1959
De Viquipèdia
Anys: | 1956 1957 1958 - 1959 - 1960 1961 1962 |
Dècades: | 1920 1930 1940 - 1950 - 1960 1970 1980 |
Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1959 |
Calendari gregorià | 1959 MCMLIX |
Ab urbe condita | 2712 |
Calendari armeni | 1408 |
Calendari xinès | 4655 – 4656 |
Calendari hebreu | 5719 – 5720 |
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
2014 – 2015 1881 – 1882 5060 – 5061 |
Calendari persa | 1337 – 1338 |
Calendari islàmic | 1379 – 1380 |
Calendari rúnic | 2209 |
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 29 de setembre, Baix Camp: s'hi esdevé l'aiguat de Sant Miquel.[1]
- Es funda l'Escola Costa i Llobera.
- Resta del món
- 6 de gener, l'Havana, Cuba: triomfa la Revolució Cubana amb l'entrada a la ciutat de les tropes de Fidel Castro.
- 25 de gener, Basílica de Sant Pau Extramurs, Roma: El Papa Joan XXIII anuncia que convoca el XXI Concili ecumènic conegut com a Concili del Vaticà II.
- 3 de febrer: Accident d'avió a Iowa on moren Buddy Holly, Ritchie Valens, The Big Bopper i el pilot Roger Peterson en l'anomenat El dia que la música va morir.[2]
- 8 de gener, França: elegeixen Charles de Gaulle president de la cinquena República.
- 10 de març, Tibet: després de 10 anys d'ocupació xinesa hi comença una revolta que costarà la vida a centenars de milers de ciutadans i que portarà a l'exili el dalai-lama Tenzin Gyatso.
- 9 de juny, Estats Units: hi amaren el submarí George Washington, el primer submarí amb míssils balístics.
- 16 de setembre: Charles de Gaulle proposa formalment l'autodeterminació d'Algèria.[3]
- 1 de desembre, Washington D.C., Estats Units: dotze estats hi signen el Tractat Antàrtic, per tal de gestionar l'ocupació de l'Antàrtida.
- S'estrena Els estranguladors de Bombai.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 5 de febrer, Alcoi: Francisco González Sarrià, conegut simplement com a Francisco, cantant valencià.
- 6 de març, Alcoi: Francisco José Carrasco Hidalgo, conegut com a Lobo Carrasco, jugador de futbol valencià.
- 6 de maig, Monforte de Lemos, Galícia: Julia Otero, comunicadora catalana.
- 25 de juliol, Tavernes de la Valldigna, la Safor: César Ferrando Jiménez, futbolista i entrenador de futbol valencià.
- 12 de novembre, Reus, Baix Camp: Ernest Benach i Pascual, polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya, 2003-2010).
- 16 de novembre, València: Manuel Mata Gómez, polític i advocat valencià.
- 13 de desembre, Moià, el Bages: Marcel·lí Antúnez Roca, artista català.
- 30 de desembre, La Vall d'Uixó: Josep Lluís Abad i Bueno, poeta.
- Resta del món
- 9 de gener, Quiché, Guatemala: Rigoberta Menchú, activista guatemalenca, Premi Nobel de la Pau de 1992.
- 9 de març, Higashimatsuyama (Japó): Takaaki Kajita, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2015.
- 16 d'abril, La Habana, Cuba: Emilio Aragón Álvarez àlies Milikito, actor, humorista, pallasso, productor audiovisual i President de la cadena de televisió La Sexta.
- 27 d'abril, Palo Alto, Califòrnia (EUA): Andrew Fire, patòleg i genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2006.
- 10 de juny, Reggiolo, Itàlia: Carlo Ancelotti, futbolista i entrenador italià.
- 12 de juny, Saragossa: Juan Antonio San Epifanio, àlies Epi, jugador de bàsquet espanyol.
- 25 de juny, Junee, Nova Gal·les del Sud, Austràlia: Bobbie Vaile, astrofísica i professora de física australiana
- 3 d'agost, Toyama, Honshu (Japó): Koichi Tanaka, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2002.
- 22 de setembre, Champaign-Urbana, Illinois (EUA): Saul Perlmutter, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2011.
- 9 d'octubre, Sotxi: Borís Nemtsov, polític liberal rus.
- 17 d'octubre, Melilla, Espanya: Mustafa Aberchán, polític de Melilla.
- 26 d'octubre, Orinoca, Bolívia: Evo Morales, president de Bolívia.
- 15 de desembre, Vicente Noble, Barahona, República Dominicana: Lucrecia Pérez, immigrant dominicana a Madrid, víctima de racisme i xenofòbia, el primer cas reconegut com a tal a Espanya (m. 1992).[4]
- 29 de novembre, Rijeka, Croàcia: Mauro Ravnić Trevisan, futbolista croat.
- 1 de desembre: Neil Gershenfeld, professor estatunidenc i estudiós vinculat a la computació quàntica i la nanotecnologia.
- Seül, Corea del Sud: Byung-Chul Han, filòsof.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 17 de gener, Barcelona: Joan Amades i Gelat, destacat folklorista català.
- 29 d'abril, Sierra de Valdemecas, Conca: Joaquim Blume i Carreras, gimnasta català.
- 7 de juliol, el Port de Pollença, Mallorca: Hermen Anglada i Camarasa, pintor català.
- 9 de juliol, Sabadell: Ramon Bassols i Genís, metge i fundador dels Amics de Núria.
- 12 de juliol, Barcelona: Carles Riba i Bracons, escriptor i humanista català.
- Resta del món
- 3 de març, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Louis Francis Cristillo, conegut com a Lou Costello, actor de cinema estatunidenc (n. 1906).
- 26 de març, La Jolla, Califòrnia, els EUA: Raymond Chandler, escriptor nord-americà (n. 1888).
- 9 d'abril, Phoenix (Arizona): Frank Lloyd Wright, arquitecte estatunidenc.
- 5 de maig, Buenos Aires, Argentina: Carlos Saavedra Lamas, Premi Nobel de la Pau en l'any 1936, pel seu paper mediador en la Guerra del Chaco, entre Paraguai i Bolívia, com a president de la Societat de Nacions (n. 1878).
- 9 de juny, Göttingen, Alemanya: Adolf Otto Reinhold Windaus, metge i químic. Premi Nobel de Química de 1928 (n. 1876).
- 23 de juny, París, França: Boris Vian, músic i escriptor francès.
- 26 de juliol: Itō Einosuke, escriptor japonès.
- 9 de novembre, Carmel Valley Village, Califòrnia: Frederick Preston Search, director d'orquestra, compositor i violoncel·lista nord-americà.
- 25 de novembre, París, França: Gérard Philipe, actor francès (n. 1922).
- Donald Roebling, inventor i filantrop nord-americà.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Chubascos tormentosos en el litoral mediterráneo y otros muchos puntos del país» (en castellà). La Vanguardia, 30-09-1959. [Consulta: 6 abril 2014].
- ↑ Jennifer Jordan. «The Day the Music Died». Articles Tree, 11-04-2007.
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2016. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ Ibarra, Esteban. Los crímenes del odio (en castellà). Temas de Hoy, 2003, p. 114. ISBN 84-8460-311-3.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1959 |