Barcelona

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Iste articlo ye sobre a ciudat catalana de Barcelona. Ta la ciudat venezolana se veiga Barcelona (Venezuela).
Barcelona
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
Anvista de Barcelona dende o Parque Güell
Anvista de Barcelona dende o Parque Güell.
Entidat
 • Estato
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
Flag of Spain.svg Espanya
Flag of Catalonia.svg Catalunya
Barcelona
Barcelonés
Superficie 100,4 km²
Población
 • Total

1,578,546 hab. (2004)
Altaria 12 m.
Distancia
 • 500 km

enta Madrit
Codigo postal 08.0XX
Chentilicio Barcelonés/a
Ríos Llobregat y Besòs
Coordenatas
41°22′57″N 2°10′37″E
Barcelona en Catalunya
Barcelona
Barcelona
Situación de Barcelona en Catalunya
www.barcelona.es

Barcelona (en catalán y castellán Barcelona) ye una ciudat espanyola, capital de Catalunya, d'a provincia de Barcelona y d'a comarca d'o Barcelonés. Ye situada chunto a la mar Mediterrania, a unos 160 km de distancia a lo sud d'os Pireneus y d'a muga con Francia, en una planeta mugant a l'este por a mar, a l'ueste por a ralla litoral (Sarra de Collserola), a lo sud por o río Llobregat y a lo norte por o río Besòs.

Tien una población de 1.505.000 habitants en o suyo termin municipal y de 5.117.000 en toda a provincia. Barcelona y a suya aria metropolitana forman o segundo nuclio economico y de población mas important d'Espanya, en l'actualidat licherament por dezaga de Madrit; buena parti d'a historia d'o país en as zagueras doscientas anyadas ye sinyalato por a rivalidat entre as dos ciudatz y a suya batalla por a supremacía en a industria, o comercio, a cultura y a politica.

Demografía[editar | editar código]

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
6.166 6.613 - 35.928 100.160 235.060 353.853 405.913 544.137
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
595.732 721.869 1.005.565 1.081.175 1.280.179 1.557.863 1.745.142 1.754.900 1.707.286
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
1.630.635 1.630.867 1.508.805 1.505.581 1.496.266 1.527.190 1.578.546 1.605.602 1.615.908
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 -
- - - - - - - - -
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito


O censo de 1787 encorpora Vallbona; en 1860, a Barceloneta; en 1897, Les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sants y Vallvidrera; en 1904, Horta; y en 1930, Sarrià que d'antis mas (en 1920) ya heba encorporato parte de Santa Creu d'Olorda. Os datos anterios son a suma d'os antigos municipios.


Cheografia[editar | editar código]

Vicos[editar | editar código]

Administración[editar | editar código]

Reparto de concellers[editar | editar código]

Eleccions municipals[1]
Partito 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011
Convergència i Unió 17 16 13 10 9 12 14[2]
Partit dels Socialistes de Catalunya 21 20 16 20 15 14 11
Partido Popular 3 4 7 6 7 7 9
Iniciativa per Catalunya 2 3 3 2 5[3] 4 5
Esquerra Republicana de Catalunya 0 0 2 3 5[4] 4 2[5]
Total 43 43 41 41 41 41 41

Alcaldes[editar | editar código]

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partito politico
19791982 Narcís Serra i Serra Partit dels Socialistes de Catalunya
19821983 Pasqual Maragall i Mira Partit dels Socialistes de Catalunya
19831987 Pasqual Maragall i Mira Partit dels Socialistes de Catalunya
19871991 Pasqual Maragall i Mira Partit dels Socialistes de Catalunya
19911995 Pasqual Maragall i Mira Partit dels Socialistes de Catalunya
19951997 Pasqual Maragall i Mira Partit dels Socialistes de Catalunya
19971999 Joan Clos i Matheu Partit dels Socialistes de Catalunya
19992003 Joan Clos i Matheu Partit dels Socialistes de Catalunya
20032006 Joan Clos i Matheu Partit dels Socialistes de Catalunya
20062007 Jordi Hereu i Boher Partit dels Socialistes de Catalunya
20072011 Jordi Hereu i Boher Partit dels Socialistes de Catalunya
20112015 Xavier Trias i Vidal de Llobatera Convergència i Unió

Localidatz achirmanatas[editar | editar código]

Esporte[editar | editar código]

A oferta esportiva ye muit variata pero destacan clubs poliesportivos como o FC Barcelona, o RCD Espanyol de Barcelona o Club Natació Barcelona, o Club Natació Montjuic, y o Club Esportiu Laietà con muitos milers de socios, amás d'atros que nomás partecipan en un esporte como AA Catalunya en atletismo.

Atletismo[editar | editar código]

L'atletismo ye representato en Barcelona por 14 clubs federatos en a Federación Catalana d'Atletismo (FC Barcelona, Club Atlètic Blanc i Blau, Agrupació Atletica Catalunya, Asociació Esportiva d'Atletes Veterans, Club Atletismo Bikila Barcelona, Club Atletismo Running, Club d'Atletisme Canaletes, Club Atletisme Nou Barris, Barcelona Atletisme, Club Esportiu Mediterrani, Club Esportiu Universitari, Club Natació Barcelona, Club Natació Montjuic, Domingo Catalán Fondistas Club). Antimás tien muitas cursas populars entre las que destacan a Media Maratón de Barcelona, a Maratón de Barcelona, a Jean Bouin y a Cursa d'El Corte Inglés.

Instalacions esportivas[editar | editar código]

As instalacions esportives mes destacatas son o Estadio Olimpico de Montjuïc, o Palacio Sant Jordi, as piscinas Picornell, o Camp Nou d'o FC Barcelona, o Palacio d'a Chelo de Barcelona, y o complexo esporitvo de Can Dragò.

En Barcelona se celebroron en 1992 os XXV Chuegos Olimpicos d'a era moderna.


Se veiga tamién[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]

Referencias[editar | editar código]

  1. Datos Eleccions MIR
  2. (ca) El TC pren a CiU l'últim regidor de Barcelona i l'assigna al PP, en o diario Ara.
  3. En coalición como ICV-Esquerra Alternativa-EPM.
  4. Como Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal.
  5. Como Unitat per Barcelona en coalición con atros grupos sobiranistas.


Municipios d'a comarca d'o Barcelonés
Badalona | Barcelona | L'Hospitalet de Llobregat | Sant Adrià de Besòs | Santa Coloma de Gramenet