Llevar-nos i preparar-nos per a la feixuga rutina, sentir cada dia la mateixa porqueria, els corcons que van foradant l’escassa passió que encara sobreviu al pas dels anys. Sortir al carrer amb els ulls cansats i esforçar el somriure de camí a l’escorxador. No era això el que somiàvem però al final ens hi acabem acostumant. Diuen que bufen vents nous però no bufen prou fort. Com el llop que no podia fer res per tirar avall la casa d’obra. Els nostres porcs estan ben instal·lats a un búnquer de formigó i no es bufant a cau d’orella com els farem sortir.
Sols, soles, mirant de reüll als que pateixen igual que nosaltres però ens miren de reüll també. Així tampoc no farem res. La por i la desinformació són armes molt poderoses. Perdudes ens volen, navegant per un mar d’incertesa i desconfiança. I que elles, les que seuen a les cadires més còmodes dels despatxos més alts, siguin les que ens guien per la ruta marcada. Encara se n’en foten. Tots enfrontats entre nosaltres però treballant en comú per edificar el seu palau. [Llegir més ]
