Sudan

جمهورية السودان (Jumhuríyyat as-Sudan)
Bandera Escut
Lema nacional:  النصر لنا (àrab: La victòria és nostra)
Himne:   نحن جند لله جند الوطن («Som l'exèrcit de Déu i del nostre país»)
Capital (i major ciutat)		Khartum 15° 38′ N, 32° 32′ E
Idiomes oficials		Àrab i anglès
Gentilici		Sudanès, sudanesa
Govern		Govern d'unitat nacional
	President Vicepresident Primer Vicepresident Segon	Omar Hassan al-Bashir Salva Kiir Ali Osman Taha
Independència
		d'Egipte i del Regne Unit l'1 de gener de 1956
Superfície
-	Total	1,886,068 km2
-	Aigua (%)	5%
Població
-	Est. jul. 2010	41.980.182  (29è)
-	Densitat	15 /km2 (160è)
Moneda		Lliura sudanesa (SDG)
Fus horari		(UTC+3)
-	Estiu (DST)	no (UTC+3)
Domini internet		.sd
Codi telefònic		249

El Sudan (en àrab السودان, as-Sūdān; oficialment República del Sudan) és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'Àfrica. Limita amb Egipte al nord, amb la mar Roja al nord-est, amb Eritrea i Etiòpia a l'est, amb Sudan del Sud al sud, amb la República Centreafricana al sud-oest, amb el Txad a l'oest i amb Líbia al nord-oest. La seva capital és Khartum. El riu més llarg del món, el Nil divideix el país en una part occidental i una d'oriental.

Sudan és la llar d'una de les civilitzacions principals contínues més antigues del món, amb assentaments històrics i urbans que es remunten a l'any 3000 aC. Els sudanesos tenen una llarga història que s'estén des de l'antiguitat, que s'entrellaça amb la història d'Egipte, amb el qual estigué unit políticament en diversos períodes. Després d'independitzar-se del Regne Unit el 1956, Sudan sofrí una guerra civil que es perllongà durant 17 anys i que fou seguida per conflictes ètnics, religiosos i econòmics entre els sudanesos del nord (amb arrels àrabs i núbies) i els nilòtics cristians i animistes del sud de Sudan. Això conduí a una segona guerra civil el 1983, i a causa dels continus conflictes polítics i militars, Sudan fou sotmès per un cop d'estat sense morts dut a terme pel coronel Omar al-Bashir el 1989, que seguidament es proclamà President de Sudan.

Aleshores, Sudan experimentà un gran creixement econòmic, implementant reformes macroeconòmiques i acabant finalment la guerra civil amb l'adopció d'una nova constitució l'any 2005, que donà als grups rebels del sud una autonomia limitada que finalment conduí a un referèndum per la independència el 2011. Sent ric en recursos naturals entre els quals destaca el petroli, l'economia del Sudan és actualment una de les economies amb el creixement més ràpid del món. La República Popular de la Xina i Rússia són els socis comercials més grans del Sudan.

Història

A l'Edat Antiga van instal·lar-s'hi diversos regnes, que formaven part de Núbia. La vida d'aquestes civilitzacions girava entorn del Nil i dels hafirs i tenia molta relació amb els faraons d'Egipte.

El cristianisme hi va arribar al segle III però va ser substituït per l'Islam ja des del 640, amb una influència creixent. El sud del país roman cristià, però aquesta religió s'hi barreja amb l'animisme.

Egipte va envair el país el 1820. Seixanta anys després, el Mahdi, autoproclamat messies, va encapçalar la revolta per la independència, aconseguida el 1956 després de lluitar amb egipcis i britànics. La inestabilitat política ha dominat des de llavors, amb contínues guerres civils (primera i segona guerra civil sudanesa). Es volia instaurar una teocràcia islàmica, cosa que va atreure l'atenció d'Osama bin Laden, que va invertir grans sumes per tractar de modernitzar el país. El govern actual es pot qualificar d'inexistent.

Per la història més detallada del Sudan independent, vegeu: Història de la república del Sudan

Per altres moments de la història sudanesa vegeu també: Núbia, Napata, Meroe, Funj, Mahdiyya i Sudan Angloegipci.

Geografia física

El Sudan està situat al nord de l'Àfrica, a les costes del Mar Roig, entre Egipte i Eritrea. Està en part travessat pel Nil i els seus afluents. Amb una superfície de 2.505.810 km², és el país més gran del continent africà. Al centre s'hi troba una gran plana, vorejada a l'est i l'oest per muntanyes. Al sud, el clima és tropical, mentre que al nord és desèrtic, on l'estació de pluges va des de l'abril fins a l'octubre. La desertització que es va estenent amb el pas del temps cap al sud, i l'erosió del sòl suposen greus problemes per al país.

Clima

Si bé el Sudan es troba dins dels tròpics, el clima varia d'àrid al nord a tropical humit i sec a l'extrem sud-oest. Les temperatures no varien molt al llarg de les temporades, i les variables climàtiques més significatives són les precipitacions i la durada de l'estació seca. Les variacions en la longitud de l'estació seca depenen de quin dels dos corrents d'aire que predomina, vent sec del nord-est de la Península Aràbiga o els vents humits del sud-oest a la conca del riu Congo.

De gener a març, el país està sota la influència dels vents secs del nord-est. Pràcticament no hi ha pluges a tot el país a excepció d'una petita àrea al nord-oest del Sudan, on els vents han passat sobre el Mediterrani, portant pluges febles ocasionals. A principis d'abril, els vents humits arriben al sud del Sudan, provocant fortes pluges i tempestes elèctriques. Al juliol, la humitat de l'aire arriba a Khartum, i a l'agost estén els seus límits habituals a tot el nord d'Abu Hamad, encara que en alguns anys, l'aire humit i fins i tot pot arribar a la frontera amb Egipte. El flux es torna més feble, ja que s'estén cap al nord. Al setembre, els vents secs del nord-est es tornen a enfortir i a impulsar cap al sud i cap al final de desembre que cobreixen tot el país. Yambio, prop de la frontera amb Zaire, té una estació plujosa de nou mesos (abril-desembre) i rep una mitjana de 1.142 mm de pluja cada any, Khartum té una temporada de tres mesos de pluges (juliol-setembre) amb una precipitació mitjana anual de 161 mm; Atbara rep pluges a l'agost, que produeixen una mitjana anual de només 74 mm.

Alguns anys, l'arribada dels vendavals i la seva pluja al centre del Sudan es pot retardar, o no pot venir. Si això succeeix, la sequera continua i la fam s'incrementa. Les dècades dels anys 1970 i 1980 van veure com sovint aquestes pluges no arribaven, amb resultats desastrosos per al poble sudanès i l'economia.

Les temperatures són més altes al final de la temporada seca, quan els cels clars i l'aire sec, els permeten elevar-se. A l'extrem sud, però, amb només una temporada seca molt curta, té una temperatura uniformement elevada durant tot l'any. A Khartum, els mesos més calorosos són maig i juny, quan les màximes, de mitjana, ronden els 41 °C i les temperatures poden arribar a 48 °C. El nord del Sudan, amb la breu temporada de pluges, les temperatures diürnes són més càlides durant tot l'any, a excepció dels mesos d'hivern al nord-oest on hi ha precipitació provinent del Mediterrani al gener i febrer. Les condicions a les zones més altes són en general més fresques, i les altes temperatures diürnes durant l'estació seca baixen ràpidament després de la posta del sol. Les mínimes a Khartum tenen una mitjana de 15 °C al gener i han arribat a 6 °C després del pas d'un front fred a l'hivern.

El haboob, una violenta tempesta de pols, pot presentar-se al centre de Sudan, quan el flux d'humitat cap al sud-oest arriba per primera vegada (de maig a juliol). La humitat forma les tempestes d'aire inestables amb la calor de la tarda. El flux descendent inicial d'aire d'una tempesta que s'aproxima produeix una gran paret groga de la sorra i el fang que pot reduir temporalment la visibilitat a zero.

Les dades de la capital, Khartoum, són:

Temperatures i precipitacions mitjanes de Khartoum
Mes	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des	Any
Record altes °C (°F)	40 (104)	44 (111)	45 (113)	47 (117)	47 (117)	48 (118)	47 (117)	43 (109)	45 (113)	45 (113)	42 (108)	40 (104)	48 (118)
Mitjana més altes °C (°F)	32 (90)	34 (93)	38 (100)	41 (106)	42 (108)	41 (106)	38 (100)	37 (99)	39 (102)	40 (104)	36 (97)	33 (91)	38 (100)
Mitjana més baixes °C (°F)	15 (59)	16 (61)	19 (66)	22 (72)	25 (77)	26 (79)	25 (77)	24 (75)	25 (77)	24 (75)	20 (68)	17 (63)	22 (72)
Record baixes °C (°F)	5 (41)	7 (45)	9 (48)	12 (54)	16 (61)	19 (66)	18 (64)	18 (64)	16 (61)	17 (63)	13 (55)	7 (45)	5 (41)
Precipitació mm (inches)	0 (0)	0 (0)	0 (0)	0 (0)	2.5 (0.1)	7 (0.28)	53 (2.09)	71 (2.8)	18 (0.71)	5 (0.2)	0 (0)	0 (0)	156,5 (6,16)
Font: BBC Weather 2009 agost 21

Política i govern

Estructura de govern

El Sudan té un govern autoritari, i per tant tot el poder polític recau en mans del President, Omar Hassan al-Bashir. Bashir i el seu partit polític controlen el govern des que ell va dirigir el cop militar el 30 de juny de 1989.

Des de 1983 fins al 1997, el país va ser dividit en cinc regions al nord i tres al sud, cadascuna d'elles encapçalada per un governador militar. Després del cop militar del 6 d'abril de 1985, les assemblees regionals es varen suspendre.

Divisió administrativa

Mapa polític del Sudan

El Sudan està dividit actualment, després de la secessió de Sudan del Sud, en 15 estats. Aquest són (amb el nom en àrab entre parèntesis):

Shamal Darfur (Darfur del Nord) Darfur de l'Oest (Gharb Darfur) Darfur del Sud (Janub Darfur) Gadarif (Al Qadarif) Gezira (Al Jazirah) Kassala (Ash Sharqiyah) Khartum (Al Khartum) Kordofan del Nord (Shamal Kurdufan)

Kordofan del Sud (Janub Kurdufan) Mar Roig (Al Bahr al Ahmar) Nil Blau (An Nil al Azraq / Al Wustá) Nil Blanc (An Nil al Abyad) Nord (Ash Shamaliyah) Riu Nil (Nahr an Nil) Sennar

• Sudan del Sud era una regió autònoma intermèdia entre els estats i el govern nacional. Arran dels acords amb les autoritats de Khartum el 2005, es va celebrar un referèndum sobiranista el gener del 2011 en el que gairebé el 99% dels sudanesos del sud van votar a favor de la independència. Sudan del Sud és un Estat independent des del 9 de juliol del 2011, el primer país que obté la independència al segle XXI.

• Darfur és una regió de tres estats occidentals que actualment estan immersos en l'anomenat «Conflicte del Darfur».

Economia

El Sudan és un país amb alts índexs de pobresa. La seva economia es basa en l'agricultura, que dóna treball a més del 80% de la població. Té un deute extern molt alt, depèn de l'ajuda internacional i les contínues guerres fan impossible un pla de viabilitat, alhora que fan disparar la inflació. La sequera ha comportat diverses crisis de fam. Exporta or i petroli mitjançant empreses estrangeres. És el principal productor de goma aràbiga del món i el tercer productor de sucre de l'Àfrica.

Geografia humana i societat

Demografia

Al cens de 1993 hi havia 25 milions d'habitants si bé per causa de la guerra i els moviments de població es desconeix el nombre de pobladors actual. Aquestes persones pertanyen a més de 500 tribus, cadascuna amb les seves particularitats culturals, però predominen els grups provinents de la barreja dels àrabs i els nubis, per una banda, i els de raça negra, per l'altra. La primera comunitat practica l'Islam (el 70% del total) i usa com a llengua oficial l'àrab, que conviu amb altres idiomes nubis. La segona s'identifica amb ritus cristians o animistes i parla àrab i anglès com a llengües de cultura, amb una gran varietat de llengües locals per a la comunicació quotidiana.

Ciutats importants

Mapa del Sudan

Segons el cens del 2005 les principals ciutats del Sudan o capitals provincials tenen la següent població:

Abu Fatma ? Ad-Damazin 201.966 Ad-Damir 96.540 Ad-Du'ayn 165.056 Ad-Duwaym 88.469 Al-Fashir 255.344 Al-Fulah 14.004 Al-Junaynah 163.012 Al-Manaqil 154.115 Al-Nuhud 84.115 Al-Qadarif 354.927 Al-Ubayyid 396.172 Atbara 103.734 Bentiu 8.010 Bor 28.176

Dongola (Dunqulah) 17.771 Halfa al-Jadidah 86.375 Juba 198.527 Kaduqli 127.812 Kassala 386.510 Khartum 1.740.661 Khartum Nord (Khartum Bahri) 1.723.081 Kusti 306.721 Malakal 110.046 Nyala 496.695 Omdurman (Umm Durman) 2.956.894 Port Sudan (Bur Sudan) 504.868 Rabak 117.208 Rumbek 23.653 Sedeinga ?

Sennar 124.027 Tonj 6.592 Torit 16.560 Uwayl 39.428 Wad Madani 315.105 Waw 110.039 Yambio 35.000

Etnografia

Tribus del Sudan

Arakeien Abddallab Ababda Ashraf Azande Bataheen Baggara Bari Beja Berti Bideiria Dahmshiia

Danagla Dinka Fulbe Fur Hausa Halfaween Hamar Hasania Horefaen Ja'Alin Gaalin

Luo Kuku Kinouz Lahaweyen Madis Mahas Manasir Masalit Mundari Nuba Nubian

Nuer Nyangwara Nymang Pojulu Rashaida Rubatab Shaigiya Shokrya Zande Zaghawa Àrabs sudanesos

Tama Shilluk Chollo

Tribu	Situació
Mahas	nord
Pari	est
Anuak	centre-sud
Bari	Juba
Didinga	est
Fula (Fulani)	Nil Balu, est i Tulus
Kakwa	sud-oest
Lotuko	est
madis
Shilluk
Toposa
Nyangwara	"Rokon, Sud del Sudan"

Llengües

Els idiomes més utilitzats són:

1. L'àrab al nord, l'est, l'oest i a les regions centrals, juntament amb les llengües tribals.
2. Idiomes tribals en tot el Sudan amb algunes persones cultes parlant l'anglès.

Segons la publicació de l'Ethnologue es parlen un total de 142 llengües a Sudan. Probablement menys. D'aquestes, 133 són llengües que es parlen actualment i són llengües vives, en canvi, 9 són llengües extintes. La lingua franca al sud del Sudan és una variant de l'àrab anomenat "Juba àrab", l'idioma anglès és utilitzat per l'elit educada.

Algunes tribus de l'Àfrica occidental com els Fallata, també coneguts com a Fulani i els hausa, han emigrat al Sudan en diverses ocasions, assentant-se en diverses regions, principalment al nord, amb la majoria de parla àrab, a més de a les seves llengües natives.

La constitució del 2005, nomena com a llengües oficials del Sudan l'àrab i l'anglès:

«

Article 8: All indigenous languages of Sudan are national languages and shall be respected, developed and promoted. Arabic is a widely spoken national language in Sudan. Arabic, as a major language at the national level and English shall be the official working languages of the national government and the languages of instruction for higher education. In addition to Arabic and English, the legislature of any sub-national level of government may adopt any other national language as an additional official working language at its level. There shall be no discrimination against the use of either Arabic or English at any level of government or stage of education.

»

A més a més de les dues llengües oficials, existeixen parlants de les llengües Nubian, parlants Haussa en tot els Estats Sudanesos, Ta Bedawie, diversos dialectes de Nilòtic i Paranilòtic, com també un bon nombre de llengües Dinka i Nuer.

Religió

Religió al Sudan
religió			percentatge
Sunnisme (Islam)			70%
Animisme			25%
Cristianisme			5%

S'estima que el 70% de la població segueix la religió islàmica. La resta de la població es consideren o bé animistes i seguidors de creences indígenes (25%) o bé cristians (5%). Les principals faccions cristianes presents al Sudan són els següents: l'Església Catòlica Romana, l'Església Episcopal del Sudan, l'Església presbiteriana del Sudan, i l'Església Ortodoxa Copta. El sud del Sudan té una de les taxes de creixement de població cristiana més elevades del món, i moltes noves esglésies s'estan construint a la regió sud.

Minaret a Port Sudan

L'islam predomina al Nord, mentre que les creences tradicionals indígenes (animisme) i el cristianisme són freqüents en el sud. Alguns líders musulmans estimen la població musulmana en més de 32 milions, o per sobre del 80 per cent de la població total. Gairebé tots els musulmans són sunnites, encara que existeixen diferències significatives entre els seguidors de diferents tradicions sunnites. Dues divisions populars, l'Ansar i la Khatmia, estan associades amb l'oposició Umma i Partits Democràtics Unionistes, respectivament. Hi ha una petita comunitat de musulmans xiïtes.

Els tradicionalistes es creu que són el segon grup religiós més gran del país, encara que hi ha informes que molts es van convertir al cristianisme o seguir una forma sincrètica d'aquestes dues creences religioses.

Els cristians són considerats com el tercer grup més gran. L'Església Catòlica Romana estima que hi ha uns sis milions de catòlics batejats, incloent-ho petites comunitats de melquites i maronites al nord.

Educació

Escola d'un poble a Bahr el Ghazal, Sudan, el 2002

L'educació al Sudan és gratuïta i obligatòria per a nens de 6 a 13 anys. L'educació primària consta de vuit anys, seguits de tres anys d'educació secundària. L'escala educativa de 6 + 3 + 3 any es va canviar el 1990. L'idioma principal en tots els nivells és l'àrab. Les escoles es concentren en les zones urbanes, però moltes del sud o l'oest han estat danyades o destruïdes pel conflicte. El 2001, el Banc Mundial va estimar que la matriculació a primària va ser del 46 per cent dels alumnes escolaritzables i el 21 per cent dels estudiants de secundària. La inscripció és molt variable, caient per sota del 20 per cent en algunes províncies. Sudan té 19 universitats, on la instrucció és principalment en àrab. L'educació en els nivells secundari i universitari s'ha vist greument obstaculitzada per l'exigència que la majoria dels homes han de realitzar el servei militar abans de completar la seva educació.

Segons estimacions del Banc Mundial per al 2002, la taxa d'alfabetització en adults majors de 15 anys va ser de 60 per cent. El 2000, la xifra comparable va ser de gairebé el 58 per cent (69 per cent per als homes, el 46 per cent per a les dones), l'analfabetisme dels joves (15-24 anys) es va estimar en un 23 per cent.

Les principals institucions d'educació superior al Sudan són:

ComputerMan College For Computer Studies Academy of Medical Sciences Ahfad University for Women Bayan Science and Technology College Mycetoma Research Centre Omdurman Ahlia University Omdurman Islamic University

Sudan University of Science and Technology University of Gezira University of Juba University of Khartoum with the national library University of Kordofan

Bibliografia

• Sudan: Race, Religion and Violence by Jok Madut Jok Oneworld Publications ISBN 1-85168-366-6
• Sudan: The City Trail Guide de Blake Evans-Pritchard i Violetta Polese ISBN 0-9559274-0-4
• Paul Clammer, Sudan: The Bradt Travel Guide ISBN 1-84162-114-5
• Short History Of Sudan, iUniverse (30 April 2004), ISBN 978-0-595-31425-6.
• The Problem of Dar Fur, iUniverse, Inc. (21 July 2005), ISBN 978-0-595-36502-9
• UN Intervention in Dar Fur, iUniverse, Inc. (9 February 2007), ISBN 978-0-595-42979-0
• Quo Vadis bilad as-Sudan? The Contemporary Framework for a National Interim Constitution, in: Law in Africa Vol. 8, (Cologne 2005), pp.63–82. ISSN 1435-0963
• The River War, Winston Churchill. An account of the Anglo-Egyptian reconquest of the Sudan in which he participated.
• Karari:The Sudanese Account of the Battle of Omdurman, 'Ismat Hasan Zulfo, translated by Peter Clark, Frederick Warne, London 1980
• The Medieval Kingdoms of Nubia, D. A. Welsby, The British Muuseum Press, 2002
• Kingdoms of the Sudan, R. S. O'Fahey and J. L. Spauling, Methuen, London 1974. Covers Sinnar and Dar.
• Darfur; The Ambiguous Genocide, Gérard Prunier, Cornell University Press, New York 2007.
• Slavery in Mauritania and Sudan: The State Against Blacks, in The Modern African State: Quest for Transformation, Godfrey Mwakikagile, Nova Science Publishers, Inc., Huntington, Nova York, 2001.

Enllaços externs

• Web oficial del Govern del Sudan
• Informació de la CIA sobre el govern del Sudan (en anglès)
• Informació sobre Núbia a Ancientsudan
• "Sudan" a UCB Libraries GovPubs
• Informació humanitària a ReliefWeb