1940
Avenimeent[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
13 08 - La Baule (la Bretagna): la Gestapo la detegn ol president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys.
15 10 - Barcelona: daspus d'ü züdisse militar sensa garansie prossessale, i fösila Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, al castell de Montjuïc.
05 03 - la Üniun Soviétega: di mémbar del politbüró i signa un órden par l'omicidi de 40.000 Polonées (massacru de Katyn).
20 12 - i Staa Ünii: Franklin D. Roosevelt al töö possessiun par la terza völta de la càrega de presideent.
Nassimeent[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
18 de febraar: Fabrizio De André (moort in del 1999)
13 10 - Sabadell (el Vallès Occidental): Ramon Barnils, periodista Catalan (m. 2001).
01 04 - Njieri (Kenya): Wangari Maathai, ativista polítega e ecologista Kenyana, Premi Nobel de la Paas del 2004.
07 07 - Liverpool (West Derby, Anglatera): Richard Starkey, cognossüü coma Ringo Starr, müsich de rock Anglées, bateria de The Beatles.
11 09 - Newark (Nova Jersey, SÜA): Brian de Palma, diretuur de cínema Noort-american.
27 11 - San Francisco (Califòrnia, SÜA): Lee Jun Fan cognossüü coma Bruce Lee, atuur de cínema e espèert in aart marziaal Noort-american d'urígen Cinésa (Kowloon, Hong Kong) (m. 1973).
Necrulogi[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
05 03 - Hong Kongh (la Cina): Cai Yuanpei, pedagogh e inteletüaal Cinées (n. 1868).
21 12 - Hollywood (Califòrnia, SÜA): Francis Scott Key Fizgerald, scrituur Noort-american (n. 1896).
03 11 - Montauban, Francja: Manuel Azaña Díaz, Presideent del governameent Spagnöö (1931-1933) e (1936-1936), primm presideent de la II Repüblica Spagnöla (1936-1939) (n. Alcalá de Henares, Spagna 1880).
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.
