1922
1922 |
|
---|---|
Ans : 1919 1920 1921 1922 1923 1924 1925 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1922 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
- Benito Mussolini que vad dictator (duce) d'Itàlia
Union Sovietica[modificar | modificar la font]
Contuniant sei reformas economicas inspiradas per lei principis de la NEP, lo govèrn adoptèt dins lo corrent de mai un Còde agrari permetent de trobar un compromés ambé lei païsans. Totei lei tenements èran oficialament nacionalizats mai lei païsans avián lo drech de'n contuniar l'esplecha ò de la transmetre en eiretatge coma un ben privat. Criticats coma una desfacha novèla de la Revolucion, aquelei mesuras permetèron de redreiçar rapidament la produccion agricòla e renforcèron lo prestigi de Lenine ja afeblit per la malautiá. Puei, dins lo corrent de l'annada, la NEP foguèt estenduda a l'industria onte la restauracion de la produccion foguèt mens rapida. Dins totei lei cas, aquelei mesuras de retorn parciau vèrs lo capitalisme empachèron la perseguida de la socializacion dau país ambé la creacion de tenements collectius (kolkhores) e estatics (sovkhozes) ò de la planificacion (Gosplan).
Regardant leis afaires estrangiers, signatura dau tractat de Rapallo amb Alemanha que permetèt ai dos país de contornejar certanei restriccions impausats per lo tractat de Versalhas.
A la fin de l'annada, lo govèrn proclamèt oficialament la formacion de l'Union Sovietica ambé la reünion de Russia, de Bielorussia, d'Ucraïna e de Transcaucàsia. Cada republica aviá la sieuna constitucion e de drechs egaus. En particular, podiá faire secession (drech utilizat en 1991 pendent l'afondrament de l'URSS).
Mond[modificar | modificar la font]
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Arqueologia[modificar | modificar la font]
Començament de cavaments menats per Leonard Woolley dins lei vestigis de la ciutat d'Ur.
Quimia[modificar | modificar la font]
Premiera descripcion de l'estructura dei polimèrs a l'origina dei matèrias plasticas per lo quimista alemand Hermann Staudinger (1881-1965). Aquò li permetèt de recebre lo Prèmi Nobel de Quimia 1953.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 7 de genièr - Jean-Pierre Rampal, musician francés (m. 2000)
- 9 de genièr - Har Gobind Khorana, bioquimista indian, Prèmi Nobel (m. 2011)
- 9 de genièr - Ahmed Sékou Touré, president de Guinèa (m. 1984)
- 17 de genièr - Luis Echeverría Álvarez, president de Mexic
- 22 de genièr - Leonel Brizola, òme politic brasilièr (m. 1996)
- 28 de genièr - Robert W. Holley, bioquimista american, Prèmi Nobel (m. 1993)
- 10 de febrièr - Árpád Göncz, president d'Ongria
- 12 de febrièr - Tun Hussein Onn, primièr ministre di Malàisia (m. 1990)
- 1 de març - Yitzhak Rabin, primièr ministre d'Israèl (m. 1995)
- 5 de març - Pier Paolo Pasolini, realizator italian (m. 1975)
- 11 de març - Tun Abdul Razak, primièr ministre de Malàisia (m. 1976)
- 12 de març - Jack Kerouac, escrivan american (m. 1969)
- 7 d'abril - Mongo Santamaría, musician cuban (m. 2003)
- 13 d'abril - Julius Nyerere, primièr president de Tanzania (m. 1999)
- 21 d'abril - Alistair MacLean, escrivan escocés (m. 1987)
- 22 d'abril - Charles Mingus, musician de jazz american (m. 1979)
- 14 de mai - Franjo Tuđman, president croata (m. 1999)
- 10 de junh - Judy Garland, actritz e cantaira americana (m. 1969)
- 19 de junh - Aage Niels Bohr, fisician danés, Prèmi Nobel (m. 2009)
- 13 de julhet - Anker Jørgensen, primièr ministre de Danemarc
- 15 de julhet - Leon Max Lederman, fisician american, Prèmi Nobel
- 19 de julhet - Tuanku Jaafar ibni Almarhum Tuanku Abdul Rahman, rei de Malàisia (m. 2008)
- 22 de julhet - Pierre Thibaud, trompetista occitan (m. 2004)
- 23 de julhet - Ferran Delèris, escrivan roergàs d'expression occitana e francesa (m. 2009)
- 27 d'agost - Sosuke Uno, primièr ministre de Japon (m. 1998)
- 1 de setembre - Vittorio Gassman, actor e realizator italian (m. 2000)
- 4 de setembre - Per Olof Sundman, escrivan suedés (m. 1992)
- 9 de setembre - Hans Georg Dehmelt,fisician alemand, Prèmi Nobel
- 17 de setembre - Agostinho Neto, president d'Angola (m. 1979)
- 22 de setembre - Chen Ning Yang, fisician chinés, Prèmi Nobel
- 25 de setembre - Hammer DeRoburt, president de Nauru (m. 1992)
- 31 d'octobre - Norodom Sihanouk, rejulo di Kambodja (m. 2012)
- 8 de novembre - Aldemir Martins, pintor brasilièr (m. 2006)
- 14 de novembre - Boutros Boutros-Ghali, secretari-general de las Nacions Unidas
- 16 de novembre - José Saramago, escrivan portutués, Prèmi Nobel (m. 2010)
- 17 de novembre - Stanley Cohen, neurològ american, Prèmi Nobel
- 23 de novembre - Joan Fuster, escrivan valencian (m. 1992)
- 25 de novembre - Gloria Lasso, cantaira espanhòla (m. 2005)
- 14 de decembre - Nikolai Genadiyevich Basov, fisician sovietic, Prèmi Nobel (m. 2001)
- 24 de decembre - Ava Gardner, actritz americana (m. 1990)
- 25 de decembre - Félix Loustau, jogaire de fotbòl argentin (m. 2003)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 5 de genièr - Ernest Shackleton, explorator irlandés/britanic (n. 1874)
- 10 de genièr - Shigenobu Okuma, primièr ministre de Japon (n. 1838)
- 22 de genièr - Papa Beneset XV (n. 1854)
- 10 d'abril - Jiří František Chaloupecký, escrivan chèc (n. 1890)
- 28 d'abril - Paul Deschanel, president de la França (n. 1855)
- 18 de mai - Charles Louis Alphonse Laveran, mètge francés, Prèmi Nobel (n. 1845)
- 2 d'agost - Alexander Graham Bell, scientific e inventor escocés (n. 1847)
- 21 d'agost - Jørgen Løvland, primièr ministre de Norvègia (n. 1848)
- 18 de novembre - Marcel Proust, escrivan francés (n. 1871)
- 16 de decembre - Gabriel Narutowicz, president de Polonha (n. 1865)