Metanol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Metanol
Fórmula esquelètica de metanol
Model de rebliment d'espai de metanol
Fórmula esquelètica de metanol amb tots els hidrògens explícitament afegits
Model de boles i pals de metanol
Noms
Nom sistemàtic de la IUPAC
Metanol[1]
Altres noms
Carbinol
Hidroximetà
Metil alcohol
Hidrat metílic
Hidròxid metílic
Alcohol metílic
Metilol
Alcohol de fusta
Nafta de fusta
Esperit de fusta
Identificadors
67-56-1 Symbol OK.svg1
3DMet B01170
1098229
ChEBI CHEBI:17790 Symbol OK.svg1
ChEMBL ChEMBL14688 Symbol OK.svg1
ChemSpider 864 Symbol OK.svg1
Número CE 200-659-6
449
Imatges Jmol-3D Imatge
KEGG D02309 Symbol OK.svg1
MeSH Methanol
PubChem 887
Número RTECS PC1400000
UNII Y4S76JWI15 Symbol OK.svg1
Número ONU 1230
Propietats
CH
3
OH
Massa molar 32,04 g mol−1
Aparença Líquid incolor
Densitat 0,792 g·cm−3[2]
Punt de fusió −97,6 °C (−143,7 °F; 175,6 K)
Punt d'ebullició 64,7 °C (148,5 °F; 337,8 K)
log P -0,69
Pressió de vapor 13,02 kPa (at 20 °C)
Acidesa (pKa) 15,5[3]
1,33141[4]
Viscositat 0,545 mPa×s (at 25 °C) [5]
1,69 D
Perills
Índex CEE 603-001-00-X
Classificació CEE Altament inflamable F Tòxic T
Frases R R11, R23/24/25, R39/23/24/25
Frases S S1/2, S7, S16, S36/37, S45
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 3: Líquids i sòlids que es poden encendre en gairebé totes les condicions de temperatura ambient. Punt d'inflamació entre 23 i 38 °C (73 i 100 °F). Per exemple, la gasolina) Codi de salut 1: L'exposició podria causar irritació però deixant només una lesió residual menor. Per exemple, la trementina Codi de reactivitat 0: Normalment estable, fins i tot sota condicions d'exposició al foc, i no és reactiu amb l'aigua. Per exemple, el nitrogen líquid Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat 11 a 12 °C (52 a 54 °F; 284 a 285 K)
385 °C (725 °F; 658 K)
Límits d'explosió 6%-36%[6]
Dosi o concentració letals (DL, CL):
5628 mg/kg (rata, oral)
7300 mg/kg (ratolí, oral)
12880 mg/kg (rata, oral)
14200 mg/kg (conill, oral)[7]
64,000 ppm (rata, 4 h)[7]
33,082 ppm (gat, 6 h)
37,594 ppm (ratolí, 2 h)[7]
Límits d'exposició del NIOSH:
TWA 200 ppm (260 mg/m3)[6]
LER (recomanat)
TWA 200 ppm (260 mg/m3) ST 250 ppm (325 mg/m3) [pell][6]
6000 ppm[6]
Compostos relacionats
Compostos relacionats
Metanetiol
Silanol
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El metanol, també conegut com a alcohol metílic o alcohol de fusta, és un compost químic amb la fórmula química CH3OH. És l'alcohol més simple i és un líquid lleuger, volàtil, incolor, inflamable, verinós amb una olor distintiva. Es fa servir com a anticongelant, dissolvent, combustible, i com a desnaturalitzant per l'alcohol etílic.

El metanol es produeix a la natura a causa del metabolisme de moltes varietats de bacteris anaeròbiques. Com a resultat d'aquest, hi ha una petita fracció de vapor de metanol a l'atmosfera. En el transcurs d'alguns dies, el metanol atmosfèric s'oxida en diòxid de carboni i aigua a causa de l'oxigen i amb l'ajuda de la llum solar.

Metanol cremant a l'aire:

2CH3OH + 3O2 → 2CO2 + 4H2O

La flama del metanol és gairebé incolora. Per això si s'està cremant metanol s'ha d'anar amb compte de no cremar-se amb aquest foc gairebé invisible.

A causa de les seves propietats verinoses, el metanol es fa servir sovint com a additiu desnaturalitzant per l'etanol d'ús industrial; l'addició d'aquest verí fa exempta a la indústria del pagament de les taxes aplicades als licors. El metanol també s'anomena alcohol de fusta perquè en el passat s'obtenia principalment com a subproducte de la destil·lació de la fusta. En l'actualitat es produeix sintèticament en un procés de diversos passos, breument: el gas natural i vapor d'aigua es reformen en un form per produir hidrogen i monòxid de carboni; llavors aquests dos últims gasos reaccionen en presència d'un catalitzador i sota pressió. El procés de reforma és endotèrmic i la síntesi és exotèrmica.

Història[modifica | modifica el codi]

Els antics egipcis, en el seu procés d'embalsamament, feien servir una mescla de substàncies que incloïa metanol, que havien obtingut per la piròlisi de fusta. D'altra banda el metanol pur es va aïllar per primer cop en 1661 per Robert Boyle, qui el va anomenar spirit of the box perquè l'havia produït a partir de la destil·lació de Buxus (boxwood en anglès). Més endavant es va conèixer com a esperit piroxílic. L'any 1834 els químics francesos Jean-Baptiste Dumas i Eugène Melchior Péligot van determinar la seva composició elemental. També van establir el terme metilè, formant-lo del grec methy + hŷlē.

El 1923 el químic alemany Matthias Pier mentre treballava per BASF, va desenvolupar un procés per convertir gas de síntesi (una mescla d'òxids de carboni i hidrogen) en metanol. Aquest procés feia servir cromat de zinc com a catalitzador i requeria pressions extremes de 50–250 atm, i temperatures d'uns 400 °C. La producció moderna de metanol ha estat feta més eficient a partir de l'ús de catalitzadors (de manera comuna el coure) capaços d'operar a pressions inferiors.

El 2006 uns astrònoms a l'Observatori Jodrell Bank, fent servir el conjunt de radiotelescopis MERLIN van trobar un núvol gegant de metanol a l'espai. El núvol mesura gairebé 500.000 milions de kilòmetres i és emès per estels en el moment que es formen.

Producció[modifica | modifica el codi]

A unes pressions moderades d'1 a 2 MPa (10–20 atm) i altes temperatures (uns 850 °C), el metà extret normalment del gas natural, reacciona amb el vapor d'aigua amb un catalitzador de níquel per produir gas de síntesi, segons aquesta equació química:]

CH4 + H2OCO + 3 H2

aquesta reacció és endotèrmica i la transferència de calor imposa límits en la mida del reactor catalític que es fa servir. El metà també pot sofrir una oxidació parcial amb oxigen molecular per produir gas de síntesi, segons aquesta equació:

CH4 + 0.5 O2CO + 2 H2

aquesta reacció és exotèrmica i la calor que desprèn es pot fer servir in-situ per alimentar la reacció reformadora del metà-vapor d'aigua. Quan els dos processos es combinen s'anomena reforma autotermal. La ràtio de CO i H2 pot ser ajustada fent servir la reacció,

CO + H2O CO2 + H2,

per proveir l'estequiometria apropiada per la síntesi del metanol.

El monòxid de carboni i l'hidrogen reaccionen en un segon catalitzador per produir metanol. Avui en dia, el que més es fa servir és una mescla de coure, òxid de zinc, i alumini. A 5–10 MPa (50–100 atm) i 250 °C:

CO + 2 H2 → CH3OH

Mereix una menció el fet que la producció de gas de síntesi pel metà produeix 3 mols d'hidrogen per cada mole de monòxid de carboni, mentre que la síntesi de metanol consumeix només 2 moles d'hidrogen per cada mole de monòxid de carboni. Una manera d'aprofitar l'excés d'hidrogen és injectar diòxid de carboni dins del reactor de síntesi de metanol, on reaccionarà per formar metanol segons l'equació química:

CO2 + 3 H2 → CH3OH + H2O

Encara que el gas natural és la matèria primera més usada i més econòmica per la producció de metanol, altres matèries primeres es poden fer servir, per exemple productes lleugers del petroli, o el carbó.

Usos[modifica | modifica el codi]

El metanol es fa servir de vegades com a combustible per a motors de combustió interna, bàsicament pel fet que no és tan inflamable com la gasolina. Les mescles de metanol són el combustible de les curses open wheel racing com la Champcars, dels models de radiocontrol com els aeroplans de radiocontrol (on el tipus dels motors requereix el metanol), dels drag racers i altres vehicles de competició i d'alguns cotxes i camions.

Durant la Segona guerra mundial el metanol es va fer servir com a combustible de diversos dissenys de coets nazis amb el nom de M-Stoff (substància M), i com a mescla a la C-Stoff.

Un dels problemes del metanol com a combustible és la corrosió que ocasiona a alguns metalls com l'alumini. El metanol, encara que és un àcid débil, ataca el recobriment d'òxid que normalment protegeix l'alumini de la corrosió:

6 CH3OH + Al2O3 → 2 Al(OCH3)3 + 3 H2O

Les sals de metòxids resultants són solubles en metanol, resultant en una superfície neta d'alumini, que s'oxida amb qualsevol quantitat d'oxigen dissolta. El metanol també pot actuar com a oxidant:

6 CH3OH + 2 Al → 2 Al2(OCH3)3 + 3H2

Així la corrosió pot continuar fins que el metall es desfà.

El metanol produït a partir de fusta o altres materials orgànics (bioalcohol) ha estat proposat com a una alternativa renovable als hidrocarburs derivats del petroli. Però s'ha de tenir en compte que no es pot fer servir 100% bioalcohol en els motors actuals de petroli sense modificacions.

El metanol també es va servir com a dissolvent i com a anticongelant en oleoductes.

El camp on més quantitat de metanol es fa servir és en la fabricació d'altres productes químics. Aproximadament el 40% del metanol es converteix en formaldehid, i després en productes tan diversos com plàstics, contraxapats, pintures, i explosius.

En algunes plantes depuradores d'aigua, s'afegeix una petita quantitat de metanol a l'aigua residual per proporcionar una font de carboni per la desnitrificació bacteriana, que converteix els nitrats en nitrogen.

En la dècada dels 90, es varen fer servir grans quantitats de metanol als EUA per produir MTBE un additiu per la gasolina. El Clean Air Act de 1990 va exigir a algunes de les ciutats més grans del país a fer servir MTBE a les seves gasolines per reduir el 'boirum. Però al final de la dècada es va descobrir que l'MTBE s'escapava dels tancs d'emmagatzemament de gasolina i arribava fins a les aigües subterrànies en quantitats suficients per afectar el gust de l'aigua de boca a moltes àrees. A més alguns estudis van trobar que l'MTBE era cancerigen. A causa de la subsegüent reacció adversa, diversos estats van prohibir l'ús de l'MTBE.

Les piles de combustible que fan servir metanol directament es distingeixen per funcionar a baixa temperatura, a pressió atmosfèrica i permeten ser miniaturitzades a mides sense precedents. Això combinat amb un emmagatzemament i maneig relativament senzill podria obrir les portes a aquestes piles a l'electrònica de consum. Existeixen plans per fer servir aquestes piles de combustible en ordinadors portàtils.[8]

Altres compostos químics derivats del metanol són el dimetil èter (DME) que ha substituït els clorofluorocarbonats (CFCs) com a propergols als esprais aerosols, i l'àcid acètic.

Salut i seguretat[modifica | modifica el codi]

El metanol és intoxicant però no verinós directament. És tòxic pel seu trencament per l'enzim alcohol deshidrogenasa (ADH) al fetge perquè forma àcid fòrmic i formaldehid que causa ceguera per la destrucció del nervi òptic.[9] La ingestió de metanol també pot esdevenir fatal degut a les seves propietats depressores del sistema neural central, en la mateixa manera que l'enverinament per etanol. Entra al cos per la ingestió, inhalació o absorció a través de la pell. El teixit fetal tampoc tolera el metanol. Si una persona està regularment exposada als seus vapors o manipula el líquid sense protecció per a la pell les concentracions poden arribar fins a dosis perilloses. Si s'ha ingerit metanol s'ha de contactar amb un doctor immediatament. La dosi fatal normalment és de 100–125 mL. Els efectes tòxics triguen hores a començar, i els antídots efectius sovint poden prevenir el dany permanent. Aquest emmetzinament es tracta fent servir etanol o fomepizole.[10] Qualsevol d'aquestes drogues actuen per alentir l'acció de l'alcohol deshidrogenasa en el metanol per raó d'inhibició competitiva, de tal manera l'etanol s'excreta pel ronyó en comptes de ser transformat en substàncies tòxiques pel fetge. Encara que és miscible amb l'aigua, és molt difícil rentar el metanol de la pell; és millor tractar-lo com la gasolina.

Els primers símptomes d'intoxicació per metanol són els de la depressió del sistema nerviós central: mal de cap, mareig, nàusea, manca de coordinació, confusió, somnolència i, amb dosis suficientment elevades, inconsciència i mort. Els símptomes inicials d'exposició al metanol són normalment menys severs que els símptomes resultants de la ingestió d'una quantitat similar d'alcohol etílic.

Un cop els símptomes inicials han passat, es manifesten un segon conjunt de símptomes unes 10–30 hores després de l'exposició inicial al metanol: visió borrosa o pèrdua completa de visió, i acidosi. Aquests símptomes resulten de l'acumulació de nivells tòxics d'àcid fòrmic menys un ió d'hidrogen (HCOO−) al flux sanguini, i pot progressar fins a la mort per fallada respiratòria. Els èsters derivats del metanol no comparteixen aquesta toxicitat.

Al contrari que el petroli cremant, els focs de metanol es poden extingir amb aigua (encara que el metanol és més lleuger que l'aigua, són miscibles, i l'addició d'aigua causa que el foc faci servir la seva escalfor per bullir l'aigua).

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Methanol». The PubChemProject. USA: National Center for Biotechnology Information.
  2. Lide, D. R.. CRC Handbook of Chemistry and Physics. 86a ed. (en anglès). Boca Raton (Florida): CRC Press, 2005. ISBN 0-8493-0486-5. 
  3. Ballinger, P.; Long, F.A. «Acid Ionization Constants of Alcohols. II. Acidities of Some Substituted Methanols and Related Compounds». J. Am. Chem. Soc., 82, 4, 1960, pàg. 795–798. DOI: 10.1021/ja01489a008.
  4. Refractive index of Methanol, CH3OH (MeOH) [LIQUIDS] – RefractiveIndex.INFO
  5. González, Begoña «Density, dynamic viscosity, and derived properties of binary mixtures of methanol or ethanol with water, ethyl acetate, and methyl acetate at T = (293.15, 298.15, and 303.15) K». The Journal of Chemical Thermodynamics, 39, 12, 2007, pàg. 1578-1588. DOI: 10.1016/j.jct.2007.05.004.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards #0397». National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
  7. 7,0 7,1 7,2 «Methanol». Immediately Dangerous to Life and Health. National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
  8. «Fotografia d'un prototip per ordinador portàtil».
  9. «Methanol and Blindness».
  10. «Fomepizole in the Treatment of Poisoning».

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Robert Boyle, The Sceptical Chymist (1661) – conté notes de la destil·lació d'alcohol de fusta.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metanol Modifica l'enllaç a Wikidata