26 07
Ol dé 26 de löi l'è 'l 207 ( 208 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 159 dé a finí l'an.
Ul dí 26 de löi al è ul dí da pòost 207 ( 208 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 159 dí a finí l'an.
LÜJ | ||||||
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 | ||||
Tücc i dí |
Nom del dé in diferenc dialecc[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
Aenimenc[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
1719 - Reus (ol Baix Camp): Carrasclet e i sò òmen i tenta a ná det a la sità.
1909 - Barcelona: la scumensa la reölta popülara contra i autorità cognossida come la "Setmana Tràgica".
1953 - Santiago (Cuba): 165 zúegn lideracc per Fidel Castro i assalta ol quarter de Moncada (Revolüssiú Cubana).
2004 - Mountain View (Califòrnia, SÜA): Google al núnsia ol press con che i sò assiú i costisarà a la borsa e simültàniament ü virus en colassa ol motor de resserca in diferenc punc del planeta.
2005 - Cap Canaveral (la Florida, SÜA): lansat ol pröm trasbordadur spassial daspus del assident del Columbia, passat ol pröm de febrer del 2003.
Nassimenc[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
1935 - Girona: Francesc Ferrer i Gironès, scritur e polítegh Català (m. 2006).
1856 - Dublin, Irlanda: George Bernard Shaw, scritur e dramatürgh Irlandes.
1875 - Kessewil, Svízzera: Carl Gustav Jung, psicòlegh Svísser inventur de la idea d'inconssient coletif.
1875 - Sevilla (Andalusia), Spagna: Antonio Machado, pueta Spagnöl de la Generassiú del 98.
1909 - Valparaíso, Sile: Salvadur Allende Gossens, president Siles.
1928 - ol Bronx, Nöa York (SÜA): Stanley Kubrick, diretur de sínema (m. 1999).
1943 - ol Dartford (Kent, Anglatèra): Michael Philip Jagger, cognossit come Mick Jagger, cantant de rock Angles, component de The Rolling Stones.
Necrolòse[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
1533 - Cajamarca, (Perú): Atahualpa, imperadur inca, al è esegütat per Francisco Pizarro
1684 - Pàdoa - La Elena Lucrezia Corner Piscopia o Elena Lucrezia Cornaro Piscopia, la prima dòna al mónt a laüreàs.
1930 - Barcelona: Narcís Oler i de Moragas, scritur Català (n. 1846).
1952 - Buenos Aires (l'Arzentina): María Eva Duarte Ibarguren, cognossida come Eva Perón, polítega Arzentina, pröma dama del paes (n. 1919).
1983 - Sant Pere de Ribes (ol Garraf): Josep Andreu i Lasserre, cognossit come Charlie Rivel, pajass Català (n. 1896).
2004 - Bagdad (l'Iraq): Mussab al-Awadi, militar e polítegh Irachià, ota càrega del goèrn, asssassinat per di insurgenc (n. ?).
Feste[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
Cuba: Dé de la rebeliú nassiunala, in comemorassiú del assalt de la caserna de Moncada (Santiago de Cuba).
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.