1835

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

1835

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1832 1833 1834  1835  1836 1837 1838

Decennis :
1800 1810 1820  1830  1840 1850 1860
Sègles :
Sègle XVIII  Sègle XIX  Sègle XX
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologia mesadièra :
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec


Cronologias tematicas :
Arquitectura Automobila Camins de fèrre Drech Literatura Musica Sciéncia Sociologia Teatre


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican

Aquesta pagina concernís l'an 1835 del calendièr gregorian.


Eveniments[modificar | modificar la font]

Occitània[modificar | modificar la font]

França[modificar | modificar la font]

Euròpa[modificar | modificar la font]

Africa[modificar | modificar la font]

Reiaume Merina[modificar | modificar la font]

Ostila au cristianisme, la rèina Ranavalona Ièra ordonèt l'expulsion dei missionaris britanics installats dins l'illa dempuei 1820. Aquò privèt lo reiaume de son assisténcia tecnica. La rèina assaièt de lei remplaçar per d'aventuriers ambé de coneissenças tecnicas (Jean Laborde, Napoléon de Lastelle... etc.) per perseguir la modernizacion ò crompar d'armas modèrnas. Pasmens, sei mesuras còntra lei crestians de l'illa agravèron l'ostilitat dei poissanças colonialas (→ 1845).

Oyo[modificar | modificar la font]

Desfacha còntra lei fòrças dau Califat de Sokoto. La capitala foguèt perduda e abandonada per sa dinastia que se retirèt en direccion dau sud.

Califat de Sokoto[modificar | modificar la font]

Lei fòrças dau Califat de Sokoto ataquèron lo nòrd dau reiaume d'Oyo. Capitèron de conquistar e de pilhar sa capitala.

America[modificar | modificar la font]

Mexic[modificar | modificar la font]

En mai, una revòuta liberala foguèt vencuda en Zacatecas. La repression durèt dos jorns e entraïnèt la mòrt de 2 000 a 2 500 abitants. Puei, lo 2 d'octòbre, en fàcia de la politica de centralizacion menada per lo govèrn mexican, Texàs se proclamèt independent. De tropas i foguèron mandadas per restablir l'òrdre mai obtenguèron ges de resultat decisiu.

Tèxas[modificar | modificar la font]

Proclamacion de l'independéncia de la region lo 2 d'octòbre en causa de desacòrdis a prepaus de la centralizacion de l'estat mexican. Après unei victòrias inicialas, leis insurgents deguèron faciar l'arribada de tropas mexicanas e se retirar après divèrsei desfachas (Batalha der Alamo...).

Arts[modificar | modificar la font]

Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]

Economia[modificar | modificar la font]

Naissenças[modificar | modificar la font]

Decèsses[modificar | modificar la font]



[Remplaçatz aquesta mencion pel ligam ambe http seguit d'un espaci e del títol que volètz li balhar]