1930
|
1930 |
|
|---|---|
| Ans : 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
|
Aquesta pagina concernís l'an 1930 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
- 4 de genièr - Aprovada en la Cambra dels Deputats la construccion de la Linha Maginot
Euròpa[modificar | modificar la font]
- 30 de junh - Evacuacion complèta d'Alemanha per las tropas aliadas.
Union Sovietica[modificar | modificar la font]
Lassat de la lentor dau procès de collectivizacion de l'agricultura, Stalin ordonèt son acceleracion. Prenguèt tanben de mesuras per rompre l'oposicion dei païsans rics (kolaks) que foguèron massivament arrestats e desportats après lo vòte d'una decision dau Comitat Centrau d'eliminar aquela « classa » sociala. Aquò entraïnèt una reaccion viva dei païsans que destruguèron lei recòltas, lo materiau e tuèron lei tropèus. En fàcia d'aquela resisténcia, Stalin deguèt marcar una pausa de març a junh avans d'engatjar de mejans pus importants a partir de julhet. En despiech de quauquei concessions (mantenement d'un jardin privat ambé la polalha e una partida dei tropèu), de milions de païsans foguèron desportats e la produccion foguèt totalament desorganizada entraïnant de faminas fòrça grèvas en 1931-1932. Dins lo corrent de l'annada, acomencèron tanben de purgas novèlas (que demorèron limitadas fins a 1934).
Mond[modificar | modificar la font]
- 6 de setembre, Argentina - Lo president Hipólito Yrigoyen es depausat per un movement militar.
- 24 d'octobre, Brasil - Lo president Washington Luís es depausat per un movement comandat per Getúlio Vargas.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
- Descobèrta de Pluton, una planeta nana, per Clyde Tombaugh.
Climatologia[modificar | modificar la font]
Publicacion dau mecanisme de formacion de l'ozòn estratosferic per l'astronòm britanic Sydney Chapman (1888-1970). Aquò permetèt d'explicar la preséncia d'aqueu jaç gràcias a l'accion dau raionament ultraviolet dau Soleu sus lei moleculas de dioxigèn de l'estratosfera (→ 1985).
Energia[modificar | modificar la font]
Depaus dau premier brevet depintant lo foncionament d'un motor de reaccion per l'engenhaire britanic Frank Whittle (1907-1996).
Fisica[modificar | modificar la font]
Premiera evocacion de l'existéncia d'una particula neutra e de massa nulla — que foguèt dich neutrino en 1933 — per lo fisician Wolfgang Pauli (1900-1958).
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 23 de genièr - Derek Walcott, escrivan de las Índias Occidentalas. Prèmi Nobel de Literatura
- 30 de genièr - Gene Hackman, actor american
- 10 de febrièr - Robert Wagner, actor american
- 28 de febrièr - Leon Neil Cooper, fisician american, Prèmi Nobel
- 2 de març - Tom Wolfe, escrivan american
- 15 de març - Zhores Ivanovich Alferov, fisician rus, Prèmi Nobel
- 19 de març - Ornette Coleman, musician de jazz american
- 24 de març - David Dacko, primièr president de la Còsta d'Evòri (m. 2003)
- 24 de març - Steve McQueen, actor e director de cinèma american (m. 1980)
- 28 de març - Jerome Isaac Friedman, fisician american, Prèmi Nobel
- 3 d'abril - Helmut Kohl, cancelièr d'Alemanha
- 15 d'abril - Vigdís Finnbogadóttir, presidenta d'Islàndia
- 16 d'abril - Herbie Mann, musician american (m. 2003)
- 19 d'abril - Dick Sargent, actor american (m. 1994)
- 24 d'abril - José Sarney, èx-president de Brasil
- 21 de mai - Malcolm Fraser, primièr ministre d'Austràlia
- 31 de mai - Clint Eastwood, actor e director de cinèma american
- 8 de junh - Robert Aumann, matematician alemand, Prèmi Nobel
- 28 de junh - Itamar Franco, èx-president de Brasil
- 3 d'agost - Pepita Caubet Delseny, escrivana aranesa (m. 2007)
- 16 de mai - Betty Carter, cantaira americana (m. 1998)
- 9 de junh – Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalonha
- 2 de julhet - Carlos Saúl Menem, president d'Argentina
- 28 de julhet - Jean Roba, escrivan bèlga (m. 2006)
- 1 d'agost - Pierre Bourdieu, sociològ francés
- 5 d'agost - Neil Armstrong, astronauta american
- 25 d'agost - Sean Connery, actor escocés
- 7 de setembre - Rei Baudoïn de Belgica (m. 1993)
- 22 de setembre - Antonio Saura, artista espanhòl (m. 1998)
- 23 de setembre - Ray Charles, cantaire e musician american (m. 2004)
- 5 d'octobre - Reinhard Selten, economista alemand, Prèmi Nobel
- 6 d'octobre - Hafez al-Assad, president de Siria (m. 2000)
- 10 d'octobre - Yves Chauvin, quimista francés, Prèmi Nobel
- 10 d'octobre - Harold Pinter, autor de teatre anglés, Prèmi Nobel
- 2 de decembre - Gary Becker, economista american, Prèmi Nobel
- 6 de decembre - Daniel Lisulo, primièr ministre de Zambia (m. 2000)
- 11 de decembre - Chus Lampreave, actritz espanhòla
- 21 de decembre - Kalevi Sorsa, primièr ministre de Finlàndia (m. 2004)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 14 de febrièr - Thomas MacKenzie, primièr ministre de Nòva Zelanda (n. 1854)
- 2 de març - D. H. Lawrence, escrivan britanic (n. 1885
- 8 de març - William Taft, president dels Estats Units (n. 1857)
- 19 de març - Arthur James Balfour, primièr ministre del Reialme Unit (n. 1848)
- 14 d'abril - Vladimir Maiakovskii, escrivan rus (n. 1893)
- 13 de mai - Fridtjof Nansen, explorator norvegian, Prèmi Nobel de la Patz (n. 1861)
- 7 de julhet - Arthur Conan Doyle, escrivan britanic (n. 1859)
- 8 de julhet - Joseph Ward, primièr ministre de Nòva Zelanda (n. 1861)
- 28 de julhet - Allvar Gullstrand, oftalmològ suedés, Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina (n.1862)
- 13 de decembre - Fritz Pregl, quimista austrian, Prèmi Nobel (n. 1869)
Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]
- Prèmi Nobel de Fisica : Chandrasekhara Venkata Raman
- Prèmi Nobel de Quimia : Hans Fischer
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Karl Landsteiner
- Prèmi Nobel de Literatura : Sinclair Lewis
- Prèmi Nobel de la Patz : Lars Olof Nathan Söderblom
