El qi o txi (en xinès tradicional 氣, en xinès simplificat 气, en pinyinqì, en Wade-Gilesch'i, en japonèski, en coreàgi, en vietnamitakhi, literalment "buf", "alè") és un dels conceptes fonamentals del pensament xinès antic, sovint traduït per "força vital".[1] Es tracta d'una mena d'"energia" que estaria present en tot l'univers i que constituiria el principi de formació de la realitat, ja sigui física o metafísica. Així, segons aquest concepte, existeix una continuïtat entre l'espiritual i el físic; tots dos són una creació d'aquest alè vital que va de l'invisible fins a la materialització[1] (en la cultura índia tradicional hi ha un concepte equivalent, anomenat prana).
Per exemple, l'home és considerat com a una simple configuració de qi el qual, en la seva manifestació més subtil, constitueix la seva energia moral. El pensament xinès considera que el qi de l'home es pot modificar i totes les disciplines mèdiques tenen com a últim objectiu l'harmonització d'aquesta energia interna considerant que és això el que restableix la salut.[1]
