Nàhuatl

Nàhuatl
Nāhuatl

Altres denominacions	Mācēhuallahtōlli (paraula indígena), totlahtōl (la nostra paraula), Mēxihcātlahtōlil (paraula mexicana) o Melāuhtlāhtol (paraula veritable)
Parlants
1,5 milions principalment a centre i sud de Mèxic, principalment als estats de Puebla, Guerrero, Hidalgo, Veracruz, Oaxaca i l'Estat de Mèxic. També a Guatemala, El Salvador, Hondures i Nicaragua.
Nadius	1.740.000
Parlat a	Mèxic i Amèrica Central
Oficial a	a Mèxic té reconeixement com a llengua nacional
Regulat per	Secretaría de Educación Pública de México
Característiques
Família lingüística	Yuto-Nahua   Yuto-Nahua del Sud    Asteca     Nàhuatl
Codis
ISO 639-2	nah
Codi SIL	nci

El nàhuatl és una llengua indígena de Mèxic. És parlada per l'1,5% de la població d'aquest país, és a dir, un milió i mig de persones, la majoria bilingües, ja que l'educació pública primària a Mèxic és bilingüe a les comunitats indígenes. A Mèxic el nàhuatl (en totes les seves variants) té reconeixement sota la llei com a "llengua nacional", amb la "mateixa validesa" que el castellà. A més del nàhuatl, altres 61 llengües indígenes gaudeixen del reconeixement.

Cal esmentar, però, que el nàhuatl està dividit en 28 variants o dialectes (cadascun amb un codi ISO/DIS 639-3 o SIL diferenciat, encara que agrupats dintre del codi ISO 639-2 nah), alguns dels quals són mútuament inintel·ligibles. El dialecte amb major nombre de parlants, és el nàhuatl de la serralada de Puebla (SIL=azz). Algunes variants de la pronunciació del nom de la llengua són: nahuan, nahual i nàhuatl.

Era la llengua parlada pel poble anomenat asteca, que volia dir "els que vénen d'Aztlán" ("Lloc entre garses", indret originari del poble) o mexica. Asteca designa l'imperi creat pels mexiques de Tenochtitlán. Però ells s'anomenaven mexica, colhua mexica o tenochca.

Divisió dialectal

Estats amb població que parla nàhuatl.

La llengua nàhuatl és parlada als estats de Jalisco, Michoacán, Morelos, Guerrero, Hidalgo, Puebla, Tlaxcala, San Luís Potosí i Veracruz. Es divideix en els següents dialectes:

• Central, als estats de Tlaxcala i Puebla, 63.000 parlants el 1986.
• Coatepec, a l'estat de Mèxic, 3.500 parlants el 1977.
• Durango, als municipis de San Pedro de la Jicoras i San Buenaventura (Durango); 800 parlants el 1983.
• Guerrero, al riu Balsas (Guerrero); uns 300.000 parlants el 1991.
• Huasteca Est, centrat a Huautla (Hidalgo) i també a Puebla i Veracruz, en 1.500 llogarrets. Uns 410.000 parlants el 1991.
• Huasteca Oest, centrat a Tamazunchale (San Luís Potosí) i a Hidalgo, en uns 1.500 llogarrets. Uns 400.000 parlants el 1991.
• Istme, als municipis de Mecapayan i Pajapan, al S. de Veracruz. Hi ha 50.000 parlants, d'ells 30.000 a Mecapayan i 20.000 a Pajapan.
• Michoacán, a la costa de Michoacán al voltant de Pómaro. Entre 1.700 i 1.800 parlants el 1982.
• Morelos, a Morelos llevat Tetelcingo. Uns 80-90.000 parlants el 1982.
• Puebla Nord, a Naupan (N. Puebla). Entre 55.000 i 60.000 parlants el 1982.
• Ometepec, al Sud de Guerrero.Entre 1.500 i 2.000 parlants.
• Orizaba, a l'àrea d'Orizaba (Veracruz). Uns 120.000 parlants el 1991.
• Sierra de Puebla, al NE de Puebla. Uns 125.000 parlants el 1983.
• Puebla Sud-est, a les àrees de Chilac i San Sebastián Zinacatepec (Puebla SE). Uns 130.000 parlants el 1991.
• Tabasco, a les viles de Cupilco iTecominoacan (Tabasco). Només uns pocs parlants el 1977.
• Tetelcingo, a la vila d'aquest nom, Morelos. Uns 3.000 parlants el 1983

Història

Còdex florentí. Text nàhuatl amb caràcters romans (segle XVI). Treball de Bernardino de Sahagún.

Nàhuatl (nāhuatl, en aquesta llengua) prové del mot nāhuatlahtōlli que en català vol dir "la parla clara". El nàhuatl va ser la "lingua franca" de l'àrea coneguda com a Mesoamèrica que abastava la meitat de Mèxic i gairebé tota Amèrica Central des del segle VII fins a l'arribada dels espanyols en el segle XVI. Va ser la llengua que parlaven els asteques, i per això, és coneguda erròniament com la llengua asteca; també és coneguda com la llengua meixica, un altre nom per als asteques.

Abans de l'arribada dels espanyols, l'escriptura nahua o escriptura mexica era pictogràfica amb trets fonètics tipus rebus. Encara que molts escrits es van destruir durant la conquesta, es conserven escrits poètics de Nezahualcoyotl com el Nicān Mopōhua. Després de la conquesta, es va crear un sistema d'escriptura utilitzant l'alfabet llatí i bastat en el castellà antic del segle XVI. Per això, moltes paraules d'origen nahua, especialment els topònims, conserven l'ortografia clàssica, encara que la pronunciació ha evolucionat en castellà. Un clar exemple és el nom de Mèxic en castellà México: originalment, la x, representava el so fricatiu postalveolar /ʃ/ (com en català "peix").

El franciscà Juan de Zumárraga, primer bisbe de Tenochtitlán, va introduir la impremta en Nova Espanya. Aquest fet va permetre la publicació de Doctrina cristiana breve traducida en lengua mexicana, eixida de la premsa el 1546, obra de frare Alonso de Molina en nàhuatl.

El Frare Andrés de Olmos, col·laborador de Zumárraga i figura clau en la història etnogràfica lingüística mexicana, és el primer que va escriure una gramàtica en llengua nàhuatl. Una gramàtica posterior, de l'any 1645, va ser sovint emprada com a model per a mètodes d'estudi moderns. També Miguel de Guevara va escriure un vocabulari de nàhuatl, avui dia perdut.

Avui, el nàhuatl contemporani difereix del nàhuatl del segle XVI (anomenat nàhuatl clàssic), i per això s'ha elaborat un nou sistema d'escriptura que es fa servir en l'ensenyament bilingüe de les comunitats indígenes. Això no obstant, no ha rebut total acceptació, atès les diferències entre els diversos dialectes del nàhuatl, que han d'adaptar-lo a la seva fonètica particular.

Molts noms de països tenen el seu origen en la llengua nàhuatl: Mèxic (Mēxihco), Guatemala (Cuauhtēmallān), i Nicaragua (Nicānāhuac). Hi ha un gran nombre de topònims d'origen nàhuatl a Mèxic.

Ensenyament del nàhuatl

Ensenyament del nàhuatl a Mèxic

Els primers indicis de l'ensenyament de l'idioma nàhuatl es remunten al període colonial espanyol, on els religiosos començaren a endinsar-se en l'estudi i ensenyament de la lingua franca més coneguda a l'Imperi Mexica, els frares es veieren obligats a ensenyar la doctrina cristiana en la llengua nàhuatl, els nens mexicans aprenien als passadissos dels temples matemàtiques, doctrina cristiana i música en llur llengua materna conjuntament amb el castellà i altres llengües indígenes.

Després de la independència de Mèxic, el nàhuatl travessà el seu pitjor moment, la llengua començà a oblidar-se i el castellà començà a ocupar espais que antigament tenia durant el període colonial, fou fins al descobriment de l'arqueologia moderna quan el nàhuatl torna a ser ensenyat a les aules universitàries del Col·legi de San Ildefonos fins a començaments del segle XX.

A la dècada dels anys 60, tot d'intel·lectuals mexicans acorden que les llengües indígenes han d'ésser ensenyades i promogudes entre els propis parlants, així sorgeixen nombrosos projectes d'educació bilingüe a les escoles rurals on hi hagués algun grup indígena, es valora la riquesa lingüística de Mèxic i comença la SEP i l'INEA a implementar programes d'alfabetització i ensenyament d'una llengua indígena de forma escrita, amb alguns escassos coneixements lingüístics sobre la gran diversitat de varietats, comença una campanya d'alfabetització envers els pobles indígenes. L'INAH fou una altra estructura governamental que plantejà les línies formals de l'ensenyament de les llengües indígenes amb base a estudis historiogràfics, lingüístics i antropològics, de manera independent, aquesta dependència influí fortament en el govern federal i fou la promotora de la creació de l'ENAH.

En construir-se la Ciutat Universitària al Pedregal de San Ángel, es recupera la càtedra per a l'ensenyament de la llengua nàhuatl clàssica, la universitat nacional acorda sobre la creació d'un institut especialitzat en aquest idioma. Hi hagué nombrosos científics per l'ensenyament escrit del nàhuatl el 1961, un d'ells fou l'intent de tenir una ortografia unificada, la qual cosa portà el SEP a determinar un alfabet modern sense avalar les diferències de sintaxi, fonètica i filologia existents entre les diferents llengües nahues de tot el país.

Després de promulgar la Llei General de Drets Lingüístics per als Pobles Indígenes l'any 2003, l'INALI començà a operar el gener del 2005. El seu objecte era promoure l'enfortiment, preservació i desenvolupament de les llengües indígenes que es parlen al territori mexicà, el coneixement i gaudi de la riquesa cultural de la nació, i assessorar els tres ordres de govern per articular les polítices públiques necessàries en la matèria. Diverses universitats públiques i privades, tant nacionals com estrangeres, començaren a coordinar-se en aquesta matèria per impartir classes en diferents llengües indígenes, sens dubte, el nàhuatl encapçalà el lideratge dins de la promoció i difusió del seu ensenyament, esdevenint la llengua de més difusió, estatus i estudi.

Per atorgar visibilitat i audibilitat a les llengües indígenes nacionals, l'INALI impulsà polítiques públiques amb els enfocaments del multilingüisme i la interculturalitat i realitzà a tot el país un procés de plantejament lingüístic a través de cinc eixos estratègics: formalització de les llengües indígenes nacionals (catalogació), normalització de l'escriptura, gramàtiques i diccionaris, lèxics especialitzats (plantejament d'un corpus), promoció del prestigi social de les LIN (plantejament d'estatus), ensenyament i aprenentatge de les LIN, i regulació de l'ús de les LIN a la vida pública i privada. Les comunitats indígenes nahues començaren a veure canvis notables en l'ensenyament de l'idioma, un d'aquests canvis fou la proposta de diferents alfabets i ortografies que s'emmotllessin a l'estructura fonològica de cada variant, alfabets que ja havien estat estudiats per l'institut lingüístic de Verano que treballaven amb la Universitat Yale.

Encara que en l'actualitat no tingui oficialitat, a l'article 2.B.II de la Constitució de Mèxic, obté reconeixement per a l'establiment d'ensenyament bilingüe i intercultural a les comunitats d'origen nahua. La llengua, però, ha quedat gairebé exclusivament en llavis de la població rural indígena o a les aules de les universitats com a curs per a antropòlegs i historiadors. Tanmateix, actualment el nàhuatl és encara la llengua no europea més emprada (amb més d'un milió de parlants) a tot el territori mexicà.

Descripció lingüística

Fonologia

El nàhuatl clàssic i la majoria de varietats modernes empren les següents consonants:

	Bilabial	Coronal	Palatal	Velar	Labiovelar	Glotal
Oclusiva	p	t		k	kʷ	ʔ
Africada			t͡s, t͡ɬ	t͡ʃ
Fricativa		s	ʃ
Aproximant		l	j		w
Nasal	m	n

En l'ortografia tradicional, /k/ s'escriu c davant /a/ i /o/ i qu- davant /e/ i /i/. El so /s/ s'escriu z davant /a/ i /o/, i c davant /e/ i /i/. Els fonemes /j, ʃ, ts, tʃ, tɬ/ s'escriuen simplement com y, x, tz, ch, tl. El fonema /w/ s'escriu com hu- o -uh segons si va davant o després de vocal. /k^w/ s'escriu cu-, qu- o -uc segons si va abans o després de vocal. L'oclusiva glotal /ʔ/ s'omet o es marca amb un circumflex (^) o un accent greu (`) sobre la vocal precedent o més comunament s'escriu una -h després de la vocal.

El nàhuatl té quatre vocals llargues i quatre de breus, presentades en la taula següent:

	anteriors		centrals		posteriors
	llarga	curta	llarga	curta	llarga	curta
alta	iː	i			oː	o
mitjana	eː	e
baixa			aː	a

Aquesta distinció és important i permet diferenciar moltes parelles de mots com tetl (pedra) i tētl (gent), cuauhtli (arbre) i cuāuhtli (àguila). Aquest tipus d'ortografia es troba en ús actiu a la versió en nàhuatl de la Viquipèdia.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nàhuatl

• Curs de nàhuatl
• L'escriptura nàhuatl
• Diccionari nàhuatl-castellà
• Diccionari castellà-nàhuatl