1 d'agost
De Viquipèdia
<< | Agost 2016 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 | ||||
Tots els dies |
L'1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs. Queden 152 dies per a finalitzar l'any.
Contingut
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1391 - Inca (Mallorca): la població cristiana en saqueja el call.[1]
- 1850 - Vilanova i la Geltrú (el Garraf): es funda el Diari de Vilanova, degà de la premsa estatal.
- 1917 - Catalunya: Sent President de la Mancomunitat de Catalunya, mor Enric Prat de la Riba, als 46 anys, arran d'una malaltia contreta durant el seu pas per presó.[2]
- 1947 - Paterna (Horta Oest): és afusellat el guerriller antifranquista Vicente Galarza Santana.
- 1977 - Catalunya: el govern espanyol legalitza Esquerra Republicana de Catalunya.
- Resta del món
- 1589 - Saint-Cloud (actual França): Enric III de França mor assassinat pel dominic Jacques Clement.
- 1920 - Regne Unit: fundació del Partit Comunista de la Gran Bretanya.
- 1919 - Budapest: l'exèrcit romanès invasor derroca la República Soviètica Hongaresa.[3]
- 1929 - Madrid (Espanya): enfrontats a la Dictadura de Primo de Rivera, destacats intel·lectuals espanyols renuncien a les seves càtedres.[4]
- Ciutat del Vaticà: inauguració del servei postal vaticà.[5]
- 1939 - Estats Units: Glenn Miller grava In the Mood.[6]
- 1944 - Polònia: a les cinc de la tarda comença la insurrecció popular contra l'ocupació nazi.[7] els combats, que duraran fins al 2 d'octubre, provocaran la mort de 180.000 civils, la destrucció de Varsòvia i la deportació de 250.000 dels seus habitants a camps de concentració.
- 2004 - Asunción (Paraguai): l'incendi en uns grans magatzems hi causa gairebé tres centenars de morts.[8]
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1705 - Olot: Pere Ferrussola, frare jesuïta i professor universitari a Cervera.
- 1851 - Sabadell: Marian Burguès i Serra, ceramista i lliurepensador català.
- 1941 - Igualada (l'Anoia): Jordi Savall i Bernadet, músic català.
- Resta del món
- 10 aC - Lugdunum, Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, emperador romà.
- 1847 - Camaiore, Gran Ducat de Toscana: Guido Papini, violinista i compositor italià.
- 1863 - Aigues-Vives (França): Gaston Doumergue, advocat, 13è President de la República Francesa (m. 1937).
- 1885 - Budapest, Imperi austrohongarès: George de Hevesy, físic i químic hongarès, Premi Nobel de Química de 1943 (m. 1966).
- 1924 - Dąbrowica, (Polònia): Georges Charpak, físic francès d'origen polonès, Premi Nobel de Física de 1992 (m. 2010).
- 1936 - Orà, Algèria: Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francès.
- 1945 - Aberdeen, Washington (EUA): Douglas Dean Osheroff, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1996.
- 1984 - Kolbermoor, Alemanya: Bastian Schweinsteiger, jugador alemany de futbol.
- 1893 Alejandro I, rei grec
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1917 - Castellterçol (el Vallès Oriental): Enric Prat de la Riba i Sarrà, primer president de la Mancomunitat de Catalunya.
- 1962 - Barcelona: Emili Vendrell i Ibars, tenor i destacat intèrpret de cançons tradicionals catalanes (n. 1893).
- Resta del món
- 1295 - Roma (actual Itàlia): Cardenal Simó de Limburg, príncep-bisbe de Lieja destituït (als 18 anys).
- 1787 - Nocera de' Pagani (Pagani, Salerno, Itàlia): sant Alfons Maria de Liguori, prevere i doctor de l'Església.
- 1930 - Paris: Manuel María de Peralta y Alfaro, polític costarriqueny (n. 1847).
Festes i commemoracions[modifica | modifica el codi]
- Festa Major de Barruera (Alta Ribagorça)
- Festa Major de Torelló (Osona)
- Diada nacional de Suïssa
Santoral[9][modifica | modifica el codi]
Església Catòlica[10][modifica | modifica el codi]
- Sants i beats al Martirologi romà (2011): Eleazar màrtir i Macabeus, màrtirs; Secundí de Roma, màrtir (s. I); Feliu de Girona (màrtir), diaca (307); Exuperi de Bayeux, bisbe (s. IV); Sever, prevere (ca. 500); Friard i Secundel, diaques i eremites (s. VI); Jonat de Marchiennes, abat (ca. 690); Æthelwold de Winchester, bisbe (984); Emeric de Quart, bisbe d'Aosta (1313); Joan Bufalari, monjo (ca. 1336); Pere Favre, jesuïta (1546); Alfons Maria de Liguori, bisbe, Doctor de l'Església (1787); Doménec Nguyen Van Hanh, Bernat Vu Van Due, màrtirs (1838).
- Beats: Thomas Welbourne, màrtir (1605); Bienvenido de Miguel Arahal, màrtir (1936); Aleksy Sobaszek, prevere màrtir (1942).
- Sants no inclosos al Martirologi: Lluci de Barcelona, bisbe llegendari del segle I, inexistent; Almedha de Gal·les, princesa i eremita (s. VI); Gualteri de Guimarães, franciscà.
- Beats no inclosos al Martirologi: Haziga de Scheyern, comtessa (1103).
Església Copta[modifica | modifica el codi]
- 25 Abib: Tecla d'Icònium, màrtir (s. I); Mercuri de Cesarea (Filòpatre), màrtir (251); Abakaragó de Batanoun, monjo i màrtir; Antoni de Beba, màrtir a Pelusium; Blamó de Kena, eremita (316); Domeci de Quros-Gebirge (Domadios El-Soriany), eremita i màrtir (363); Isaac de Schema, màrtir; Hilària de Bamaliana, màrtir; Tecla i Mugui de Krakas, màrtirs.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica | modifica el codi]
- Se celebren els corresponents al 14 d'agost del calendari gregorià
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica | modifica el codi]
Corresponen als sants del 19 de juliol del calendari julià.
- Sants: Macrina la Jove, germana de Basili el Gran (ca. 380); Dió d'Antioquia, abat (430); Antoni de Valaam, abat; Gregori el Jove Confessor, bisbe; Teodor d'Edessa, bisbe (848); Romà Olegòvitx, príncep de Riazan (1270); Paisi de les Coves de Kíev (s. XIV); Stefan Lazarević, rei de Sèrbia (1427) i Militsa, la seva mare (1405); Metròfanes de Voronezh (1703); Demetri de Rostov, metropolità (1709); Ticó de Zadonsk, bisbe de Voronezh (1783); Eugenia Lazarević; Ivan de Sora (1903); Miquel el Sabaïta, monjo; Viktor de Glazov, bisbe màrtir (1934).
- Església Ortodoxa Grega
- Diocles de Paradís, abat
Esglésies luteranes[modifica | modifica el codi]
- Gustav Werner, teòleg (1887)
Notes[modifica | modifica el codi]
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 d'agost. |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 d'agost |
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa «Conflictes populars a Mallorca a la fi del segle XIV». Estudis Baleàrics, n.84/85, febrer/setembre 2006, p.93 [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ «Piulada a twitter de @jaumeclotet» (en català). Jaume Clotet, 01-08-2016. [Consulta: 3 agost 2016].
- ↑ Tucker, Spencer. World War I. ABC Clio, 2005, p. Volum 1 (A-D) p.563. ISBN 1851094202.
- ↑ de los Ríos, Fernando. Obras completas: Libros (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p. vol.1, p.xxvii. ISBN 847658511X.
- ↑ «The Philatelic and Numismatic Office» (en anglès). Estat del Vaticà. [Consulta: 22 maig 2012].
- ↑ Gioia, Ted. The Jazz Standards: A Guide to the Repertoire (en anglès). Oxford University Press, 2012, p.186. ISBN 019976915X.
- ↑ Borodziej, Włodzimierz. The Warsaw Uprising Of 1944 (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 2006, p.74-75. ISBN 0299207307.
- ↑ «L'acumulació de greixos prop d'una xemeneia va ser la causa del foc al supermercat del Paraguai». 324, 11-08-2004. [Consulta: 26 maig 2012].
- ↑ «Kalender - 1. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.