.000 parlants al districte de Kakamega, a la província occidental.
- Kachchi: 10.000 parlants a Nairobi, Mombasa i a les rutes comercials.
- Kalenjin: 2.458.123 parlants, sobretot als districtes de Nandi, Kericho i Uasin Gishu, a la província de Rift Valley.
- Kamba: 2.448.300 parlants als districtes de Machakos i Kitui, a la província oriental.
- llengua de signes kenyana: uns 2.600 usuaris, d'una població aproximada de 200.000 sords.
- Konkani, goanès: 3.900 parlants a Kenya, sobretot a Nairobi.
- Kuria: 135.000 parlants al districte de Kuria, a la província de Nyanza.
- Logooli: 197.000 parlants al districte de Kakamega, a la província occidental.
- Luo: 3.185.000 parlants a la província de Nyanza. També es parla a Tanzània.
- Luyia: 3.418.083 parlants a la zona del llac Victòria, a la província occidental. També es parla a Uganda.
- Maasai: 453.000 parlants als districtes de Kajiado i Narok, a la província de Rift Valley. També es parla a Tanzània.
- Malakote: 8.000 parlants al nord de Pokomo, al riu Tana. A la província costanera.
- Meru: 1.305.000 parlants al districte de Meru, a la província oriental.
- Mwimbi-muthambi: 70.000 parlants al districte de Meru central, a la província oriental.
- Nubi: 10.000 parlants a la zona de Kibera.
- Nyala oriental: 35.000 parlants a la zona del llac Victòria, a la província occidental.
- Nyore: 120.000 parlants al districte de Kakamega, al golf d'Above Kavirongo, a la província occidental.
- Okiek: hi ha pocs parlants a Kenya, al districte de Nakuru, a la província de Rift Valley.
- Omotik: 50 parlants, d'una població ètnica d'unes 200 persones, al voltant de Lemek, al districte de Narok, a la província de Rift Valley.
- Orma: 55.000 parlants als districtes de Garissa i del riu Tana, a les províncies del Nord-est i costanera.
- Panjabi oriental: 10.000 parlants, sobretot a Nairobi.
- Baix pokomo: 29.000 parlants a la part baixa del riu Tana, al districte del riu Tana, a la província costanera.
- Alt pokomo: 34.000 parlants a la zona baixa del riu Tana, al districte del riu Tana, a la província costanera.
- Pökoot: 264.000 parlants als districtes de Baringo i de Pokot occidental, a la província de Rift Valley.
- Rendille: 32.000 parlants al districte de Marsabit, entre el llac Turkana i el mont Marsabit, a la província oriental.
- Sabaot: 143.000 parlants al districte del mont Elgon, a la província occidental. També a la província de Rift Valley.
- Sagalla: 10.000 parlants al districte de Taita, a la província costanera.
- Samburu: 147.000 parlants al districtes de Samburu i de Baringo, a la província de Rift Valley.
- Sanye: 5.000 parlants a les parts baixes del riu Tana, al districte de Lamu, a la província costanera.
- Somali: 420.354 parlants a la província del Nord-est.
- Subah: 129.000 parlants a l'est del llac Victòria i a les illes Mfangano i Rusinga. També es parla a Tanzània.
- Suahili: 131.000 parlants a Kenya, a la província costanera.
- Taita: 203.389 parlants al districte de Taita, a la província costanera.
- Talai: 38.091 parlants a la província de Rift Valley.
- Taveta: 14.358 parlants al districte de Taita, a la província costanera.
- Teso: 279.000 parlants al districte de Busia, a la província occidental.
- Tharaka: 112.000 parlants als districtes de Meru oriental, d'Embu i de Kitui, a la província oriental.
- Tugen septentrional: 144.000 parlants a l'oest de Kalenjin.
- Turkana: 340.000 parlants als districtes de Turkana, Samburu, Trans-Nzola, Laikipia i Isiolo, a la província de Rift Valley. També es parla a Etiòpia.
- Yaaku: 50 parlants al districte de Laikipia.
A més a més, a Kenya, també es parla àrab hadrami (10.000), hindi i àrab ta'izzi-adeni (10.000).
Cultura[modifica | modifica el codi]
Vegeu l'article: cultura de Kenya. Per a la música kenyana, vegeu l'article: música de Kenya.
Refèrencies[modifica | modifica el codi]
- ↑ "kenyà" al Diccionari de la llengua catalana, IEC.
- ↑ Entrada de "Kenya" a l'Enciclopèdia de GREC
- ↑ Llengües de Kenya llistades pel SIL
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- PARKINSON, Tom; PHILLIPS, Matt; GOURLAY, Will. Kenia. Geoplaneta, 2006. ISBN 978-84-0806-483-1.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- "Magical Kenya" Guia oficial de turisme. (anglès)
- Oficina de comunicacions públiques (anglès).
- Govern de Kenya. Lloc oficial. (anglès)
- La Llei de Kenya, legislació kenyana, informació legal. (anglès)
- Casa de l'estat de Kenya. Pàgina web oficial. (anglès)
- Banc Central de Kenya (anglès).
- Kenya Investment Authority. Informació per a invertir al país. (anglès)
- Kenya Airways. Aerolínies de Kenya. (anglès) (francès)
- Kenya Airports Authority. Informació dels aeroports de Kenya. (anglès)
- Kenya Ports Authority. Informació dels ports de Kenya. (anglès)
- Administration Police. Administració de la policia kenyana. (anglès)
- Kenya Police Force. Policia kenyana. (anglès)
- Kenya Wildlife Services. Agència que conserva i protegeix la fauna i els parcs naturals de Kenya. (anglès)
- Kenya Film Commission (Filming Kenya). Guia oficial per a filmar a Kenya. (anglès)
|
|
|
|