Pagina principala
|
Us endela vidrìnaOl Cesarino Monti (Saròn, 28 de mars del 1947 – Roma, 22 de löi del 2012) l’è stacc ün imprendidùr e ün òm polìtech lumbàrt de la Lega Nord. In guèra col perfèt per ol “concorso padano”In del 1998 ol Cesarino Monti, sìndech de Lazzaa, l’à portàt in consèi cümünàl e pò fài aproà ol 4 de mars de chèl an ü regolamét per i concórs cümünài che ‘l ghe dàa trì póncc in piö a chèi che i stàa de cà a Lazzaa almànch de 5 agn. Ol Consèi di Minìster l’à alùra bociàt ol regolamét, ma ‘l sìndech l’è ‘ndacc inàcc l’istès e ‘l 2 de noèmber, dòpo i facc ü concórso cümünàl per ü pòst de ragiunàt con chèsto regolamét, l’è stàcia ciapàda a laurà ‘n cümü la Marisa Bredice, nasìda in Puglia, ma da piö de sich agn a Lazzaa. Segónt ü decrét firmàt dal presidènt de la repüblica Oscar Luigi Scalfaro e püblicàt sö la Gazèta Üficiàla ‘l 7 de dezèmber ‘l regolamét del Cesarino l’ìa ‘n contràst con i prensépe costitüsiunài e co i lègi cümünitàrie, ma zamò prima de Nedàl ol Cesarino Monti ‘l l’éra fài saì de ‘nsognàs gnach de cambià idèa e l’ìa minaciàt de dimètes piötòst che mandà a mut ol sò regolamét e licensià la sciùra che 'l l'ìa enzìt, isé l’à riempìt ol paìs de manifès-cc e de volantì per spiegàga a la zét ol perché del bònus per i residencc. El saìet che ...Milan, capitala de la Lombardia, la gh'ha ona red strapòrt che la serv tuta la cittaa ma che la conliga anca cont la sò granda area metropolitana e 'l rest de la penisola. El sistema di strapòrt publegh de la cittaa de Milan a l'è componnuu d'ona red de 4 lign metropolitan, ona longa red di tram, on servizzi feroviari suburban faa-sù de 11 lign, on estenduu servizzi feroviari regional, ona red de filobus componnuda de 4 lign, ona red de corrier estenduda per pussee de 800 km, on sistema autostradal componnuu da 10 tra autostrad e tangenziaj e trii aeropòrt (rispettivament el segond, el terz e 'l quart de l'Italia per numer de passegger). Besògna ricordà, olter, che 'l sistema del strapòrt sora el ferr de l'area milanesa a l'è 'l primm d'Italia per estension, sia se se ciappen i red vuna per voeulta sia se se ciappen tucc insemma. Endele ótre lèngueI des Wikipedij püssee grand: Ingles, Svedes, Cebuà, Tudesch, Olandes, Frances, Rüss, Waray, Spagnöl Sóta 'l put de s'cif e s'ciafChi él el poéta bresà piö famùs? Risposta En proèrbe a cazo"La catìa laandéra la càta mai la préda bùna"
|
Avertènse
WikipediaWikipedia l'è 'n enciclopedéa lìbera e portada en nacc apéna de olontàre. L'obietìf l'è de portà la conoscènsa lìbera a töcc e e 'n piö tàt lèngue che se pöl. I Sich Pilàster i è:
'Na us de scrìerChe se pöl fà?
|