15 09
De Wikipedia
Ol dé 15 de setèmber l'è 'l 258 ( 259 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 108 dé a finí l'an.
Ul dí 15 de setèmber al è ul dí da pòost 258 ( 259 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 108 dí a finí l'an.
| SET | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tücc i dí | ||||||
Avenimèncc[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
- 608 - Ilisiù de papa Bonifacio IV
- 1682 - XXVI pasàda cunusìda de la cometa de Halley al periélio, oservàda del stès astrònomo Edmund Halley, che 'l la coléga matematicamènt e orbitalmènt a le sò tré pasàde precedèncc.
- 1821 - Costa Rica, Guatemala, Honduras, Nicaragua, e El Salvador i proclàma la 'ndipendènsa
- 1902 - Sorrento: la cansù Torna a Surriento la vé cumpunìda 'n unùr al presidènt del conséi Giuseppe Zanardelli, en vìzita a la cità
- 1916 - El car armàt el vé dopràt per la prìma ólta endèla Batàia de la Somme
- 1935
- Le Légi de Norimberga le ghe töl la citadinànsa ai ebrei todèsc
- La bandiéra nazìsta la vé adotàda come bandiéra todesca uficiàl
- 1940 - Segónda Guèra Mondiàl. Batàia de Inghiltèra: la RAF britànica la stabelés el rècort de aparèchi nemìci sbatìcc zó 'ndèn dé apéna
- 1959 - Nikita Khruščёv el deènta 'l prim leader soviètic a vizità i Stàti Ünìcc de America
- 1966 - Papa Pàol VI l'emàna l'encìclica Christi Matri
- 1975 - Álvaro del Portillo el ghe söcét a Josemaría Escrivá de Balaguer come càpo de l'Opus Dei
- 1993 - A Palermo, endèl quartér Brancaccio, 'na bànda de Cosa Nostra comandàda de Salvatore Grigoli, ciamàt U Cacciatori, la còpa don Giuseppe Puglisi en piàsa Anita Garibaldi, deànti al purtù de la sò cà
- 1996 - A Venésia, el leader de la Lega Nord Umberto Bossi, el proclàma la 'ndipendènsa de la Padania
- 2000 - Cumìncia a Sydney i zöc de la XXVII Olimpìade
- 2001 - Alex Zanardi, pilòta de màchine, el g'ha 'n bröt 'ncidènt endèna gàra CART en Germania, e per le conseguènse de chèsto incidènt ghe vegnarà taiàt vià le gàmbe.
Chi che ch'è nasìt[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
1883 - Barcelona: Esteban Terradas i Illa, físegh, matemàtegh e inzegnér Català.
Chi che gh'è mórt[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
1978 - Barcelona: Ricard Zamora, portér de futbol.
Feste[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.
