1945
1945 |
|
---|---|
Ans : 1942 1943 1944 1945 1946 1947 1948 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1945 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
- 16 d'octobre - Inauguracion del grand barratge sus Dordonha.
França[modificar | modificar la font]
- 1èr de genièr - La Wehrmacht lança l'Operacion Nordwind dins lo nòrd d'Alsàcia e Lorena.
- 2 de genièr - Charles de Gaulle refusa l'òrdre american d'evacuar Estrasborg.
- 25 de genièr - Procès e condemnacion a la preson perpetuala de Charles Maurras.
- 27 de genièr - Fin oficiala de la Batalha de las Ardenas.
- 6 de febrièr - Execucion de l'escrivan Robert Brasillach, per collaboracion amb los nazis.
- 30 de març - Liberacion definitiva d'Alsàcia.
Euròpa[modificar | modificar la font]
Albania[modificar | modificar la font]
Dins lo corrent de l'estiu, acomençament d'una reforma agricòla ambé la nacionalizacion dei bens de la Glèisa e dei grands proprietaris ruraus e una redistribucion au profiech deis obriers agricòlas. Puei, a la fin de l'annada (2 de decembre), lo govèrn comunista organizèt una eleccion que li permetèt de legitimar son poder ambé 93,2% dei sufragis. Enfin, totjorn a la fin de l'annada, Hoxha e Xoxe acomencèron d'organizar una tièra de purgas intèrnas còntra lei moderats dau partit comunista.
Alemanha[modificar | modificar la font]
Afondrament definitiu dau Tresen Reich Alemand dins lo corrent de la premiera mitat de l'annada. D'efèct, a partir dau 12 de genier, l'armada sovietica acomencèt una novèla ofensiva majora sus lo frònt orientau (Ofensiva Vistula-Oder) permetent la conquista de Varsòvia (17 de genier) e lo passatge d'Oder (31 de genier). Acomencèron alora d'ofensivas segondàrias per liberar lo rèsta de Polonha e ocupar Prússia, especialament Konigsberg que deguèt capitular lo 9 d'abriu. En parallèl d'aqueleis ofensivas, lei Sovietics expulsèron leis Alemands dei territòris orientaus dau Reich que devián èsser annexats per l'URSS ò la Polonha novèla. Enfin, a partir d'abriu, comencèt l'ataca dirècta còntra Berlin que capitulèt lo 2 de mai. Adolf Hitler se suicidèt lo 30 d'abriu per defugir la captura e Joseph Goebbels l'imitèt lo 1èr de mai. De son caire, leis armadas aliadas agantèron Ren dins lo corrent de febrier. I foguèron blocadas fins au 7 de març e la defensa alemanda sus lo frònt occidentau s'afondrèt rapidament après lo passatge dau fluvi en causa de la prioritat donada per Hitler au frònt sovietic. Lei 7 e 8 de mai, lo Tresen Reich acceptèt finalament de capitular sensa condicion.
Lo territòri alemand foguèt alora ocupat per leis Aliats e devesit entre quatre zònas d'ocupacion (URSS, Estats Units, Reiaume Unit e França). Unei territòris orientaus foguèron annexats per Polonha e l'Union Sovietica. De mai, après l'arrestacion dau govèrn nazi per leis Aliats, de purgas per desnazificar lo país acomencèron e l'organizacion d'un procès còntra lei caps nazis foguèt decidida per jutjar lei crimes alemands, especialament lo genocidi còntra lei Josieus.
Àustria[modificar | modificar la font]
Restauracion de l'independéncia dau país per lei venceires de la guèrra. Pasmens, en causa dau ròtle de la populacion austriana au sen dau Tresen Reich, lo territòri austrian foguèt ocupat per lei venceires puei devesit entre quatre zonas d'ocupacion (URSS, Estats Units, Reiaume Unit e França). Una politica de desnazificacion i acomencèt mai se turtèt rapidament a un problema en fàcia dau nombre important de nazis ancians (aperaquí 600 000 personas s'enregistrèron coma èx-nazis).
Bulgaria[modificar | modificar la font]
Perseguida de la guèrra còntra leis Alemands dins lo camp sovietic. Bulgaria mobilizèt fins a 500 000 òmes qu'avancèron dins lei Balcans onte participèron a la liberacion de Iogoslavia e a la conquista d'Ongria. Puei, lo 8 de mai, s'arrestèron en Àustria après establiment d'un contacte ambé lei tropas britanicas a Klagenfurt. En parallèl d'aqueleis avançadas, lei partits agrarian e comunista acomencèron una tièra de purgas còntra lei partisans de l'ancian regime.
Checoslovaquia[modificar | modificar la font]
Liberacion dau país per lei fòrças sovieticas e polonesas que menèron de combats malaisats per conquistar Praga a la fin de la guèrra. L'independéncia dau país foguèt alora restaurada e un govèrn d'union nacionala foguèt format per Edvard Beneš e dominat per lei partits d'inspiracion comunista e socialista. Adoptèt un programa comun que nacionalizèt d'industrias e de bancas importantas e qu'expulsèt lei minoritats alemandas.
Danemarc[modificar | modificar la font]
Liberacion dau país en mai per lei tropas britanicas (per la màger part dau país) e per lei Sovietics (per l'illa de Bornholm a l'èst). Lo 9 de mai, lo parlament poguèt se reünir dins la capitala per oficializar la liberacion en preséncia dau rèi Cristian X. La participacion danesa au pacte antikomintern foguèt oficalament anullada e lo país demandèt d'intrar au sen dei Nacions Unidas.
Espanha[modificar | modificar la font]
Après lei combats de l'annada precedenta dins la Val d'Aran, lo govèrn franquista renforcèt sei fòrças armadas. Pasmens, sa posicion diplomatica coma ancian estat pròche de l'Axe, demorèt febla en Euròpa. Dins lo nòrd dau país, l'armada deguèt luchar còntra unei guerilhas comunistas que se mantenguèron fins a 1948 mai menacèron finalament gaire lo regime.
Itàlia[modificar | modificar la font]
Afondrament dei fòrças alemandas e de l'estat fantòche de Benito Mussolini après la capitada d'una ofensiva aliada en abriu. Entraïnèt la retirada generala ò la capitulacion deis Alemands e d'insureccions dins lei vilas dau nòrd abandonadas per lei fòrças d'ocupacion. Lo 28 d'abriu, Mussolini e sa frema Clara Petacci foguèron capturats per de partisans italians e executats. Puei, lo 2 de mai, totei lei tropas alemandas d'Itàlia capitulèron. D'insureccions comunistas aguèron luòc dins tot lo país mai son cap Palmiro Togliatti acceptèt de participar au govèrn italian, çò que permetèt pauc a pauc d'amaisar la situacion. Dins aquò, dins lo nòrd, lei partisans comunistas ocupèron e prenguèron possession d'unei companhiás e industrias. Aquò entraïnèt de negociacions lòngas entre lei partits italians principaus que se gropèron finalament au sen d'un govèrn d'union dirigit per lo democrata-crestian Alcide De Gasperi.
Norvègia[modificar | modificar la font]
Au començament de l'annada, perseguida de la retirada alemanda dins lo nòrd dau país en causa deis incursions sovieticas e britanicas. Leis Alemands i apliquèron la tactica de la tèrra cremada per empachar seis adversaris d'organizar d'ofensivas vèrs lo sud. En mai, lei fòrças alemandas de Norvègia capitulèron permetent lo retorn dau prince Olav dins la capitala lo 8 de mai. La pena de mòrt foguèt restablida per jutjar lei collaborators coma Vidkun Quisling que foguèt executat lo 24 d'octòbre.
Ongria[modificar | modificar la font]
Au començament de l'annada, perseguida de la batalha de Budapest que s'acabèt lo 13 de febrier après una resisténcia acarnada dei tropas alemandas e de seis aliats ongrés. Puei, au començament d'abriu, tot lo territòri ongrés foguèt ocupat per lei Sovietics qu'organizèron d'eleccions a la fin de l'annada. Pasmens, au contrari deis esperanças sovieticas, lo partit comunista obtenguèt solament 17% dei sufragis. Lo cap dau partit agrarian Zoltán Tildy formèt una govèrn d'union sota sa direccion. Gràcias a la pression sovietica, lei comunistas i obtenguèron unei ministèris importants qu'anavan permetre l'instauracion d'un regime d'inspiracion sovietica dins lo corrent deis annadas seguentas.
Polonha[modificar | modificar la font]
Liberacion de la màger part dau país per l'armada sovietica e l'armada polonesa de l'Èst (Varsòvia conquistada lo 17 de genier). Lei Sovietics acomencèron alora un ensems de movements importants de populacion per expulsar lei populacions germanicas dau futur territòri polonés e i installar de Polonés. Dins lei regions orientalas dau territòri polonés de 1939, expulsèron tanben lei Polonés en direccion dei frontieras novèlas de l'estat polonés. Aquò favorizèt la formacion d'un estat fòrça omogenèu per lo premier còp de l'Istòria de Polonha entraïnant la disparicion de la question dei minoritats etnicas car lei Josieus polonés — installats dempuei lo sègle XIV mai jamai totalament integrats au sen de la societat — èran estats exterminats per leis Alemands dins lo corrent de la guèrra e leis autrei minoritats eslavas d'ara situadas en Union Sovietica. En parallèl d'aquò, lei Sovietics acomencèron de formar una Polonha favorabla a seis interès ambé la repression dei movements non comunistas de la resisténcia polonesa sota divèrseis accusacions fantasistas coma aquela de faissisme. Aquelei purgas foguèron pas totjorn aisadas mai rompèron pauc a pauc l'oposicion polonesa au comunisme. Enfin, un govèrn dirigit per Wladyslaw Gomulka foguèt format gropant oficialament unei partits antifaissistas mai dominat en realitat per lei comunistas. En despiech dei protestacions dei Polonés de l'Oèst, leis Aliats acceptèron la dominacion sovietica sus Polonha mai un govèrn polonés en exil demorèt en plaça a l'Oèst fins a la fin de la Guèrra Freja.
Portugal[modificar | modificar la font]
Sota la pression dei poissanças occidentalas e dau maucontentament de la populacion, lo regime adoptèt quauquei mesuras liberalas per assegurar sa subrevida. Ansin, certanei movements politics foguèron autorizats mai lo govèrn capitèt aisament de'n limitar l'influéncia. L'oposicion refusèt finalament de participar ais eleccions organizadas dins lo corrent de l'annada.
En Asia, Lisbona capitèt de reprendre lo contraròtle dau Timòr Orientau ocupat per lei Japonés pendent la guèrra.
Turquia[modificar | modificar la font]
Au començament de l'annada, raprochament d'Ankara ambé leis estats aliats. D'efèct, per participar a la conferéncia de San Francisco, Turquia declarèt formalament la guèrra a Alemanha. Aquò permetèt tanben au país d'obtenir lei sostèns britanic e estatsunidenc a la fin de l'annada per s'opausar ais ambicions sovieticas sus la region deis Estrechs e de Caucàs.
Mond[modificar | modificar la font]
- 6 d'agost - Explosion de la bomba atomica a Hiroshima.
- 9 d'agost - Explosion de la bomba atomica a Nagasaki.
- 2 de setembre - Independéncia de Vietnam.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Armament[modificar | modificar la font]
Dins l'encastre de la Segonda Guèrra Mondiala e de la recèrca d'armaments novèus, de progrès importants foguèron realizats dins lo corrent de l'annada :
- desvolopament (16 de julhet) e premiera utilizacion (6 e 9 d'aost) de la bomba A còntra Japon per leis Estats Units d'America.
- utilizacion — limitada — dau premier míssil anticarri per l'armada alemanda.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 10 de genièr - Rod Stewart, cantaire britanic
- 26 de genièr - Jacqueline du Pré, violoncelista britanica (m. 1987)
- 30 de març - Eric Clapton, guitarrista britanic
- 25 d'abril - Björn Ulvaeus, compositor suedés (ABBA)
- 26 d'abril - Jorge Antonio Serrano Elías, president de Guatemala
- 1 de mai - Rita Coolidge, cantaira americana
- 14 de mai - Yochanan Vollach, jogaire de fotbòl israelian, president d'Maccabi Haifa.
- 19 de mai - Pete Townshend, compositor e musician anglés (The Who)
- 31 de mai - Rainer Werner Fassbinder, director alemand de cinèma (m. 1982)
- 31 de mai - Laurent Gbagbo, president de Còsta d'Evòri.
- 19 de junh - Aung San Suu Kyi, poèta e activista politica birmana, Prèmi Nobel de la Patz
- 25 de junh - Carly Simon, cantaira americana
- 1 de julhet - Debbie Harry, cantaira americana
- 1 d'agost - Douglas D. Osheroff, fisician american, Prèmi Nobel
- 26 de setembre - Gal Costa, cantaira brasilièra
- 15 de novembre - Anni-Frid Lyngstad, cantaira suedesa (ABBA)
- 18 de novembre - Mahinda Rajapaksa, president de Sri Lanka
- 5 de decembre - Moshe Katsav, president d'Israèl
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 28 d'abril - Benito Mussolini, dictator italian (executat) (n. 1883)
- 30 d'abril - Adolf Hitler, dictator alemand (suicidi) (n. 1889)