Resiste!

El 22 d’octubre del 2011 es va fer una manifestació per respondre a l’amenaça de desallotjament de 4 cases al barri de La Salut. Al final d’aquesta mobilització es va ocupar el Banc Expropiat.
Als pocs dies, les 30- 40 persones que es van apropar al nou espai van començar a donar-li forma al projecte: acondicionant el lloc però també a definir-lo políticament. Ha plogut molt i hem evolucionat però amb orgull podem presentar quin va ser el text de presentació.
Una de les decisions importants que vam prendre va ser la de no tindre una barra al Banc Expropiat, fet que condiciona l’ús dels centres socials. Aquest canvi ens ha fet més difícil el finançament però a la llarga és una decisió que valorem com molt encertada.
La descentralització del 15M als barris va originar una potent Assemblea de la Vila de Gràcia (AVdG). Amb l’arribada del fred i de les pluges de la tardor, l’AVdG va decidir traslladar-se al Banc Expropiat temporalment. Uns mesos després aquesta decisió d’estar-hi en va fer definitiva.
Aquesta vinculació li va donar a l’AVdG un espai segur on poder guardar el seu material, fer les reunions i tindre una visibilitat constant. Alhora el contingut polític del Banc Expropiat es va veure reforçat al entrar tanta gent a la vegada al projecte.
Els grup d’habitatge i la Xarxa d’Aliments, grups de treball de l’AVdG, han sigut bàsics per a treballar a partir del suport mutu. Sense entendre bé aquesta simbiosi no és pot entendre que és el Banc Expropiat: fer política a partir de les pràctiques i no d’identitats ideologitzades.
Amb el text «Comencem a expropiat els bancs?» volíem incentivar l’ocupació d’entitats bancàries buides. No creiem que sigui una conseqüència d’això però podem dir orgulloses que a dia d’avui hi han 8 banc expropiats més a Catalunya: Ateneu l’Entrebanc, Ateneu La Porka, Ateneu Popular el Rec, CSOA La Vaina, Casal Popular Tres Lliris, Ateneu Popular Sa Fera Ferotge, l’Hypàtia i Ateneu Popular Salvador Catà. Però no en tenim prou, volem 1000 bancs expropiats!
Però no tot tot ha sigut tant bonic en aquests 4 anys, portem 2 anys amenaçats de desallotjament: primer per Catalunya Caixa i després per la família especuladora Bravo Solano. Contra Catalunya Caixa es va fer una forta campanya de pressió que va fer que demanessin fins a 2 vegades la paralització del procés legal. En aquest vídeo podeu veure un resum d’aquesta campanya https://vimeo.com/98357922
Un temps després, i al veure que més que un negoci tenia un problema, l’entitat va vendre el local a a Bravo Solano. La campanya tal com s’estava duent a terme es va aturar ja que la xarxa d’empreses fantasma que estava darrera de la propietat feia pràcticament impossible fer-li pressió. I va ser llavors quan ens vam començar a preparar per a resistir el desallotjament. https://vimeo.com/110212532
La crida a la solidaritat va fer que la Regidora de CIU del Districte de Gràcia, Maite Fandos, signés la pau social amb el propietari. En les seves paraules «es volia evitar un pollastre» similar al produït pel famós Efecte Can Vies. Aquest tracte ho va fer d’amagat a nosaltres perquè, com ella mateixa va reconèixer, nosaltres no estaríem d’acord.
El nou govern municipal de Barcelona en Comú ha dit que anul·larà el contracte, fet que pot fer possible una nova amenaça de desallotjament. La única manera que això no ocorri és que tornem a aglutinar una força al voltant del Banc Expropiat capaç de fer-los-hi pensar dues vegades.
Portem 4 anys de feina i no volem aturar-nos aquí, aquest només pot ser un principi; us necessitem al Banc Expropiat perquè volem créixer.
Volem assentar allò que som, començar nous projectes, multiplicar-nos i trobar aliances més enllà de les 4 parets del Banc Expropiat.
Si creus que un projecte com aquest val la pena, vine a formar part. Si ja participes d’un altre espai o col·lectiu busquem un vincle per avançar en comú.
Mira també https://twitter.com/Banc_Expropiat