1842

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

1842

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1839 1840 1841  1842  1843 1844 1845

Decennis :
1810 1820 1830  1840  1850 1860 1870
Sègles :
Sègle XVIII  Sègle XIX  Sègle XX
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologia mesadièra :
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec


Cronologias tematicas :
Arquitectura Automobila Camins de fèrre Drech Literatura Musica Sciéncia Sociologia Teatre


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican

Aquesta pagina concernís l'an 1842 del calendièr gregorian.

Eveniments[modificar | modificar la font]

Occitània[modificar | modificar la font]

França[modificar | modificar la font]

Euròpa[modificar | modificar la font]

Africa[modificar | modificar la font]

Etiopia[modificar | modificar la font]

Perseguida dei trèbols intèrns liats a l'afondrament dau poder imperiau en 1768-1769. Après un decenni de patz relativa entre lei grands senhors etiopians, acomençament d'un conflicte entre lo ras Wube Haile Maryam de Tigre e lo ras Ali II de facto cap de l'Estat dempuei lo començament deis annadas 1830. Aprofichant lo sostèn de la Glèisa, Wube Haile Maryam se dirigiguèt vèrs lo sud amb una armada ben equipada. La batalha decisiva se debanèt lo 7 de febrier a Debre Tabor. Gràcias a la generalizacion deis armas de fuòc dins sei rengs, lei fòrças de Tigre ganhèron la batalha mai Wube Haile Maryam foguèt capturat per suspresa per un destacament oròmo. Ansin, Ali II poguèt transformar sa desfacha en victòria. Pasmens, en causa de sei pèrdas, sa posicion foguèt afeblida.

America[modificar | modificar la font]

Estats Units d'America[modificar | modificar la font]

Presa de decision de la Cort suprèma de Massachusetts importanta per la legalizacion dei sindicats de trabalhaires sus lo territòri estatsunidenc. D'efèct, lo tribunau refusèt per lo premier còp de considerar una organizacion professionala coma una « conspiracion » [1]. Regardant la lucha còntra l'esclavatge, una decision de la Cort suprèma federala foguèt pereu una autre victòria importanta per lo camp progressista ambé la fin de l'obligacion per leis estats federaus d'ajudar a la captura deis esclaus escapats presents sus son territòri[2]. Aquò aguèt per consequéncia de melhorar un pauc lei possibilitats de fugida deis esclaus evasits vèrs lo nòrd e subretot Canadà (onte l'esclavatge èra enebit dempuei 1833). En revènge, foguèt un motiu de maucontentament suplementari per la populacion sudista.

Arts[modificar | modificar la font]

Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]

Armament[modificar | modificar la font]

Invencion dau fren de boca per l'oficièr francés Antoine Treuille de Beaulieu (1809-1885). Permet d'aumentar la poissança d'una pèça d'artilhariá e de demenir sa gausidura. Pasmens, en causa dei limits dei canons dau sègle XIX, foguèt gaire utilizat fins a la Premiera Guèrra Mondiala.

Fisica[modificar | modificar la font]

Julius Robert von Mayer (1814-1878) publiquèt dins Annalen der Chemie und Pharmacie lo resultat de divèrsei recèrcas regardant la termodinamica naissenta, especialament una formulacion dau principi de l'equivaléncia trabalh-calor. Pasmens, son òbra demorèt ignorada fins a sa mòrt.

Medecina[modificar | modificar la font]

Premiera anestesia generala realizada gràcias ai proprietats anestesicas de l'etèr gasós per lo mètge estatsunidenc Crawford Long (1815-1878). Aquela tecnica se generalizèt a cha pauc a partir de 1846.

Economia[modificar | modificar la font]

Naissenças[modificar | modificar la font]

Decèsses[modificar | modificar la font]

  • (fr) André Kaspi, Les Américains. Tome 1 : Naissance et essor des Etats-Units 1607-1945, Seuil, 1986, p. 152.
  • (fr) André Kaspi, Les Américains. Tome 1 : Naissance et essor des Etats-Units 1607-1945, Seuil, 1986, p. 158.