Enees
| Matèries sobre la mitologia romana | ||
|---|---|---|
| Déus importants: | ||
| Història llegendària: | ||
|
||
| Religió romana | ||
Enees —o Eneas—[1] (en llatí, ÆNEAS Aeneas i en grec, Αινείας Aineías), és un heroi de la mitologia romana basat en l'heroi de l'Odissea descrit per Homer. La seva mare fou la deessa de l'amor Afrodita (anomenada Venus pels romans) i el seu pare, el mortal Anquises, un príncep troià i rei de Dardània. Amb el temps es va convertir en el més valerós dels herois troians, després d'Hèctor, va fundar Lavínium i seria considerat un ancestre de Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
Enees va ser criat per uns pastors en la muntanya fins que complerts els cinc anys, el seu pare Anquises el va dur a la ciutat a casa del seu cunyat Alcàtous perquè aquest l'eduqués.
Poc abans de la Guerra de Troia va succeir el seu pare, ja vell i malalt, al tron de Dardània. Aleshores es casà amb la princesa troiana Creüsa, amb la qual va tenir un fill, Ascani o Iulus, i degut al tracte fred que tenia amb el seu sogre Príam, rei de Troia, va mantenir-se neutral durant els primers anys de guerra. Durant el setge de Troia, Aquil·les va saquejar Dardània, aleshores Enees i la seva família es van refugiar a Troia.
En els combats que van tenir lloc durant la guerra de Troia, es va veure auxiliat i afavorit en diverses ocasions per alguns déus, segons conta la narració d'Homer. Quan es va entrar el Cavall de Troia a la ciutat, Enees va marxar amb els seus homes, malfiant-se del cavall de fusta. Les aventures i successos posteriors les va plasmar el poeta romà Virgili, poeta oficial d'August, en l'Eneida.
Creüsa va morir durant la destrucció de Troia, però Afrodita li va dir al seu fill que fugís de la ciutat, que no morís com un bon troià perquè per a ell se li havia reservat un altre futur. Enees va marxar amb el seu pare Anquises, el seu fill Ascani i un grup de troians a Macedònia, d'allí a Sicília (en ambdós llocs van sorgir aventures) fins a arribar a Laurentum, a la costa del Laci, a la península Itàlica. Després va remuntar el riu Àlbula (que més tard seria anomenat Tíber) i va arribar fins a un poblat anomenat Pal·lantèum que estava emplaçat en el lloc que amb el temps seria conegut com el Palatí. La regió era governada per Llatí, el rei dels llatins.
Enees va fer una aliança amb aquest rei i a més es va casar amb Lavínia, la seva filla; en el seu honor va fundar la ciutat de Lavínium. Enees i Lavínia van tenir un fill al qual van anomenar Silvi i que succeiria al seu germanastre Ascani (fill d'Enees i Creüsa) com a rei d'Alba Longa.
Turn era rei dels rútuls i havia estat pretendent de Lavínia. Enrabiat, va declarar la guerra a Enees i Llatí. Turn va ser derrotat i per això va buscar l'aliança del rei dels etruscs anomenat Miceni el qual no veia amb bons ulls el creixent poder de la lliga llatina.
En la versió de Virgili, Enees mata Turn i amb aquest episodi acaba la narració. Afegits i versions posteriors conten que en el primer combat va morir Enees, que va ser enterrat a la vora del riu Numici i des d'aleshores va rebre culte sota el nom de Júpiter Indiges.
Notes[modifica | modifica el codi]
- ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. p. 80
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enees  |
- El bosque originario. Autor: Jon Juaristi. Taurus. Grupo Santillana de Ediciones S.A., 2000.
- El primer hombre de Roma. Autora: Colleen McCullough. Editorial Planeta S.A., 2001
- Diccionario de mitología griega y romana. Autor: Pierre Grimal, profesor de la Sorbona. Ediciones Paidós Ibérica, S.A. 1986
|
