Representació de la constel·lació d'Orió en el llibre Uranometria de Johann Bayer.
Una constel·lació (del llatíconstellatio) és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari. Se separen en grups arbitraris en què s'han dividit els estels fixos. La Unió Astronòmica Internacional divideix el firmament en 88 constel·lacions, la majoria basades en les antigues constel·lacions gregues.
A part dels noms propis tradicionals (d'origen grec, llatí o àrab, normalment), els estels de les constel·lacions reben un nom format per una lletra grega en minúscula, començant per α, i seguint amb l'alfabet grec per ordre decreixent de la seva magnitud aparent, seguida de l'abreviatura o, indistintament, del genitiu llatí del nom de la constel·lació; si s'acaben les lletres greges, se segueix amb les llatines; aquesta és l'anomenada nomenclatura de Bayer. Els estels de menor magnitud reben un nom format per un nombre seguit de l'abreviatura o del genitiu corresponents; aquesta és la nomenclatura de Flamsteed. També poden rebre altres noms a partir dels diversos catàlegs que s'han anat compilant, de manera que una mateixa estrella pot rebre moltes denominacions.
Els estels dobles o els estels variables segueixen altres nomenclatures, d'acord amb els catàlegs respectius. A més, dins les constel·lacions hi ha altres objectes que no són estels (nebuloses planetàries, galàxies, et coetera) i que han estat classificats i anomenats seguint diversos catàlegs (Messier, NGC, IC, et coetera). El primer que va fer una classificació va ser Charles Messier, així M31 designa la Galàxia d'Andròmeda.
Noms de les constel·lacions segons la Unió Astronòmica Internacional[modifica | modifica el codi]
