Concert Tricentenari 1714 Catalunya 1714.
Des de la sala
Pau Casals de l'Auditori de
Barcelona
Orquestra Simfònica de Barcelona i
Nacional de
Catalunya (
OBC)
Coral Càrmina
Daniel Mestre, director
Cor de cambra de
Granollers
Josep
Vila i Jover, director
Cor jove Amics de la Unió de Granollers
David Gómez, director
Salvador Brotons, director
Salvador Brotons (Barcelona
1959): Catalunya 1714
Vàrem assistir al concert “Tricentenari 1714″ i el que hauria pogut ser un concert mes, fora de la temporada de l’OBC, es va convertir en un dels més extraordinaris concerts que hem viscut mai, tant per les peces musicals que es van interpretar, com molt especialment pels sentiments de pertinença al nostre país, Catalunya, en l’actual moment històric que almenys nosaltres, estem vivint plenament, per tal d’aconseguir la independència, si aixi el poble de Catalunya ho vol.
L'OBC aquest cop va estar dirigida pel mestre Salvador Brotons, que a la vegada és l’autor de l’estrena que escoltaríem i que per altra banda era la raó de ser d’aquesta vetllada.
La sorpresa va estar extraordinària i deixant de banda els nostres sentiments per pertànyer a la nació catalana, musicalment ens va impactar molt favorablement; tant és així que en finalitzar ens vàrem adonar que havíem assistit a un esdeveniment musical històric.
Aquest poema musical, està dividit en vuit parts, sense cap pausa: “Neguit turbulent”, “Processó”, “Tristos presagis”, “Atac borbònic”, “Desfeta i dolor”, “
Plany al temps passat”; aquestes sis primeres parts ens expliquen quasi visualment l’atac dels Borbons contra la nació catalana l’any 1714.
Per últim els dos darrers moviments, ens mostren el moment actual … “Creixença i voluntat de ser” que inclou el nostre himne Nacional, el Cant dels segadors……i el darrer….“Afirmació Nacional”, aquest últim ens explica en música i cors, les darreres manifestacions del poble de Catalunya els darrers 11s de Setembre, al crit de IN, INDE, INDEPENDÈNCIA!!!
AVÍS LEGAL
La utilització d'aquest material medi-àtic està protegida per la Clàusula d'Ús Just, continguda en l'acta dels Drets de Reproducció i Còpia de
1976, la qual permet la re-difusió de materials protegits per drets de reproducció quan són utilitzats amb propòsit educatiu, d'anàlisi o de crítica i comentari.