03 09
De Wikipedia
Ol dé 3 de setèmber l'è 'l 246 ( 247 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 120 dé a finí l'an.
Ul dí 3 de setèmber al è ul dí da pòost 246 ( 247 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 120 dí a finí l'an.
SET | ||||||
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | |||||
Tücc i dí |
Avenimèncc[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
- 301 - Indipendènsa de la Repüblica de San Marino
- 568 - Albuì re dei Longobàrdi 'l cunquìsta Milà e 'l fà nàser isé el régno dei Longobardi 'n Itàlia
- 590 - Elesiù de papa Gregorio I
- 1189 - Ricàrdo I de Inghiltèra 'l vé 'ncurunàt a Westminster
- 1651 - Guèra civìl ingléza: Batàia de Worcester - Carlo II de Inghiltèra 'l vé batìt endel'öltema gròsa batàia de la guèra
- 1777 - La bandiéra americàna la svintùla en batàia per la prìma ólta a Cooch's Bridge endèl Maryland
- 1783 - Guèra de 'ndipendènsa americàna: El Tratàt de Parigi, firmàt de Stàti Ünìcc e Regno Ünit, i mèt fì a la guèra.
- 1855 - Guère cùtra i Indiàni: Endèl Nebraska, 700 soldàcc comandàcc del generàl William Harney i atàca 'n vilàgio sioux e i còpa 100 òm, fónne e pipì per vendicà la Stràge de Grattan,
- 1861 - Guèra de secesiù americàna: El generàl confederàt Leonidas Polk l'invàde el Kentucky che l'ìa neutràl, e 'l costrèns isé le autorità del stàt a domandà l'asistènsa de l'Uniù.
- 1895 - Se züga la prìma partìda prufesiunìstica de fóbal americà, a Latrobe (Pennsylvania)
- 1911 - Vé inaugüràda la lìnea feroviària Izé - Roàt, derivasiù de la Feruvìa Brèsa Izé Édol e prìm tòc de la Feruvìa Cremùna Izé.
- 1914 - Giacomo della Chiesa 'l diènta Papa col nòm de Benedèt XV
- 1929 - El Dow Jones el rìa al valùr piö alt del tép (381,17), ma póc dòpo riarà 'l cròl de la bórsa del 1929
- 1939 - Segónda guèra mondiàl: Frància, Austràlia e Regno Ünìt i ghe deciàra guèra a la Germània
- 1941 - Segónda guèra mondiàl: endèl camp de concentramènt de Auschwitz i nazìsti i dopèra per la prìma ólta 'l gas tòsec Zyklon B per copà i prizunér
- 1943 - Segónda guèra mondiàl: L'Itàlia cuntinentàla la vé 'nvadìda de le trüpe aleàde, per la prìma ólta endèl córs dla guèra. El generàl Giuseppe Castellano plenipotensiàre del goèrno guidàt del maresciàl d'Italia Pietro Badoglio el fìrma a Cassibile l'armistísio cürt; el vegnarà rindìt püblic ai 8 de setèmber col famùs proclàma a la ràdio.
- 1965 - Vaticàno: papa Pàol VI el püblica l'encìclica Mysterium Fidei, söla dutrìna el 'l culto de l'eucaristìa
- 1967
- Dagen H ("el dé H") en Svésia: el tràfec el pàsa de la guìda a sinìstra a chèla a dèstra
- Nguyen Van Thieu 'l vé iligìt presidènt del Vietnam del Sud
- 1971 - El Qatar el tùrna a otègner la 'ndipendènsa del Regno Ünìt
- 1976 - La sónda Viking 2 la atèra a Utopia Planitia, sö Màrte e la scàta le prìme fóti de vizì a culùr de la superfìcie del pianéta
- 1982 - a Palermo vé copàt endèn atentàt de la màfia el generàl Carlo Alberto Dalla Chiesa
- 1989 - Panamá: operasiù militàr americàna per catürà Antonio Noriega
- 1992 - Endèi ciéi de la Bosnia-Erzegovina vé sbatìt zó en G-222 de l'aeronàutica militàr italiàna, i 4 óm che gh'ìa sö i mör
- 2004 - La stràge de Beslan la fenés có la mórt de presapóc 350 persùne, suratöt pipì
Chi che gh'è nasìt[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
- 1947 - Mario Draghi, ecunumìsta italià
Chi che gh'è mórt[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
Fèste[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.