1942
Avenimeent[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
10 02 - i Staa Ünii: RCA Records la conferiss a Glenn Miller el primm diisch d'òor de la stòria par Chattanooga Choo Choo.
1942 - Washington (SÜA): ol president Franklin D. Roosevelt al autorisa che ol Corp d'Inzegnér de l'Esèrsit, sota la diressiú del zeneral Leslie R. Groves, al tire inans ol Prozet Manhattan per la fabricassiú de la bomba atòmega.
26 11 - Hollywood (Califòrnia, SÜA): misa-in-scena de Casablanca.
Nassimeent[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
17 de genaar: Cassius Clay, , pöö diventaa Mohammed Alì
08 01 - Oxford (Anglatera): Stephen Hawkingh, físegh e cosmòlegh Anglées.
28 02 - Cheltenham (Gloucestershire, Reegn Ünii: Brian Jones, müsich (cumpuneent, intra òlter, de The Rolling Stones).
17 06 - Egitt: Mohamed al-Baradei, diplumàtich Egizzi e Premi Nobel de la Paas.
18 06 - Liverpool, Reegn Ünii: Paul McCartney, müsich (in sulitari e coma compuneent de The Beatles).
Necrulogi[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
22 02 - Petropolis (staa de Rio de Janeiro, el Brasiil): Stefan Zweig, scrituur e pacifista Austríach, in süicidá-ss con la seva mijé Lotte Zweig (n. 1881).
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.
