Destral
Una destral és una eina amb un tall metàl·lic que està fixat, a través d'un trau o forat normalment quadrangular, té un mànec, generalment de fusta. L'extrem pla de la fulla d'una destral, oposat al del tall, rep el nom d'ullera,[1] esquena de la destral, cabota, cua o cabossa de la destral. La part de la fulla compresa entre el tall i la ullera sol rebre el nom d'espasa de la destral.
L'ús típic que hom dóna a les destrals és de tallar llenya, arbres i carn, però en el passat es van usar com armes de caça i guerra, especialment pels víkings, normands, indis, anglesos, francesos, etc., que van emprar destrals d'armes (de guerra) des del neolític, o les destrals llancívoles (francisca, tomahawk). Els bombers usen destrals per a obrir-se pas a través de portes i finestres en els incendis. També s'usen en esports com el tall de troncs (vegeu aizkolari) i el llançament de destral.
L'origen de la destral ha de situar-se a la prehistòria. Les pedres de silici tallades en forma amigdaloide, i les de diorita o basalt polides en un o dos extrems, i de vegades amb una tallet en mig, se subjectaven amb forts lligams a un pal, formant amb ell angle recte, i servien com arma ofensiva en les lluites entre els homes o contra els animals salvatges. Són molt notables les destrals martell de Dinamarca, amb un orifici en el centre, semblants als models actuals.
En l'Edat de Bronze es fabricaven d'aquest metall o de coure destrals semblants a les neolítiques, buidant-les en motlles de pedra. Les destrals de coure es lligaven igualment a un pal, mitjançant ranures i un rosteix, o s'unia en ell per mitjà d'una espècie de tub que actuava com mànec. Tant els perses com els egipcis van utilitzar destrals de bronze o de ferro com armes de combat, ja que s'han trobat algunes en tombes faraòniques i unes altres apareixen representades en pintures. Així mateix, també les van utilitzar els pobles prehelenis, com mostren les troballes fetes en les excavacions de Troia.
Els grecs tot just es van servir d'elles. Els romans les van utilitzar molt per a les tropes auxiliars i com distintiu dels lictors, qui duien el destral de doble tall dintre dels seus faces. Va ser també una de les armes emprades pels germanons i, de manera especial, pels francs (la famosa frankiska, i, a l'edat mitjana va estar molt en voga entre els exèrcits europeus. Tanmateix, des de final del segle XIV va prendre la forma doble de llança i destral, confonent-se després amb l'alabarda. Cap a la darreria del segle XVII va deixar de ser una arma popular de combat a Europa, excepte a la marina de guerra, amb l'anomenada destral d'abordatge.
Contingut
La destral a la cultura[modifica | modifica el codi]
Almenys des del Neolític tardà, les destrals elaborades (destral de guerra, destrals-T, etc.) van tenir un significat religiós i van indicar probablement l'estat exaltat del seu propietari. Alguns tipus gairebé mai mostren trets de desgast; dipòsits de fulles de destrals sense mànec del Neolític mitjà (tals com Somerset Levels en Gran Bretanya) poden haver estat regalats a deïtats.
En la Creta minoica, la labrys (destral doble), va tenir un significat especial. Les destrals doble daten d'abans del període neolític.
En 1998, una labrys, amb un mànec elaboradament embellit, va ser trobada en Cham-Eslen, Cantó de Zug, Suïssa. El mànec té 120 cm de llarg i està embolicat en ornaments. La fulla del destral té 17,4 cm de llarg i està feta de serpentina, extreta de l'àrea de Gotthard. El mànec té un orifici bicònic perforat, subjecte a banyes, per pressió, i a alquitrán d'abedul. Pertany a la cultura Cortaillod primerenca.
En les fasces romanes, el destral simbolitzava l'autoritat d'executar i eren usades sovint com símbols de la Itàlia feixista a càrrec de Mussolini.
En el folklore, es creia que les destrals de pedra eren trons, pel que eren usades per a protegir de raigs a les construccions, ja que míticament es pensava que un raig mai cauria dues vegades en un mateix lloc. Això va causar algunes tortedures en la distribució de destrals.
Les destrals de ferro van ser importants a més en la superstició. Una destral llancívola podria mantenir allunyada una tempesta de calamarsa. De vegades, les destrals eren situades en els cultius, amb les seves puntes apuntant al cel, per a protegir les collites del mal clima.
Una destral vertical enterrat sota l'alfalsar d'una casa mantindria allunyada la bruixeria, mentre que una destral sota el llit asseguraria la descendència masculina.
Bascs, australians i neozelandesos van desenvolupar variants d'esports rurals que van perpetuar les tradicions del tall de troncs amb destral. Les variants basques, partint horitzontal o verticalment troncs disposats, són genèricament cridades aizkolaritza (de aizkora: destral). En la mitologia ioruba, l'oshe (destral de doble cap) simbolitza a Shango, Orisha (déu) del tro i el raig. Es diu que representa la justícia ràpida i balancejada. L'altar de Shango conté sovint la figura tallada d'una dona sostenint un present per al déu amb una destral de doble fulla clavada en el seu cap.
La destral acompanya diverses representacions de sants, entre els quals cal destacar Maties (apòstol), Justí el Màrtir, Bartomeu apòstol i Thomas More.
Tipus de destrals[modifica | modifica el codi]
Al País Valencià hi ha tres tipus de destrals tradicionals.[2] Tanmateix, estes tipografies són orientatives, ja que en món real cada llenyater adapta la seua ferramenta a les necessitats de l'entorn.[3]
- La destral curta, que té un recorregut de tall més llarg. Penetra poc en la fusta però l'ascla més.[2]
- La destral llarga té un recorregut aproximadament la meitat de la curta. S'endinsa prou en el tronc quan se li dóna un colp.[3]
-
La destral catalana té un recorregut de tall lleugerament més estret que la curta, i la mateixa longitud de la llarga. A més té una forma lleugerament corbada.[3] Compleix les funcions d'ambdues anteriors. Ascla la fusta i penetra a fons.[3]
.jpg)
A banda d'estes també hi ha destraletes, que serveixen per a tallar branques menudes i descorfar els arbres.[3]
Un altre instrument de tall és la serra. La mida d'esta ve en funció de la grossària dels troncs a serrar. Té unes dimensions que oscil·len entre el metre i mig de llarg i quinze centímetres d'ample, fins a ultrapassar els dos metres i mig i els trenta-cinc, respectivament.[3]
Les serres de tallar arbres són manipulades per dos o tres persones, depenent de la longitud de la ferramenta.[3] El tall es fa en sentit horitzontal[3] i perpendicular al tronc.[4] Generalment les serres de llenyater no tenen totes les dents de la mateixa mida, sinó que es fan desiguals perquè el mos en la fusta siga més efectiu.[4] A voltes, un dels membres de la colla és l'encarregat de llimar la serra i dirigir el tall per tal de fer més cundidora la faena.[4]
Música i videojocs[modifica | modifica el codi]
- El baix de Gene Simmons (KISS) és negre i amb forma de destral.
- Un personatge de Mortal Kombat utilitza aquest artefacte en les baralles per a realitzar un "Fatality".
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0.
Destrals neolítiques[modifica | modifica el codi]
- W. Borkowski, Krzemionki mining complex (Warszawa 1995)
- P. Pétrequin, La hache de pierre: carrières vosgiennes et échanges de lames polies pendant le néolithique (5400 - 2100 av. J.-C.) (exposition musées d'Auxerre Musée d'Art et d'Histoire) (Paris, Ed. Errance, 1995).
- R. Bradley/M. Edmonds, Interpreting the axe trade: production and exchange in Neolithic Britain (1993).
- P. Pétrequin/A.M. Pétrequin, Écologie d'un outil: la hache de pierre en Irian Jaya (Indonésie). CNRS Éditions, Mongr. du Centre Rech. Arch. 12 (Paris 1993).
Destrals medievals[modifica | modifica el codi]
- Schulze, André(Hrsg.): Mittelalterliche Kampfesweisen. Band 2: Kriegshammer, Schild und Kolben. - Mainz am Rhein. : Zabern, 2007. - ISBN 3-8053-3736-1
Superstició[modifica | modifica el codi]
- H. Bächtold-Stäubli, Handwörterbuch des deutschen Aberglaubens (Berlin, De Gruyter 1987).
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Així i doncs, en català el mot ullera tant pot designar el forat de la fulla de la destral destinat a passar-hi el mànec com la part gruixuda de la fulla, oposada al tall.
- ↑ 2,0 2,1 Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 20.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 21.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 22.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
|
||||||||||||||
|
