Nàhuatl
| Altres denominacions | Mācēhuallahtōlli (paraula indígena), totlahtōl (la nostra paraula), Mēxihcātlahtōlil (paraula mexicana) o Melāuhtlāhtol (paraula veritable) |
|---|---|
| Parlants | |
| 1,5 milions principalment a centre i sud de Mèxic, principalment als estats de Puebla, Guerrero, Hidalgo, Veracruz, Oaxaca i l'Estat de Mèxic. També a Guatemala, El Salvador, Hondures i Nicaragua. | |
| Parlat a | Mèxic i Amèrica Central |
| Oficial a | a Mèxic té reconeixement com a llengua nacional |
| Regulat per | Secretaría de Educación Pública de México |
| Classificació genètica | |
|
Yuto-Nahua |
|
| Codis | |
| ISO 639-2 | nah |
| ISO 639-3 | nci |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El nàhuatl és una llengua indígena de Mèxic. És parlada per l'1,5% de la població d'aquest país, és a dir, un milió i mig de persones, la majoria bilingües, ja que l'educació pública primària a Mèxic és bilingüe a les comunitats indígenes. A Mèxic el nàhuatl (en totes les seves variants) té reconeixement sota la llei com a "llengua nacional", amb la "mateixa validesa" que el castellà. A més del nàhuatl, altres 61 llengües indígenes gaudeixen del reconeixement.
Cal esmentar, però, que el nàhuatl està dividit en 28 variants o dialectes (cadascun amb un codi ISO/DIS 639-3 o SIL diferenciat, encara que agrupats dintre del codi ISO 639-2 nah), alguns dels quals són mútuament inintel·ligibles. El dialecte amb major nombre de parlants, és el nàhuatl de la serralada de Puebla (SIL=azz). Algunes variants de la pronunciació del nom de la llengua són: nahuan, nahual i nàhuatl.
Era la llengua parlada pel poble anomenat asteca, que volia dir "els que vénen d'Aztlán" ("Lloc entre garses", indret originari del poble) o mexica. Asteca designa l'imperi creat pels mexiques de Tenochtitlán. Però ells s'anomenaven mexica, colhua mexica o tenochca.
Divisió dialectal[modifica | modifica el codi]
La llengua nàhuatl és parlada als estats de Jalisco, Michoacán, Morelos, Guerrero, Hidalgo, Puebla, Tlaxcala, San Luís Potosí i Veracruz. Es divideix en els següents dialectes:
- Central, als estats de Tlaxcala i Puebla, 63.000 parlants el 1986.
- Coatepec, a l'estat de Mèxic, 3.500 parlants el 1977.
- Durango, als municipis de San Pedro de la Jicoras i San Buenaventura (Durango); 800 parlants el 1983.
- Guerrero, al riu Balsas (Guerrero); uns 300.000 parlants el 1991.
- Huasteca Est, centrat a Huautla (Hidalgo) i també a Puebla i Veracruz, en 1.500 llogarrets. Uns 410.000 parlants el 1991.
- Huasteca Oest, centrat a Tamazunchale (San Luís Potosí) i a Hidalgo, en uns 1.500 llogarrets. Uns 400.000 parlants el 1991.
- Istme, als municipis de Mecapayan i Pajapan, al S. de Veracruz. Hi ha 50.000 parlants, d'ells 30.000 a Mecapayan i 20.000 a Pajapan.
- Michoacán, a la costa de Michoacán al voltant de Pómaro. Entre 1.700 i 1.800 parlants el 1982.
- Morelos, a Morelos llevat Tetelcingo. Uns 80-90.000 parlants el 1982.
- Puebla Nord, a Naupan (N. Puebla). Entre 55.000 i 60.000 parlants el 1982.
- Ometepec, al Sud de Guerrero.Entre 1.500 i 2.000 parlants.
- Orizaba, a l'àrea d'Orizaba (Veracruz). Uns 120.000 parlants el 1991.
- Sierra de Puebla, al NE de Puebla. Uns 125.000 parlants el 1983.
- Puebla Sud-est, a les àrees de Chilac i San Sebastián Zinacatepec (Puebla SE). Uns 130.000 parlants el 1991.
- Tabasco, a les viles de Cupilco iTecominoacan (Tabasco). Només uns pocs parlants el 1977.
- Tetelcingo, a la vila d'aquest nom, Morelos. Uns 3.000 parlants el 1983
Història[modifica | modifica el codi]
Nàhuatl (nāhuatl, en aquesta llengua) prové del mot nāhuatlahtōlli que en català vol dir "la parla clara". El nàhuatl va ser la "lingua franca" de l'àrea coneguda com a Mesoamèrica que abastava la meitat de Mèxic i gairebé tota Amèrica Central des del segle VII fins a l'arribada dels espanyols en el segle XVI. Va ser la llengua que parlaven els asteques, i per això, és coneguda erròniament com la llengua asteca; també és coneguda com la llengua meixica, un altre nom per als asteques.
Abans de l'arribada dels espanyols, l'escriptura nahua era pictogràfica amb trets fonètics tipus rebus. Encara que molts escrits es van destruir durant la conquesta, es conserven escrits poètics de Nezahualcoyotl com el Nicān Mopōhua. Després de la conquesta, es va crear un sistema d'escriptura utilitzant l'alfabet llatí i bastat en el castellà antic del segle XVI. Per això, moltes paraules d'origen nahua, especialment els topònims, conserven l'ortografia clàssica, encara que la pronunciació ha evolucionat en castellà. Un clar exemple és el nom de Mèxic en castellà México: originalment, la x, representava el so fricatiu postalveolar /ʃ/ (com en català "peix").
El franciscà Juan de Zumárraga, primer bisbe de Tenochtitlán, va introduir la impremta en Nova Espanya. Aquest fet va permetre la publicació de Doctrina cristiana breve traducida en lengua mexicana, eixida de la premsa el 1546, obra de frare Alonso de Molina en nàhuatl.
El Frare Andrés de Olmos, col·laborador de Zumárraga i figura clau en la història etnogràfica lingüística mexicana, és el primer que va escriure una gramàtica en llengua nàhuatl. Una gramàtica posterior, de l'any 1645, va ser sovint emprada com a model per a mètodes d'estudi moderns. També Miguel de Guevara va escriure un vocabulari de nàhuatl, avui dia perdut.
Avui, el nàhuatl contemporani difereix del nàhuatl del segle XVI (anomenat nàhuatl clàssic), i per això s'ha elaborat un nou sistema d'escriptura que s'utilitza en el ensenyament bilingüe de les comunitats indígenes. Això no obstant, no ha rebut total acceptació, atès les diferències entre els diversos dialectes del nàhuatl, que han d'adaptar-lo a la seva fonètica particular.
Molts noms de països tenen el seu origen en la llengua nàhuatl: Mèxic (Mēxihco), Guatemala (Cuauhtēmallān), i Nicaragua (Nicānāhuac). Hi ha un gran nombre de topònims d'origen nàhuatl a Mèxic.
Fonètica[modifica | modifica el codi]
- 8 vocals: /a/, /e/, /i/, /o/ (breus i llargues)
- 2 semiconsonants: /hu/, /y/;
- 13 consonants: /p/, /t/, /c/, /cu/, /ʔ/, /m/, /n/, /z/, /ʃ/, /l/, /tl/, /ʦ/, /ʧ/.
Les síl·labes són de forma (C)V(C). L'accentuació és sempre en la penúltima síl·laba, (excepte en els vocatius, que és en l'última). És una llengua aglutinant, polisintètica (possiblement oligosintètica).
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nàhuatl  |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
