1842
1842 |
|
---|---|
Ans : 1839 1840 1841 1842 1843 1844 1845 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1842 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
Africa[modificar | modificar la font]
Etiopia[modificar | modificar la font]
Perseguida dei trèbols intèrns liats a l'afondrament dau poder imperiau en 1768-1769. Après un decenni de patz relativa entre lei grands senhors etiopians, acomençament d'un conflicte entre lo ras Wube Haile Maryam de Tigre e lo ras Ali II de facto cap de l'Estat dempuei lo començament deis annadas 1830. Aprofichant lo sostèn de la Glèisa, Wube Haile Maryam se dirigiguèt vèrs lo sud amb una armada ben equipada. La batalha decisiva se debanèt lo 7 de febrier a Debre Tabor. Gràcias a la generalizacion deis armas de fuòc dins sei rengs, lei fòrças de Tigre ganhèron la batalha mai Wube Haile Maryam foguèt capturat per suspresa per un destacament oròmo. Ansin, Ali II poguèt transformar sa desfacha en victòria. Pasmens, en causa de sei pèrdas, sa posicion foguèt afeblida.
America[modificar | modificar la font]
Estats Units d'America[modificar | modificar la font]
Presa de decision de la Cort suprèma de Massachusetts importanta per la legalizacion dei sindicats de trabalhaires sus lo territòri estatsunidenc. D'efèct, lo tribunau refusèt per lo premier còp de considerar una organizacion professionala coma una « conspiracion » [1]. Regardant la lucha còntra l'esclavatge, una decision de la Cort suprèma federala foguèt pereu una autre victòria importanta per lo camp progressista ambé la fin de l'obligacion per leis estats federaus d'ajudar a la captura deis esclaus escapats presents sus son territòri[2]. Aquò aguèt per consequéncia de melhorar un pauc lei possibilitats de fugida deis esclaus evasits vèrs lo nòrd e subretot Canadà (onte l'esclavatge èra enebit dempuei 1833). En revènge, foguèt un motiu de maucontentament suplementari per la populacion sudista.
Asia[modificar | modificar la font]
Japon[modificar | modificar la font]
Acomençmanet dei reformas Tenpo destinadas a melhorar la situacion economica (introduccion d'una moneda novèla, interdiccion d'immigrar a Edo, modificacion dau pretz de certanei productes... etc.). D'autra part, foguèt decidida l'abrogacion de l'edicte per rebutar lei naviris estrangiers. Pasmens, a tèrme cort, aquò cambièt ren a la politica isolacionista de Japon (au contrari, l'estudi dau neerlandés foguèt brèvament enebida).
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Armament[modificar | modificar la font]
Invencion dau fren de boca per l'oficièr francés Antoine Treuille de Beaulieu (1809-1885). Permet d'aumentar la poissança d'una pèça d'artilhariá e de demenir sa gausidura. Pasmens, en causa dei limits dei canons dau sègle XIX, foguèt gaire utilizat fins a la Premiera Guèrra Mondiala.
Fisica[modificar | modificar la font]
Julius Robert von Mayer (1814-1878) publiquèt dins Annalen der Chemie und Pharmacie lo resultat de divèrsei recèrcas regardant la termodinamica naissenta, especialament una formulacion dau principi de l'equivaléncia trabalh-calor. Pasmens, son òbra demorèt ignorada fins a sa mòrt.
Medecina[modificar | modificar la font]
Premiera anestesia generala realizada gràcias ai proprietats anestesicas de l'etèr gasós per lo mètge estatsunidenc Crawford Long (1815-1878). Aquela tecnica se generalizèt a cha pauc a partir de 1846.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 11 de febrièr - Erik Gustaf Boström, primièr ministre de Suècia (m. 1907)
- 18 de març - Stéphane Mallarmé, poèta francés (m. 1898)
- 11 de març - Leandro N. Alem, òme politic argentin (m. 1896)
- 18 d'abril - Antero de Quental, poèta portugués (m. 1891)
- 24 de junh - Ambrose Bierce, escrivan american (m. c. 1913)
- 25 de junh - Eloy Alfaro Delgado Gabriel, president d'Eqüator (m. 1912)
- 21 de setembre - Sultan Abdul Hamid II de l'Empèri Otoman (m. 1918)
- 12 de novembre - John William Strutt Rayleigh, fisician anglés, Prèmi Nobel (m. 1919)
- 15 de novembre - Antòni Ros, felibre de Montpelhièr (m. 1915)
- Henry Louis Champy, personalitat de la Comuna de París (1871) (m. 1902)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 7 de març - Eusebio Bardají Azara, primièr ministre d'Espanha (n. 1776)
- 23 de març - Stendhal, escrivan francés (n. 1783)
- 30 de març - Elisabeth Vigée Le Brun, pintora francesa (n. 1755)
- 8 de mai - Jules Dumont d'Urville, explorator francés (n. 1790)
- 23 de mai - José de Espronceda, escrivan espanhòl (n. 1808)
- 24 d'octobre - Bernardo O'Higgins, cap d'Estat chilen (n. 1778)