1944
De Viquipèdia
Anys: | 1941 1942 1943 - 1944 - 1945 1946 1947 |
Dècades: | 1910 1920 1930 - 1940 - 1950 1960 1970 |
Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1944 |
Calendari gregorià | 1944 MCMXLIV |
Ab urbe condita | 2697 |
Calendari armeni | 1393 |
Calendari xinès | 4640 – 4641 |
Calendari hebreu | 5704 – 5705 |
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1999 – 2000 1866 – 1867 5045 – 5046 |
Calendari persa | 1322 – 1323 |
Calendari islàmic | 1363 – 1364 |
Calendari rúnic | 2194 |
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 23 al 26 de febrer: la Nevada Grossa, la més important de tot el segle XX a les Terres de Ponent i Prelitoral tarragoní, així com els intensos aiguats a la meitat est de Catalunya, provoquen importants desbordaments a molts rius i rieres i danys molt greus.
- Inici del combat sistemàtic del maquis.
- Resta del món
- 25 de febrer, Islàndia: el Parlament d'Islàndia decideix la fundació de la República d'Islàndia, formalitzant el trencament dels lligams polítics amb el Regne de Dinamarca amb qui compartia la sobirania sota l'Acta d'Unió del 1918 que reconeixia a Islàndia com a país sobirà, integrant de Dinamarca. La decisió fou referendada pel poble islandès amb un 99% de vots favorables, i amb una altra majoria aclaparadora en el referèndum d'aprovació de la constitució (95%).
- 1 d'agost, Polònia: a les cinc de la vesprada hi comença la insurrecció popular contra l'ocupació nazi; els combats, que duraran fins al 2 d'octubre, provocaran la mort de 180.000 civils, la destrucció de Varsòvia i la deportació de 250.000 dels seus habitants a camps de concentració.
- 29 de setembre, Iugoslàvia: hi comença l'entrada de l'exèrcit soviètic, el qual ocuparà aquest estat durant l'octubre i el desplaçarà de la influència alemanya (II Guerra Mundial).
- 2 d'octubre, Segona Guerra Mundial: Les tropes del Tercer Reich aixafen la Sublevació de Varsòvia.
- 16 de desembre, Regió de les Ardenes (regió entre Bèlgica, Luxemburg i França): Comença la Batalla de les Ardenes. L'Exèrcit Alemany intenta frenar l'avançament de les tropes aliades, però va fracassar.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 3 d'agost - Aielo de Malferit, la Vall d'Albaida: Nino Bravo, cantant melòdic valencià (m. 1973).
- 31 d'agost - Esparreguera, Baix Llobregat: Anna Lizaran i Merlos, actriu catalana.
- 11 de novembre - Manises, Horta Oest: José Sancho, actor valencià.
- Almenar, Segrià: Enric Bañeres, periodista esportiu català.
- Palol de Revardit - Pla de l'Estany: Josep Gifreu i Pinsach, periodista, comunicòleg i professor universitari.
- Resta del món
- 23 de febrer - Beaumont, Texas: Johnny Winter, guitarrista americà de blues i de rock (m. 2014).
- 14 d'abril - Hanoi, Vietnam: Nguyễn Phú Trọng, estadista vietnamita.ç
- 18 de maig - Londres, Anglaterra: Albert Hammond, cantant i compositor britànic.
- 20 de maig - Yorkshire, Anglaterra: Joe Cocker, cantant anglès.[1]
- 8 de juliol - Deir Ghassana, Cisjordània: Mourid al-Barghouti, escriptor i poeta palestí.
- 14 de juliol - Bilbao, Espanya: Txabi Etxebarrieta, guerriller basc, militant d'ETA.
- 28 de setembre - Ciutat de Nova York, Estats Units: Robert Barro, economista estatunidenc.
- 28 d'octubre - París, França: Coluche, humorista.
- 1 de desembre - Fes (Marroc): Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí en llengua francesa.
- Bagdad: Alia Mamduh, escriptora iraquiana.
- Katsuhiko Ishibashi, sismòleg japonès.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 27 de febrer - Buenos Aires: Salvador Ribé i Garcia, alcalde de Sabadell durant la República.
- 27 de juliol - Angeac-Charente, França: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme.
- Roma: Antoni Vilaplana i Forcada, diplomàtic català (n. 1893).
- Resta del món
- 23 de gener - Oslo (Noruega): Edvard Munch, pintor i gravador noruec (n. 1863).
- 31 de gener - París (França): Jean Giraudoux, novel·lista i dramaturg occità en llengua francesa (n. 1882).
- 5 de març - Drancy, França: Max Jacob, pintor, poeta i escriptor bretó en llengua francesa.
- 8 de març - Hüseyin Rahmi Gürpınar, novel·lista i dramaturg turc.
- 11 de març - Nova York, EUA: Irvin Shrewsbury Cobb, escriptor i humorista nord-americà (n. 1876).
- 17 de maig - Ravensbrück, Alemanya: Milena Jesenská, periodista, escriptora i traductora txeca.
- 31 de juliol - Antoine de Saint-Exupéry, escriptor, poeta i aviador francès (n. 1900).
- 11 d'agost - Mataguac, Guam: Hideyoshi Obata, general japonès durant la Segona Guerra Mundial.
- 1 d'octubre - Tunis: Abd al-Aziz al-Thaalibi, polític tunisià.
- 7 de novembre:
- Hannah Szenes, membre resistència anti-nazi durant la Segona Guerra Mundial.
- Tòquio, Japó: Richard Sorge, periodista i espia soviètic de nacionalitat alemanya.
- 13 de desembre - Neuilly-sur-Seine (França): Vassili Kandinski, pintor rus (n. 1866).
- 20 de desembre- Ginebra (Suïssa): Abbas Hilmi II, Virrei turc d'Egipte
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1944 |
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Bean, J.P.. Joe Cocker: the authorised biography (en anglès). Virgin, 2003, p.1. ISBN 1852270438.