1908

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

1908

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1905 1906 1907  1908  1909 1910 1911

Decennis :
1870 1880 1890  1900  1910 1920 1930
Sègles :
Sègle XIX  Sègle XX  Sègle XXI
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologia mesadièra :
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec


Cronologias tematicas :
Aeronautica Arquitectura Automobila Benda dessenhada Camins de fèrre Cinèma Drech Economia Fotbòl Literatura Musica Santat e medecina Sciéncia Sociologia Espòrt Teatre


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican


Aquesta pagina concernís l'an 1908 del calendièr gregorian.


Eveniments[modificar | modificar la font]

Occitània[modificar | modificar la font]

França[modificar | modificar la font]

Euròpa[modificar | modificar la font]

Itàlia[modificar | modificar la font]

Fotografia de Messina après lo tèrratrem e lo tsunami de 1908.

Lo 28 de decembre, un tèrratrem dins la region de Messina entraïnèt la destruccion de la vila en causa dei gangassadas e d'un tsunami. Aperaquí 80 000 foguèron tuats e lo govèrn pensèt un temps cubrir la vila de cauç per defugir d'epidemias e l'abandonar.

Africa[modificar | modificar la font]

Etiopia[modificar | modificar la font]

Segonda ataca d'apoplexia dau negus Menelik II. Aquela ataca laissèt lo sobeiran etiopian fòrça fatigat e Menelik II deguèt quitar pauc a pauc la gestion deis afaires fins a sa tresena ataca l'annada seguenta. D'autra part, reforma dau sistèma judiciari etiopian que foguèt devesit entre sièis districtes. Dos jutges foguèron plaçats a la tèsta de cada districte nomats per lo negus e cargat d'estudiar leis afaires. Dins lo cas d'un desacòrdi entre aquelei jutges, un pòste de jutge suprèm foguèt creat. Aquò foguèt completat per la creacion de grafièrs.

Arts[modificar | modificar la font]

Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]

Quimia[modificar | modificar la font]

Lo fisician olandés Heike Kamerlingh Onnes (1853-1926) capitèt la liquefaccion de l'èli. De son caire, lo quimista alemand Fritz Haber (1868-1934) desvolopèt un procès de sintèsi d'amoniac que foguèt industrializat en 1909 per BASF. Enfin, premiera sintèsi d'una matèria plastica transparenta dicha cellofana per lo quimista soís Jacques Edwin Brandenberger (1872-1954).

Economia[modificar | modificar la font]

Naissenças[modificar | modificar la font]

Decèsses[modificar | modificar la font]

Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]