1879
1879 |
|
---|---|
Ans : 1876 1877 1878 1879 1880 1881 1882 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1879 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
Africa[modificar | modificar la font]
Reiaume Merina[modificar | modificar la font]
Après la demonstracion de fòrça francesa l'annada precedenta (→ 1878), lo Premier Ministre Rainilaiarivony assaièt de negociar la fin dau conflicte ambé França. Mandèt donc de missions diplomaticas a París e a Londres. Pasmens, poguèt pas luchar còntra un acòrd de partiment pus larg dei zònas d'influéncia dins l'Ocean Indian entre lei doas poissanças colonialas (Egipte e Zanzibar ai Britanics, Madagascar ai Francés). Lo Reiaume Merina deguèt donc faciar d'exigéncias francesas importantas menadas per lo partit colonialista (→ 1881-1882).
Mond[modificar | modificar la font]
- Començament de la Guèrra del Pacific, entre Bolívia e Peró contra Chile.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
- Lo quimista suedés Lars Fredrick Nilson descobre l'element quimic escandi.
Energia[modificar | modificar la font]
Concepcion dau premier motor d'explosion de dos temps per l'engenhaire Dugald Clerk (1854-1932). Aqueu motor a un rendement inferior au motor de quatre temps mai una poissança pus importanta e, a l'origina, foguèt desvolopat per contornejar lo brevet de proteccion dau motor de quatre temps de 1876.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 17 de genièr - Felipe Segundo Guzmán, president de Bolívia (m. 1932)
- 22 de genièr - Francis Picabia, poèta e pintor francés (m. 1953)
- 8 de març - Otto Hahn, quimista alemand, Prèmi Nobel (m. 1968)
- 14 de març - Albert Einstein, fisician alemand, Prèmi Nobel de Fisica (m. 1955)
- 4 d'abril - Aimo Cajander, primièr ministre de Finlàndia (m. 1943)
- 26 d'abril - Owen Willans Richardson, fisician britanic, Prèmi Nobel de Fisica (m. 1959)
- 9 de julhet - Carlos Chagas, mètge brasilièr (m. 1934)
- 1 d'agost - Augusto Samuel Boyd, president de Panamà (m. 1957)
- 8 d'agost - Emiliano Zapata, revolucionari mexican (m. 1919)
- 6 de setembre - Joseph Wirth, cancelièr d'Alemanha (m. 1956)
- 6 de setembre - Johan Nygaardsvold, primièr ministre de Norvègia (m. 1952)
- 9 d'octobre - Max von Laue, fisician alemand, Prèmi Nobel (m. 1960)
- 29 d'octobre - Franz von Papen, cancelièr d'Alemanha (m. 1960)
- 6 de novembre - Kazimieras Būga, lingüista e filològ lituanian (m. 1924)
- 7 de novembre - Trotski, revolucionari rus (m. 1940)
- 18 de decembre - Paul Klee, pintor soís (m. 1940)
- Pau Loís Granier, poèta lemosin (m. 1954)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 16 de febrièr - Frederick Smith, zoologista britanic (n. 1805)
- 23 de febrièr - Albrecht von Roon, primièr ministre de Prussia (n. 1801)
- 16 d'abril - Bernadeta Sobirós, santa catolica (n. 1844)
- 25 de novembre - Gabriel Ranvier, personalitat de la Comuna de París (1871) (n. 1828)